Empresari exemplar, Ramon Bagó i Agulló va formar part del nucli fundador del que avui és el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i en va exercir la seva presidència durant 4 anys, fins que va deixar l’alcaldia de Calella.
President del grup empresarial SERHS integrat per 33 societats repartides en 4 divisions de
negoci, i un capital humà al voltant dels 2.500 treballadors. Ramon Bagó va
assumir entre altres càrrecs la direcció general de Turisme en un dels governs Pujol, i es va distingir pel seu profund catalanisme i pel seu olfacte
empresarial. Amb ell el CSC va fer un pas endavant per esdevenir una plataforma amb una visió empresarial de prestació de serveis, als hospitals associats al
Consorci .
Ramon Bagó, ens ha deixat. L’exalcalde de Calella que un bon dia es va trobar tenint que gestionar
des de l’Ajuntament l’Hospital de Calella, ha mort als 84 anys. Aquells que hem
tingut la sort de treballar amb ell i conèixer la persona lamentem el seu
traspàs i agraïm el mestratge que va exercir en tots nosaltres. Com a petit
homenatge a la seva persona voldria fer un breu repàs d’algunes històries
relacionades amb l'empremta que va deixar del seu pas per la sanitat
catalana.
La persona.
Ramon Bagó era una
persona propera, que escoltava, empàtica i que se sabia fer estimar. Treballador
incansable, molt amant de la seva família, mai va estalviar-se mals de cap a
l’hora de mostrar la seva vocació de servei per obtenir millores per els treballadors
de les seves empreses, pels seus veïns i per a la població de Calella en
general. Durant la seva vida va donar repetides mostres dels seus ideals,
fortes conviccions i d’amor per la democràcia. Un gran patriota català. Ramon Bagó i Agulló va ser un home d’empresa,
que deia que “amb voluntat sempre es pot transformar un no en un sí”. Bagó
irradiava energia i participava en moltes activitats; tanmateix l’objectiu de
la seva presència en totes elles era intentar transformar les coses i canviar-les
a millor. Va conrear l’amistat i sempre va mostrar una gran preocupació per el
país. Un home pràctic, intel·ligent i gens dogmàtic. A l’any 2001 va ser
guardonat amb la Creu de Sant Jordi, màxima distinció atorgada per la
Generalitat de Catalunya. També era posseïdor de la Medalla President Macià i
Medalla d’Or i fill predilecte de la vila de Calella, entre altres distincions.
L’alcalde i la sanitat.
Va ser alcalde de Calella durant 12 anys (des del 1979, fins al 1991) i a banda de les seves aportacions
des de l’alcaldia en les que no puc entrar per desconeixement, si que vull
explicar alguns fets relacionats amb la seva època d’alcalde i el sector sanitari.
Només ser anomenat alcalde a l’any 1979, Ramon Bagó va decidir rescindir el
contracte amb la Quinta de Salut la Aliança que era l’entitat que gestionava en
aquell moment l’Hospital de Calella. Com a conseqüència d’aquella decisió es va
trobar de la nit al dia, davant la necessitat de gestionar l’Hospital, i
aquesta responsabilitat, i el desig de dotar al seu poble d’un bon hospital, el
va dur posteriorment a participar en la creació de l’actual Consorci de Salut i
Social de Catalunya. Tanmateix el fet que Calella tingués un hospital propi li
va servir per promocionar turísticament la vila de Calella. Ramon Bagó
defensava que els turistes a més de cercar sol, platges i diversió, també es
preocupaven per la seguretat; disposar de determinats serveis era una garantia
pel turista. Per això va decidir com alcalde de Calella, explicar en els
fullets turístics divulgatius de la seva població, que Calella tenia un
hospital, significant aquest fet que molts turistes triessin Calella doncs
saber que a la vila hi havia un hospital els donava seguretat davant de
qualsevol problema de salut que pogués sorgir durant les seves vacances.
Juntament amb Joan Cornet alcalde de Manresa, Ramon Bagó va formar part del nucli d’alcaldes que
van crear el que avui en dia és el Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Persones properes a aquells fets expliquen que la majoria d’hospitals
municipals existents en aquells moments a Catalunya, estaven en una situació
econòmica molt difícil, amb edificis en un estat molt lamentable i equipaments
més que obsolets. Tenien diners tot just que per pagar les nòmines dels
treballadors i encara. Davant d’aquella situació, 19 alcaldes (i entre ells
Ramon Bagó) varen decidir anar a veure a Jordi Pujol, president de la
Generalitat. Estem a l’inici de la dècada del 80.
A més del president Pujol i a banda dels 19 alcaldes, a la reunió hi varen assistir també Josep Laporte conseller de Sanitat de l’època i un jove Xavier Trias. Els alcaldes varen exposar les seves mancances i les dificultats econòmiques que els seus centres patien, demanant ajuda econòmica a la Generalitat per poder mantenir l’activitat assistencial dels seus centres. Davant d’una reacció inicial d’esquivar el problema per part del president Pujol, els 19 alcaldes varen treure de les seves butxaques les claus dels seus hospitals (en una acció coordinada que sens dubte havien planejat abans d’entrar a la reunió), dient que si no els ajudaven, allà deixaven les claus dels hospitals perquè la Generalitat els gestionés directament. “Pareu, pareu...” va dir Pujol, i dirigint-se a Xavier Trias li va dir, “a aquests alcaldes se’ls ha d’ajudar, de manera que ja podeu començar a pensar a veure com ho fem”.
A més del president Pujol i a banda dels 19 alcaldes, a la reunió hi varen assistir també Josep Laporte conseller de Sanitat de l’època i un jove Xavier Trias. Els alcaldes varen exposar les seves mancances i les dificultats econòmiques que els seus centres patien, demanant ajuda econòmica a la Generalitat per poder mantenir l’activitat assistencial dels seus centres. Davant d’una reacció inicial d’esquivar el problema per part del president Pujol, els 19 alcaldes varen treure de les seves butxaques les claus dels seus hospitals (en una acció coordinada que sens dubte havien planejat abans d’entrar a la reunió), dient que si no els ajudaven, allà deixaven les claus dels hospitals perquè la Generalitat els gestionés directament. “Pareu, pareu...” va dir Pujol, i dirigint-se a Xavier Trias li va dir, “a aquests alcaldes se’ls ha d’ajudar, de manera que ja podeu començar a pensar a veure com ho fem”.
Aquest encàrrec del
president Pujol a Xavier Trias fou clau per que Trias comences a moure’s pel
hospitals comarcals de Catalunya per analitzar un per un les seves necessitats,
va veure que en la majoria d’ells hi havia gent en la que es podia confiar, i
gràcies a uns increments de tarifes per sobre de la inflació s’acabés
consolidant una xarxa d’hospitals de proximitat per tot Catalunya que avui
representen una joia del nostre sistema sanitari públic.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada