Sí als codis ètics, però amb seny i per a tots els col·lectius, inclosos els polítics

Alguna cosa no va bé quan un gerent d'un consorci sanitari no pot dir públicament el que pensa de qualsevol tema.

Quan l'aplicació pràctica d'un codi ètic requereix burocràcia afegida, l'increment de la ineficiència està garantida. Segur que ho hem pensat bé?

La necessitat d'un codi ètic en l'àmbit sanitari és una evidència, no tant per les moltes corrupteles denunciades i que cap d'elles ha estat confirmada pels jutjats, sinó per poder aportar d'una banda tranquil·litat als ciutadans però també per evitar que alguns impresentables ficats a la política puguin continuar calumniant impunement als gestors sanitaris. Per tant, benvingut sigui el codi ètic dels funcionaris públics.

Ara bé, caldria que els polítics tinguin també el seu propi codi ètic, però no tan “light” com el que recentment ha aprovat el Parlament de Catalunya, que els impedeix rebre regals per sobre d'una quantia ridícula (150€) o afavorir a parents de fins a segon grau. Caldria exigir als senyors diputats del Parlament que deixin de mentir. Que deixin de faltar a la veritat i que puguin perdre la seva condició de diputats quan després de formular acusacions contra persones innocents es demostri que les acusacions eren falses. Ja n'hi ha prou de gaudir de "patents de corso" per acusar a tort i a dret, per difamar persones i institucions, per calumniar al primer que se'ls posa pel davant quan decideixen que volen promocionar-se en la política sense parar compte del mal que causen. Personatges a l'estil d’Albano Dante o de Gemma Tarafa són la mostra del que un polític no hauria de ser, i per tant la política s'hauria de dotar també d'algun tipus de codi que impedís que aquesta mena de personatges deixi de fer mal d’una manera del tot impune

Referent al codi ètic dels alts directius de l’administració de la Generalitat, hi ha al meu entendre una manca de concreció en l’expressió “directiu”.  En una organització sanitària, a més del director general i/o gerent hi han diferents direccions que constitueixen l’organigrama directiu de la institució. Per tant el primer dubte seria l’abast de l’expressió “direcció” en el sentit de si afecta també a les direccions mèdica o d’infermeria, econòmic-financera, de serveis, etc. On està el límit d’afectació de la norma?

Un altre qüestió que caldria aclarir és el tema dels grups d’interès. Com pot saber un gerent que està rebent a un “grup d’interès” si aquest no ha manifestat que ho és, i no s’ha inscrit en cap registre? Segurament aquest fet a vegades no es deu poder detectar fins que no s’ha produït la primera conversa, però llavors la reunió ja no pot constar en l’agenda pública del directiu perquè la reunió ja s’ha produït. Per tant un altre possible punt de conflicte que pot requerir d’algun aclariment.

I el tercer punt de discòrdia fa referència al punt 5.14 del codi ètic que diu textualment que els alts càrrecs i directius “restringeixin les reflexions a títol personal en les compareixences públiques”. Tot un atac a la llibertat d’expressió.

És per això que algun alt directiu sanitari ha afegit al seu document d’adhesió al contingut del codi un paràgraf que diu: “No obstant, en relació al dret fonamental a la llibertat d’expressió que queda restringit pel Codi de Conducta només assumeixo el seu compliment en les intervencions públiques que realitzi en el desenvolupament de les meves funcions directives.”

En aquest punt torno a la comparació amb els polítics atès que a ells se’ls permet dir el que vulguin, quan vulguin i on vulguin... encara que sigui mentida.

Per altre banda, sembla que alguns alts funcionaris han aconseguit que se’ls apliquin certes excepcions. Segons ha transcendit, els alts directius del CERCA haurien aconseguit un tracte especial de manera que disposaran a partir del mes de setembre del seu propi codi de conducta específic, que serà diferent als que han de signar els directius de la sanitat. Perquè aquest tracte diferenciat?

(La Institució CERCA és el mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per al seguiment, suport i facilitació de l’activitat dels centres de recerca del sistema CERCA. Constituïda com a fundació, va ser creada al 2010 per donar resposta a un dels compromisos formulats al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació)

La sanitat catalana vol un codi de conducta; fa temps que s’està reclamant per sortir al pas de tanta acusació falsa. Però aquests codis se’ls ha d’aplicar tothom en el seu àmbit. Fa pocs dies vaig llegir un article en un diari en el que la Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, continuava parlant de corrupció a la sanitat pública. Fins quan aquestes actituds seguiran restant impunes?  Quan es fa una acusació d’aquest calat cal anar al jutjat, i si no si va, és que només es vol calumniar. Els polítics requereixen també d’un codi ètic que castigui aquestes pràctiques tan amorals.

www.rbaestudisiprojectes.cat