Alguna cosa es mou, en la vaga dels MIR a Catalunya

Com és sabut, fa mesos que els metges especialistes en formació van endegar tot un seguit de vagues a diferents comunitats autònomes. Madrid, Cantabria, Castella i Lleó i València, entre altres territoris de l’Estat, han patit les conseqüències de la revolució dels MIR. Revolució que ha comportats acords satisfactoris per a les dues bandes que han permès desconvocar les vagues. Els acords de sortida de vaga de les diferents comunitats són molt semblants, més enllà de petites diferències entre ells. Sobta que a Catalunya no s’hagi arribat fins ara a cap acord, malgrat les condicions avantatjoses de la proposta que les patronals del sector i l’ICS han fet arribar als vaguistes, atès que en general, el seu contingut millora el que els MIR han aconseguit en altres indrets.

Les diferents reunions de mediació dutes a terme a Catalunya, han acabat com el rosari de l’Aurora, amb desqualificacions dels representants dels MIR als representants de l’ICS i de les patronals, evidenciant per part dels MIR unes postures molt radicals i enquistades en el o tot o res. 

El sindicat Metges de Catalunya, davant del que ells consideren la immobilitat de les patronals i l’ICS han reclamat la intervenció de la consellera de Salut per avançar en la negociació, en el que és un intent de desautoritzar als negociadors de les patronals de la mesa de negociació. 

La primera tongada de vaga va durar de tres dies; seguidament varen passar a convocar una setmana de vaga i ara han anunciat una nova setmana de vaga del 19 al 24 d’octubre, amb l’amenaça d’anar-la repetint cada tres setmanes si no s’arriba a cap acord que els convingui.

Fins aquí, un resum del que ha succeït fins ara.

 

Gestionar el conflicte d’una vaga no és senzill, i encara menys quan al darrere de la vaga hi poden haver motivacions que van més enllà de les “oficials”. Sembla que a Catalunya estem davant d’una d’aquestes vagues complicades on hi ha moltes situacions i moltes actituds que tenen una difícil explicació. Seria bo que les postures més radicals d’una i altre banda de la taula de negociació, deixin pas al diàleg, al respecte de les posicions dels altres, i a buscar l’entesa aplicant allò de l’empatia. Les posicions maximalistes no acostumen a ser positives per ningú atès que generen frustració perquè mai s’assoleixen. Quan un acord deixa insatisfetes a les dues parts, vol dir que és un bon acord.

Comença a circular el rumor que per darrere de les bambolines hi ha alguna cosa que es mou. Ja vaig explicar l’altre dia, que un alt càrrec del departament de Salut de la màxima confiança de la consellera Vergés, havia iniciat una aproximació amb un dels membres més destacats del comitè de vaga. Doncs bé sembla que han acordat que dimecres vinent es reuneixin representants de la direcció general de Professionals del departament de Salut i de l’Àrea de Professionals i Organitzacions del Servei Català de la Salut, amb representants del comitè de vaga per tractar qüestions relacionades amb la formació, que és una de les tres branques de reivindicacions dels MIR. Veurem si aquesta reunió pot servir per apropar posicions, o pel contrari serveix únicament per constatar que els vaguistes no es volen moure ni un mil·límetre de les seves posicions inicials del o tot o res. 

 

La vaga, que afecta a més de 4.000 metges residents en formació a Catalunya, manté els tres eixos de les vagues anteriors: la formació, les qüestions merament laborals, i les retributives. En cadascun d’aquest eixos les patronals i l’ICS han fet propostes significatives i generoses, tot i que no han estat suficients en opinió dels vaguistes. Com a exemple, a nivell retributiu, l’oferta presentada per les patronals i l’ICS supera la retribució pactada pels MIR a Madrid si es fan 3 o més guàrdies al mes, fet que és molt majoritari en un col·lectiu que depenent de l’especialitat, no fa menys de 4 guàrdies al mes de mitjana. Tot això fa pensar que hi ha altres motivacions que van més enllà de les presentades formalment a l’hora de convocar la vaga. Tanmateix, ara sembla que es pot obrir un nova línia de diàleg que en cap cas pot obviar l’existència d’una mesa de negociació, i que per tant, haurà de buscar la manera de traslladar els possibles acords a aquesta mesa.  

Dona la sensació que els MIR i el sindicat Metges de Catalunya que els dona cobertura en les seves reivindicacions, han intentat capitalitzar en benefici dels seus interessos la corrent d’agraïment i admiració que els professionals sanitaris han generat entre la ciutadania gràcies a la seva actuació generosa, abnegada, i en moltes ocasions heroica, en la lluita contra la pandèmia. Ara bé, el que sembla que no han entès és que en aquests moments, l’immobilisme dels MIR, la seva tossuderia a no cedir ni un mil·límetre en les seves reivindicacions està produint un efecte contrari. Quan molts expertes ens diuen que estem entrant en la segona onada de la pandèmia, els MIR no estan a l’alçada dels seus col·legues, per qui sí que val la pena continuar mantenint amb força els aplaudiments i tota l’admiració i agraïment. Per més que Metges de Catalunya demani suport social per als vaguistes, el meu no el tindran, respectant això si, les seves reivindicacions justes. 

I menys quan apareixen relacions estranyes entre els vaguistes catalans i els vaguistes d'altres comunitats. Què persegueixen en realitat?