El pressupost de l’ICS pel 2013

Quan alguns posen el carro pel davant dels bous

Aquests dies hem llegit en diferents mitjans la preocupació generada en el sí de l’ICS com a  conseqüència d’una notícia segons la qual, per aquest any 2013 es prepara una retallada global del 7,32% sobre el tancament de l’exercici 2012 en el pressupost del Institut Català de la Salut.

Abans de continuar analitzant la notícia, voldria fer alguna consideració al voltant del concepte del “pressupost”. Sovint confonem un seguit de números posats en un ordre determinat amb el pressupost, quan això no és més que el resultat final del que s’ha d’entendre com a pressupost.

Metges de la Vall d'Hebron, denunciant unes retallades
que encara ningú ha confirmat que s'hagin de produïr 

A l’hora de confeccionar un pressupost, el que podríem anomenar la fase 1 del procés és decidir que és el que les empreses volen fer per a l’any vinent. En el cas de sanitat, cal decidir per tant quantes altes es vol que el sistema doni, quantes intervencions quirúrgiques s’han de fer, quantes visites de primària es voles assumir, i un llarg etcètera.

Una vegada definida la feina que es vol fer toca passar a la fase següent que podríem anomenar fase 2, que és la de decidir com es vol fer allò que s’ha decidit fer en la fase 1: es vol fer amb la mateixa plantilla que l’any anterior? Amb menys plantilla per que es millora la productivitat? Aquesta millora de la productivitat té a veure amb la implantació de noves tecnologies? Es vol incrementar la cirurgia ambulatòria per exemple? Es volen evitar ingressos no adequats en centres d’aguts? Es volen concentrar patologies en determinats hospitals en detriment d’altres per millorar l’eficiència conjunta? Com afectaran les RAT als centres de l’ICS? Són moltes les preguntes  a resoldre a més de les indicades aquí a tall d’exemple, abans de donar per tancada aquesta segona fase importantíssima a l’hora de fer un pressupost, que és el determinar com es vol fer allò que s’ha decidit fer en la fase anterior.

          

El conseller Ruiz haurà de fer "jocs de mans" amb el
pressupost 2013 

Finalment el procés es tanca amb la fase 3, avaluant el cost econòmic d’allò que es vol fer i de com s’ha decidit fer-ho. Sovint passa que al final d’aquesta tercera fase, te’n adones que la xifra resultant és excessiva, i llavors has d’anar rectificant els continguts de les fases 1 i 2, fins arribar finalment a una xifra compatible amb les teves possibilitats econòmiques. Remarco això per que el que realment importa és allò decidit en les fases inicials del procés i no en la última.

Per tant opinar coneixent només la quantificació econòmica de les accions a fer (fase 3), sense conèixer quines són aquests accions i com es volen dur a terme, em sembla si més no del tot agosarat.

És per això que jo recomanaria a tots aquells que critiquen aquestes suposades retallades a l’ICS, que primer demanin els documents i la memòria que donen suport a aquesta quantificació econòmica, i que ho analitzin bé. És després de fer aquest anàlisi quan estàs en disposició d’avaluar si estàs davant d’una retallada, d’una racionalització, o d’un nou enfocament de l’activitat.

De fet, si fem cas a les diferents informacions dels mitjans d’aquests últims dies, veurem com per una part s’afirma una retallada pressupostària important en el pressupost de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, mentre que una informació paral·lela del diari Segre, explica que en 5 mesos, una millor coordinació entre l’assistència primària i l’Hospital de Lleida ha evitat 700 ingressos de mallats crònics a l’Arnau de Vilanova. Per tant és evident que en el pressupost 2013, aquesta RAT 2012 haurà tingut el seu reflex, disminuint el nombre d’altes de l’Arnau, i reduint per tant el cost de l’hospital d’una manera equivalent.

Segons la filtració, semblaria que l'Hospital Arnau de
Vilanova de Lleida, sofriria una retallada del 8%

Això demostra que no n’hi ha prou llegint “la xifra” i comparar-la amb la de l’any anterior. Cal a més interpretar-la en funció de les explicacions contingudes en les memòries respectives i que representen de fet la clau que ens ha de permetre diferenciar entre retallada pura i dura, i adequació de la despesa a un procés prèviament estudiat i perfectament definit. És en el contingut d’aquest procés en el que hem de centrar les  nostres crítiques, si és que calen.

 

Per acabar vull remarcar que quan he cregut necessari criticar a l’ICS des d’aquest blog, ho he fet. En canvi amb aquesta qüestió del pressupost 2013 no ho puc fer mentre no conegui quin és definitivament aquest pressupost, i quina és la memòria que l’acompanya (o l’hauria d’acompanyar).

Finalment una observació: aquesta informació sembla segons diuen alguns, que és producte d’una filtració interessada feta probablement des de Vall d’Hebron, per justificar allò de “Veis? Yo ya os lo havia advertido…”  (posar el carro pel davant del bous)  

www.rbaestudisirpojectes.cat