La vaga MIR, i el “café para todos”

Aquesta revolta dels MIR a moltes comunitats autònomes de l’Estat, amb reclamacions algunes de les quals semblen justes, ha tingut un element coordinador de les diferents protetes dutes a terme en cada territori. És la “Asociación MIR de España” (AME) que compta amb representants a moltes comunitats autònomes de l’Estat, que aquests últims mesos s’han avist afectades per les vagues del col·lectiu MIR. Segons es pot veure en la seva pàgina web, aquesta associació té un arrelament significatiu en els hospitals catalans.

Es defineixen a sí mateixos com “un grup de MIR, desvinculats de qualsevol partit polític, moviment ideològic o sindicat”, i no s’han de confondre amb AEMIR (Asociación Espanyola de Médicos Residentes). L’objectiu de la primera es aconseguir que les seves reivindicacions s’apliquin per igual a tot l’Estat i a banda de la millora formativa, de les reivindicacions salarials i d’unes millors condicions de treball, volen assolir una uniformitat absoluta a tot l’Estat, ignorant que avui per avui, l’Estat està organitzat en comunitats autònomes que tenen transferides les competències en salut, i en el cas de Catalunya hi ha un Conveni Col·lectiu de Treball que és qui regula algunes de les qüestions que els MIR reivindiquen.

L’altre associació existent (AEMIR), va encara més enllà i s’oposa amb tota claredat a que la formació MIR sigui transferida a la Generalitat de Catalunya, tal i com consta en els acords de coalició entre PSOE i Unidas Podemos.  

 

AME, “Asociación MIR Espanña” té una junta directiva integrada per el Dr. Luis Tejedor en qualitat de president i MIR d’un hospital geriàtric de Madrid, el Dr. Juan Manuel Molina és el secretari general de l’organització i és MIR en un hospital d’Elx, i el vicepresident de l’organització és un conegut nostre: es tracta del Dr. Alex Mayer, MIR de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i portaveu del comitè de vaga dels MIR a Catalunya. 

Entre els objectius d’aquesta associació, hi ha la creació d’un “conveni col·lectiu per a tot el personal amb relació laboral de caràcter especial de residència, per a la formació d’especialistes en ciències de la salut” únic per a tot l’Estat espanyol, fet que no té en compte les diferències existents entre els sistemes sanitaris de moltes comunitats estatals en les que tota l’estructura és ICS (per entendre’ns) mentre que en el cas de Catalunya el sistema sanitari Públic inclou a més de l’ICS altres hospitals de diferents titularitats com Sant Pau, El Clínic o el Taulí, per posar només uns exemples. Fins a cert punt es pot entendre que la realitat del sistema sanitari català sigui obviada per el centralisme evident d’aquestes organitzacions, però si ens referim a l’Associación MIR de España (AME), el seu vicepresident és el Sr. Alex Mayer, que ha estudiat la seva carrera de Medicina a l’Autònoma i que treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Per tant, alguna cosa no quadra. El Dr. Mayer sap sobradament que el seu hospital no té resa veure amb l’ICS.   

 

Entre les reivindicacions serioses d’AME a nivell de l’Estat espanyol hi trobem entre d’altres: mateix sou base per a tot Espanya, mateixes retribucions per guàrdia a tota Espanya, jornada laboral de 35 hores a tota Espanya o un màxim de 4 guàrdies al mes (dues en laborable i dues en festiu). I com a reivindicacions “divertides” cal esmentar entre d’altres: disposar gratuïtament d’una targeta anual de transport o la reducció de l’edat de jubilació.

De fet, les seves reivindicacions a Catalunya responen a una tècnica prou coneguda denominada “espigueo” que consisteix a reclamar la millor condició de totes les existents en el sistema sanitari estatal després dels acords de sortida de vaga que han anat assolint en diferents comunitats: el sou de Ceuta i Melilla (on cobren un plus de residència per el fet d’estar fora da la península), el preu de l’hora de guàrdia de la comunitat que la paga millor, la jornada laboral d’aquella comunitat que la té més reduïda, i així en pràcticament tot.

 

Segur que les reivindicacions de caràcter formatiu i les de caràcter laboral tenen molt pes per al col·lectiu MIR, però de ben segur que les de caràcter retributiu també deuen tenen la seva importància. A tall d’exemple, i per fer-nos una idea del que no accepten a Catalunya, veiem una comparació entre les retribucions dels MIR a Madrid, després de la vaga que varen dur a terme a la capital, i el què guanyarien a Catalunya si acceptessin l’oferta que els han presentat les patronals i l’ICS.

 

Què guanyaria un MIR a l’any 2021 fent 4 guàrdies al mes, que és una situació normal en una majoria d’especialitats:

Comunitat de Madrid: 

R1: 24.977 €; R5: 34.936 €

Catalunya (ICS):

R1: 25.435 €; R5: 35.968 €

Una situació habitual dels MIR en determinades especialitats, és que a més facin el que es coneix com a “jornada especial” (que a Catalunya representaria 150 hores voluntàries de guàrdia més, cobrades a preu d’adjunt, per sobre de la jornada obligatòria). En aquest supòsit, aquestes serien les diferències retributives entre la comunitat de Madrid i Catalunya:

Comunitat de Madrid: 

R1: 26.742 €; R5: 37.675 €

Catalunya (ICS):

R1: 29.566 €; R5: 40.099 €

 

S’entén ara a què estan dient NO els MIR? S’entén ara que al darrere d’aquesta vaga hi ha altres interessos?