L’article 155: pals a les rodes que dificulten la gestió del sistema sanitari públic català (I)

Josep Maria Argimon subdirector general del CatSalut i Roser Fernández nova directora general de la patronal UCH, coincideixen a denunciar els efectes nocius del 155, malgrat que des del govern espanyol s’atreveixen a dir que les institucions catalanes estan funcionant bé gràcies al 155.

Una dada que clama al cel: Dolors Montserrat és, per obra i gràcia del 155, consellera de Salut de la Generalitat, ensems que ministre de Sanitat del govern de M. Rajoy. Sense haver parlat mai amb cap funcionari del Servei Català de la Salut per informar-se en primera persona de les coses, ha contribuït a la decisió del govern espanyol de presentar recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei d’accés universal a l’assistència, aprovada fa uns mesos pel Parlament de Catalunya.

Josep Maria Argimon, subdirector del CatSalut és un home que s’estima el  nostre sistema sanitari. Per  això, una vegada i un altre s’esforça per explicar els problemes en el dia a dia del departament de Salut derivats de l’aplicació de l’article 155. Un article de la Constitució que no estava pensat per gestionar els departaments d’un govern autonòmic, sinó per obligar a aquest govern a actuar d’una manera determinada. Per això, per aquesta inadequació de l’article, el 155 és un autèntic nyap a l’hora de resoldre els problemes del dia a dia de l’administració de la Generalitat. I en aquest context, el departament de Salut no és una excepció.

En el programa “Via Lliure” de RAC 1, el Dr. Argimon ha explicat que els ciutadans no perceben directament els efectes de l’article 155 per que des del CatSalut, però especialment des dels professionals, s’està actuant per evitar que les seves conseqüències no arribin a la ciutadania. Tanmateix a la llarga els efectes si que poden arribar a notar-se. Per exemple el recurs al TC de la Llei d’accés universal a l’assistència sanitària, impediria que determinats col·lectius no puguin accedir als diferents nivells del sistema sanitari, si no fos perquè el CatSalut donarà instruccions als centres de la xarxa assistencial per que atenguin igualment als col·lectius afectats. Josep Maria Argimon ha denunciat que durant el període en que el govern espanyol havia de discutir amb la Generalitat per evitar aquest recurs, s’ha donat a paradoxa que la ministra Montserrat “ho hauria d’haver discutit amb ella mateixa”. El govern de M. Rajoy ha pres la decisió de recórrer la Llei catalana sense haver-ho parlat amb ningú del departament de Salut. 

Josep Maria Argimon també ha explicat altres dificultats del dia a dia; ara mateix hi ha problemes per poder contractar els serveis d’interrupció voluntària de l’embaràs; Madrid demana informes, i més contra-informes. Resulta increïble, i democràticament inacceptable, que el partit polític que ha obtingut la representació més baixa de tot l’arc parlamentari català, sigui qui avui en dia estigui dient que cal fer en el dia a dia de la sanitat catalana. El PP a Catalunya és avui un partit residual.

La gestió del partit presidit per el Sr. M. Rajoy està resultant molt perjudicial per a la sanitat catalana.  El Dr. Argimon ha explicat que “l’any passat varen deixar de gastar-se 25 milions d’€, que s’han perdut per al pressupost del departament de Salut. Aquesta quantitat sembla poca cosa davant d’un pressupost com el de Salut, però amb aquests diners es podria fer funcionar durant tot un any un hospital com el de Vilafranca, o es podrien fer 12.000 intervencions quirúrgiques més per reduir la llista d’espera. Cal considerar també que a hores d’ara, ja s’han fet més de 30.000 declaracions responsables, amb la lamentable pèrdua de temps que això implica”.

Les negatives de Madrid sempre tenen la mateixa justificació: “no lo consideramos oportuno”. Es dona la circumstància que la “consellera” de Salut mai ha tingut una sola reunió amb els directius del CatSalut i com a exemple de com el govern de M. Rajoy ens està tractant val el que succeeix en el Consell de direcció del CatSalut en el que a banda de la representació del departament de Salut  hi participen les organitzacions patronals, sindicals, professionals i representants municipals entre altres. Aquest consell estava presidit per el legítim conseller de Salut Antoni Comin, i per tant ara, per obra i gràcia del 155 està presidit per la ministra Montserrat. Doncs bé; cada vegada que aquest Consell es reuneix, cal enviar les ordres del dia a Madrid per tal que les aprovin, i una vegada feta la reunió cal enviar els acords presos, que Madrid pot vetar. La democràcia espanyola aplica la censura prèvia... i al censura posterior... Democràcia a l’espanyola.

(Continuarà...)