El sector sanitari resta sotmès a
incerteses mai viscudes abans
50.000 treballadors de la sanitat pública catalana s'han quedat sense cap conveni laboral que reguli les relacions laborals entre aquests treballadors i les seves respectives empreses.
Abans d’entrar en més detalls veiem com han quedat definitivament els resultats de les
diferents votacions en els centres, segons les dades recollides per les
Patronals del sector:
Resultats globals:
Abstenció: 29.024 persones, (un 58% del total del personal amb dret a vot)
SI: 8.774 persones, que representa un 17,5% del
total del cens
NO: 12.202
persones, que representen un 24,4% del total del cens.
El vot majoritari ha estat per tant el NO, tot i que l'opció majoritària ha estat l'abstenció
Resultats segons
especialització:
Hospitals d’aguts: 44,6%
de vots afirmatius
Assistència Primària: 60%
de vots afirmatius
Atº. Sociosanitària: 89,4%
de vots afirmatius
Salut Mental: 34%
de vots afirmatius
Resultats segons la
titularitat de l’empresa:
Entitats públiques: 60%
de vots afirmatius
Entitats privades: 53%
de vots afirmatius
Resultats segons el nombre de
centres on hi ha hagut votacions:
Nombre de centres amb vot afirmatiu: 56,4%
del total de centres, han votat afirmativament
Nombre de centres amb vot negatiu: 42,7%
del total de centres, han votat negativament.
D’aquest últim resultat es desprèn que els centres on
s’ha votat negativament la proposta eren centres més grans que els centres en
els que la proposta ha estat votada afirmativament
Independentment dels resultats el que està clar és que no hi ha
conveni, i que a partir del dia 8 de Juliol s’obre una incògnita sobre la que
no hi ha unanimitat en la resposta. Aquell dia cau la ultra activitat dels dos
convenis vigents: el VII de la XHUP i el conveni pont sociosanitari i de salut
mental que igualava les condicions laborals amb la XHUP
A partir d’aquí sobre un període d’absoluta inseguretat jurídica en el que les empreses intentaran negociar
acords d’empresa amb els seus treballadors, atès que amb la reducció de tarifes
anunciada per aquest 2013, calen accions per compensar-ho, sinó moltes empreses
sanitàries haurien de plegar. El problema està en que si els diferents acords
que es vagin produint en les empreses són recorreguts judicialment pels
treballadors, fins que no es creï jurisprudència en el Suprem poden passar
tranquil·lament 3 anys o més, situació que crea molta inseguretat jurídica en
el sector, tant a treballadors com a les empreses.
És de preveure que les patronals donin instruccions als departaments de
recursos humans dels seus associats, per recomanar plantejaments conjunts que
evitin en la mesura del possible que el sector perdi una certa unicitat pel que
fa a les condicions laborals. Aquesta és una responsabilitat que entre tots, treballadors
i empreses haurien d’intentar assegurar. Si no es fa així, quan d’aquí a 2 o 3
anys hi hagi un nou conveni (si és que hi és), algunes empreses poden tenir
serioses dificultats en aplicar-les pel volum dels recursos que hi hauran de
posar si ara es queden excessivament despenjades del camí que en general
segueixi el sector.
Tot un embolic que s’hauria pogut evitar si alguns no haguessin errat clamorosament d’estratègia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada