No n’aprendrem mai

 

L’onada de la Covid-19 dels mesos de març i abril va posar al descobert alguns dels dèficits del nostre sistema sanitari, tant pel que fa a la musculatura de l’Agència de Salut Pública, a les dotacions de plantilles, a la manca de previsió del departament de Salut, a desoir les recomanacions dels experts, al retard a l’hora de prendre decisions, etc., però sobretot el fracàs en el rastreig de contactes estrets va ser molt evident així com la manca de rigor en l’acompliment de les quarantenes que s’imposaven als ciutadans. 

Ara 6 mesos després, davant de l’embat d’una segona onada del virus tornem a repetir bona part d’aquells errors, fet que posa en evidència que quan es prioritzen criteris polítics per sobre dels sanitaris, quan l’experiència adquirida es llença per la borda, els resultats són, per força, novament dolents. 

 

El departament de Salut ha estat marejant la perdiu aquests últims mesos fent cas omís a una moció del Parlament de Catalunya del passat mes de Juliol, que l’obligava a rescindir amb caràcter immediat el contracte amb Ferroser, empresa del grup Ferrovial,  que, com és sabut, compta en el màxim nivell de la seva estructura directiva amb el  “germaníssim”. Misteriosament, el departament de Salut, sense donar cap explicació pública del perquè, manté vigent aquest contracte. I misteriosament també, el Parlament de Catalunya no diu res sobre aquest flagrant incompliment d’una de les seves resolucions. La moció aprovada pel Parlament demanava que els 17,6 milions d’€ que costa aquesta externalització es destini a la xarxa pública per que sigui aquesta qui assumeixi la tasca de rastreig dels contactes propers de les persones infectades. 

Durant la primera onada, el fracàs en aquest rastreig va ser evident, i en aquesta segona onada hem tornat a cometre el mateix error: a aquestes alçades, amb l’elevat nombre de nous contagiats diaris que es produiexen, seguir els contactes estrets de cada un d’ells és missió impossible. Què fa Ferroser amb els diners que percep per una tasca que ja no es pot fer? Perquè no es rescindeix un contracte que en les circumstàncies actuals esdevé inútil? Segur que aquests diners ens fan falta per moltes altres coses que no es poden fer perquè se'ls queda Ferrovial sense fer una aportació de valor al sistema sanitari.  

 

En aquest mateixa línia de manca de transparència cal incloure el misteriós retràs en la implementació de l’aplicació “Radar Covid” a Catalunya. Aquesta eina permet identificar contactes estrets de forma anònima, contribuint així a tallar les cadenes de contagi. En certa mesura l’eina automatitza les tasques de rastreig de nous contagis. El departament de Salut no ha estat gens clar a l’hora d’explicar perquè aquesta eina no ha estat implementada a Catalunya des de fa només un parell de dies, mentre que a moltes comunitats de l’Estat funcionava des del mes de Juliol. Dos mesos de retard... potser per protegir i justificar la continuïtat del contracte de Ferroser, que fa el mateix però de manera manual?

 

Un altre tema que no ha funcionat, a més del rastreig dels contactes dels nous contagis, és l’acompliment de les quarantenes. No hem estat capaços de convèncer a moltes de les persones que eren contactes estrets d’algun contagiat, que es confinessin a casa els dies necessaris per constatar si estaven o no contagiats, i aquestes persones que s’han saltat alegrement les quarantenes han pogut continuar propagant la malaltia. Aquesta falta de responsabilitat de molts ciutadans hauria d’haver estat castigada d’alguna manera per l’administració, que ha mirat cap a un altre banda davant d’aquesta manca de responsabilitat d’alguns. 

 

Sembla que Salut ha constatat que un 40% dels ciutadans no compleix correctament la quarantena, saltant-se l’aïllament domiciliari,  i ho atribueix a motius de caràcter laboral. Sense discutir si Salut té raó o no, no estaria de més que es multés d’alguna manera a aquells que es salten la quarantena. Saltar-se-la és equivalent a anar pel carrer sense mascareta, atès que si s’està contagiat, es pot anar escampant el virus per totes aquelles persones amb les que qui se salta la quarantena es relaciona. Saltar-se la quarantena podria ser considerat un delicte contra la salut pública? 

 

Encara voldria senyalar un tercer element que estem replicant respecte a la primera onada: dona la sensació que els polítics i algun que altre responsable tècnic del departament de Salut, tinguin por de dir clarament que hi ha persones de la nostra societat que amb les seves actituds estan sent molt insolidaris amb la resta de ciutadans. Tornem a estar amb el discurs fàcil d’agrair als ciutadans el que estan fent, quan realment aquest agraïment s’hauria de restringir exclusivament a aquells que efectivament estan actuant amb seny. Si tothom actués amb rigor i serietat el nivell de contagis no seria el que és. Per tant, senyores i senyors de la política, parlin amb la societat, no segons els interessos de la política, mirant de quedar bé amb el que es diu i suavitzant el to de les seves paraules. Parlin amb els ciutadans segons els interessos de la salut de tota la societat; segur que ens anirà millor. 

En definitiva, en aquesta segona onada estem cometent pràcticament els mateixos errors que els que vàrem cometre en la primera... no hem après res...