Blindar les bases del model sanitari de la batalla política és bo pel sistema sanitari
Conseller Boi Ruiz: "La Comissió hauria de ser un espai de consens i participació de tots els agents i partits polítics per situar més enllà de la confrontació política a curt termini el debat sobre cap on ha d’anar el sistema sanitari públic i aconseguir que el model mantingui l’excel·lència, la qualitat i el servei a tots els ciutadans, sense diferències de sexe, origen o situació socioeconòmica"
Tal com ja vàrem comentar fa uns dies, s’ha constituït la comissió que ha de preparar les bases per un gran acord a Catalunya: el Pacte
Nacional per la Salut. La idea d’aquest pacte neix al mes
de febrer quan el conseller Ruiz fa la proposta al Parlament de Catalunya a
totes les forces polítiques que l’integren, amb l’objectiu de salvaguardar la
Salut (o si més no els seus trets bàsics) de la confrontació política.
De fet, temps ha, la Sanitat ja havia estat més o menys fora de la batalla
partidista, llevat d’algun intent molt minoritari d’algun partit de l’esquerra
més radical, que fins i tot havien intentat fer algun míting en algun hospital
de la xarxa pública, però en general el respecte vers el mon sanitari era força
generalitzat. Sen dubte el tarannà dialogant de consellers com Xavier Trias van
tenir-hi molt veure. En aquelles èpoques
la dita “sociovergència” va funcionar molt bé a Sanitat i això sens dubte va
contribuir en gran manera a mantenir a la Sanitat allunyada de les baralles
entre partits.
Últimament però les coses s’han anat complicant fins el punt que avui
resulta inimaginable poder reformar la LLOSC amb consens polític o replantejar
el futur de l’ICS des d’una visió moderna i racional. Per això, per recuperar
aquell esperit de consens entenc del tot necessari que iniciatives com les del
conseller Ruiz ens permetin tornar a aquella situació de consens que alguns
enyorem.
És per això que avui vull reconèixer els mèrits del conseller Ruiz en
aquest tema. Des d’aquest bloc he criticat alguna de les decisions del
conseller i en particular he estat dur amb ell sobre tot pel que fa a la seva
manca de lideratge en alguns temes en els que jo entenc que hauria d’haver
jugat un paper diferent, per exemple en la defensa dels interessos de la
sanitat catalana davant la voracitat del conseller Mas Colell i del departament
d’Economia. En canvi, reconec gustós que ara, amb aquest intent de blindar la
Salut de la confrontació política si que està liderant el procés,
implicant-s’hi decididament i en primera persona. Cal desitjar que l’èxit
acompanyi el procés i que finalment al Parlament de Catalunya es pugui signar
aquest pacte que és del tot necessari.
Pel moment hi ha hagut una primera reunió “constituent” en la que hem pogut
conèixer les persones que hi participaran. Cada partit present al Parlament ha
designat un representant en la comissió; destaca entre tots la presencia de
l’exconsellera Marina Geli qui després de 7 anys exercint les seves funcions
liderant el Departament de Salut segur que a partir de la seva experiència
podrà fer aportacions de valor per l’èxit de la comissió. No puc dir el mateix
d’altres participants que no crec que siguin capaços de fer masses aportacions
amb valor afegit. No diré noms, però només repassant la llista ja es veu que n’hi
ha quatre o cinc (els de sempre) que ben poc de positiu podran aportar més
enllà de figurar. Afortunadament són forces més els que estan en condicions d’afegir
valor a la reunió.
En la llista (que és força nombrosa) en trobo a faltar alguns: en Josep
Maria Via o en Xavier Pomés són persones que haurien pogut també fer
aportacions molt positives. No són els únics, també en Francesc Moreu hi hauria pogut fer aportacions de relleu. Sent com és una llista que
intenta aglutinar al màxim d’actors de la vida sanitària del país, i en aquest
sentit és força representativa, no he estat capaç de veure-hi representants del
camp dels professionals de la gestió. Entenc que aquests professionals tenen també molt a dir-hi i
molt a aportar en una comissió d’aquest estil. En tot cas hi ha representants
d’entitats patronals que estan en el mon de la gestió, però representants del
grup professional de gestió, d’aquests no n’he vist cap. I és una llàstima.
De tota manera és evident que cada un de nosaltres hauria elaborat una
llista amb candidats diferents. I si hi sobra aquest o hi falta aquell altre no
és el més rellevant. El que importa és que la comissió està en marxa, i
sobretot que sigui capaç de fer allò pel que ha estat creada.
Pel que sembla, els membres de la comissió es repartiran en diferents grups
de treball, amb temàtiques diferents a tractar, per al final intentar
consensuar els temes en el sí de la comissió, i poder elevar una proposta al Parlament. Diuen que les tasques
de coordinació dels diferents grups de treball, així com el suport metodològic
necessaris han estat encarregats a Carles Ahicart, consultor de prestigi en la
sanitat catalana i bon coneixedor de la
problemàtica de la nostra sanitat.
Cal ara que els deixem treballar. Crear les bases per un gran Pacte Nacional de Salut és molt important. I
aconseguir-ho molt necessari. Tant de bo d’aquí a un temps ens puguem felicitar tots d’haver-ho aconseguit. Serà un
dels millors encerts del conseller Ruiz en el seu mandat al Departament de
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada