Projectes Transversals de Salut (iSalut)

La Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), La Meva Salut (canal personal de salut), El Pla d’imatge digital i el projecte IS3 (gestió de processos assistencials) configuren uns projectes cabdals per millorar els processos de Salut

Amb dependència del CatSalut, el grup de treball iSalut està immers en una dinàmica de modernització tecnològica de les estructures dels processos interns del sistema de salut. Tanmateix el pressupost assignat a alguns projectes d'iSalut és inexistent

Aquest grup de treball integrat dins del CatSalut i presidit per David Elvira director del Servei Català de la Salut ha desenvolupat al llarg dels anys un  projecte prou conegut (HC3) atès el seu elevat grau d’implantació en el nostre sistema sanitari públic. L’HC3 ha estat el projecte estrella d’aquest grup de treball i permet l’accés de manera organitzada, sota uns paràmetres idonis de seguretat i confidencialitat, a la informació rellevant de les històries clíniques dels centres sanitaris de la xarxa assistencial pública. Això facilita la feina dels professionals de la salut, i per tant millora la qualitat de l’atenció rebuda pels ciutadans. Avui en dia estan integrats a l’HC3 els hospitals d’aguts, els sociosanitaris, l’assistència primària i la salut mental.

Està previst que ben aviat es puguin integrar a l’HC3 els serveis socials de dependència, no tant per les informacions de salut que ells hi puguin introduir sinó sobretot per la informació que aquests serveis podran obtenir si poden accedir-hi.  

L’HC3, és la informació normalitzada més gran del món. Ha de ser transparent pels professionals i el que es vol en un futur és que des de l’estació de treball de qualsevol professional es pugui accedir a la informació del malalt sense necessitat d’anar-la a buscar. També es vol integrar el curs clínic de tota la primària amb totes les consultes externes dels hospitals, i que els ciutadans hi puguin aportar informació a través de “La Meva Salut”, per exemple provinent de la sanitat privada.  “El ciutadà té dret a decidir quina informació seva passa de la pública a la privada, i quina de la privada passa a la pública. Cal tenir en compte que aproximadament un 24% dels ciutadans de Catalunya té una doble cobertura sanitària.”    

Un altre dels projectes sota la responsabilitat d’aquest grup de treball és el canal personal de salut “La Meva Salut”, que és un espai digital, de consulta exclusivament personal, que permet que els ciutadans puguin disposar de la seva informació personal de salut generada en qualsevol dispositiu sanitari públic. S’hi pot trobar el pla de medicació, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics i els resultats de les proves i exploracions que s’hagin efectuat. Per accedir-hi cal disposar de la targeta sanitària (TIS) i un codi d’usuari que cal demanar en el CAP corresponent.  

El canal “La Meva Salut” permet cobrir un requeriment legal que obliga a l’Administració, si aquesta disposa d’informació electrònica dels ciutadans, a que aquests hi puguin accedir. Tanmateix el CatSalut hi ha afegit més serveis a disposició de la ciutadania. Els operadors del sistema de salut posen la informació que posseeixen sobre els ciutadans  a disposició dels mateixos. Aquesta eina ha de transformar en un futur no llunyà, les relacions en el sistema se salut i ningú sap en aquests moments quin és el límit de la seva potencialitat. Les TIC són l’eina per assegurar la transformació del sistema.

Als integrants d’aquest equip de treball els fa il·lusió parlar del projecte IS3 que tenen en mans. Es tracta d’una plataforma tecnològica que ha de permetre la interoperabilitat entre proveïdors, per facilitar la integració entre els diferents sistemes d'informació de que disposen i poder  compartir la missatgeria entre ells de manera electrònica, com per exemple demanar visita, organitzar trasllats de malalts demanar proves complementàries, etc. Aquests processos es podran dur a terme directament pel metge en temps real i llevat de determinades patologies urgents, la connexió entre dispositius assistencials podrà ser molt més ràpida que no ho és avui. En paraules de Carles Gallego coordinador de l’equip humà d’iSalut, “estem construint la carretera perquè la gent es pugui connectar.” El projecte IS3 permet doncs compartir informació entre entitats proveïdores de serveis assistencials, més enllà de la pròpia història clínica. És per tant una eina facilitadora del contínuum assistencial d’una manera eficient fent que tota la informació flueixi en temps real als professionals que la necessiten. Per fer-ho possible s’ha dissenyat el projecte “WiFIS” que permet que tots els centre que implementin aquest Marc d’Interoperabilitat es podran connectar amb qualsevol altre centre que també hagi incorporat aquest mateix protocol de comunicacions.  

Tota la informació generada passa per una plataforma central i això a banda de les avantatges que té per als usuaris també comporta una conseqüència molt interessant pel propi CatSalut atès que aquest podrà tenir de primera mà una informació que a hores d’ara sols pot obtenir demanant-la als proveïdors i confiar en que tothom la donarà amb els mateixos criteris. Es podran fer estudis de càrregues de treball, anul•lacions de visites, temps de demores entre derivació i resolució, orientar fluxos si cal, etc. En definitiva un projecte de futur molt interessant.

En l’actualitat ja hi ha 46 projectes d’integració al sistema, 38 dels qual estan ja en marxa. Es tracta de proveïdors del territori que s’han interessat per participar-hi. La major part pertanyen al SISCAT, tot i que algun és un subministrador de productes intermedis.  

Cal remarcar que el canal “La Meva Salut” ha nascut amb un pressupost específic igual a “zero” i s’ha pogut anar avançant a base de molta imaginació. El pressupost destinat a les TIC pel CatSalut és de l’1% del total del pressupost, i en el cas dels proveïdors del sistema, l’assignació pressupostària a les TIC és del 0,7%, tot i que algún pugui arribar a assolir l'1%, situació que ens posa a la cua d’Europa pel que fa a assignació pressupostària. “El 30/35% de l’esforç que cal fer és nostre (dels membres del grup de treball), i els proveïdors hi posen el 65/70% restant” expliquen.  En general els centres del sistema sanitari col·laboren amb molt d’interès malgrat l’absència de pressupostos específics. “Els proveïdors són els grans innovadors del sistema” afirma Carles Gallego. 

He d’agrair la bona acollida que em varen dispensar tots els membres de l’equip i en particular a l’amic Xavier Caballero, i felicitar-los per el magnífic ambient que impera en la unitat i per la feina tan interessant que estan duent a terme

www.rbaestudisiprojectes.cat

Autonomia de gestió a l’ICS? Pura utopia...

Candela Calle directora gerent de l’ICS, ha decidit que “re-centralitzar” determinades funcions és la millor manera per gestionar l'empresa més gran de Catalunya

Les  decisions que es prenen allunyades del territori, acostumen a ser poc adequades a les necessitats, ineficients  i un atemptat a l’autonomia de gestió dels àmbits territorials.

Candela Calle, directora gerent de l'ICS

El Diari Oficial de la Generalitat del passat dia 1 d’agost publicava una Resolució de la directora gerent de l’ICS amb el text següent:

“Revocar, en les persones titulars de les gerències territorials de l'Institut, així com en el director/a de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i titular de la Gerència de l'Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat, la facultat de signar acords o convenis de col·laboració si aquests no tenen contingut econòmic.”

Aquesta decisió re-centralitzadora era la resposta a una resolució de l’any 2014 de Pere Soley llavors gerent de l’ICS, que deia:

“Delegar, en les persones titulars de les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut, així com en el director/a de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i titular de la Gerència de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat, la facultat de signar acords o convenis de col·laboració si aquests no tenen contingut econòmic. En els acords o convenis que se signin per delegació, s’hi ha de fer constar aquesta circumstància.”

Pere Soley havia delegat en els gerents territorials de l’ICS les competències per signar acords o convenis de col·laboració, segons estableix al Resolució SLT/2200/2014, “per raons d’eficàcia i a causa del gran volum de convenis que signa la institució”. Per tant, tirar enrere aquesta delegació de competències té diferents conseqüències.

La primera, mostra un grau de desconfiança absolut amb l’equip de gerents territorials de l’ICS, als quals se’ls priva d’una facultat que s’havia concedit per millorar l’eficàcia dels procediments de signatura dels convenis. Una segona conseqüència d’aquesta decisió serà per tant la d’augmentar la ineficàcia de l’ICS atès que sobre la taula del seu màxim responsable s’acumularan aquests convenis pendents de signatura, fet que sens dubte repercutirà en un empitjorament de l’agilitat de les respostes administratives de l’ICS .

També queda prou clara la nul·la capacitat de delegació del l’equip directiu de l’ICS. Una de les qualitats que ha de tenir un bon directiu és la seva capacitat per delegar. Qualitat clau per assegurar l’eficiència de les organitzacions atès que a més responsabilitats assumides, major ineficiència, si aquesta assumpció de responsabilitats no ve acompanyada d’una delegació de funcions i d’una descentralització. Podríem discutir si delegar funcions equival a delegar en paral·lel responsabilitats o si les responsabilitats continuen estan en mans d’aquell que ha delegat les funcions. Però a l’ICS el problema no és tan sols aquest, és que no es confia prou en l’equip de gerents territorials, es miri com es miri.

Aquesta re-centralització s’ha produït amb allò que a Madrid n’hi diuen “agostidad”, fent referència a que al mes d’agost poca gent està pendent del BOE. Doncs bé, aquí s’ha donat la “coincidència” que la Resolució re-centralitzadora de l’ICS ha estat publicada en el DOG el passat 1 d’agost quan havia estat signada per la gerent de l’Institut  el dia 20 de juliol.

Aquesta re-centralització competencial feta en aquestes dates posa a més en evidència un dels objectius estrella del conseller Comin, que segons ha manifestat repetidament, voldria que aquesta fos la legislatura de la transparència. Pel que sembla, de moment a l’ICS no és que li facin massa cas. 

També sembra molts dubtes en la credibilitat del discurs del president de l’ICS, David Elvira, que ha dit més d’una vegada que ell vol que les decisions siguin preses en el territori, entre altres raons perquè si es prenen en els territoris segur que seran mols més ajustades a les necessitats d’aquell territori.

Una de les coses més preocupants d’aquesta Resolució és que crea serioses dubtes sobre la vocació de respectar l’autonomia de gestió per part de la gerència de la pròpia institució. Veiem que diu el punt 1 de l’article 5 de la Llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’ICS:

Article 5

Principis de gestió

1.     L'Institut Català de la Salut actua d'acord amb els principis d'eficiència, per mitjà d'una gestió pública moderna i rigorosa dels recursos; d'autonomia de gestió; d'eficàcia; de simplificació; de desconcentració; de descentralització territorial; de racionalització; de transparència; d'agilitat; d'avaluació de la gestió; de sostenibilitat; de cooperació; de participació social i coresponsabilitat dels seus professionals; de continuïtat del procés assistencial, equitat en l'accés a les prestacions, proximitat i orientació de la gestió als ciutadans.

No sembla doncs que la gerent de l’ICS hagi respectat escrupolosament la Llei que regula el funcionament de la Institució que ella mateixa dirigeix

Per tant, aquesta resolució demostra diferents coses a la vegada: nivell de desconfiança gran amb l’equip de gerents territorials, poc respecte a l’autonomia de gestió de les gerències territorials, cap voluntat de descentralització, cas omís als compromisos de transparència exigits pel conseller Comin i nul·la vocació per atendre les necessitats específiques del territori tal com demanava el director del CatSalut .

Una consideració final: algú pot pensar que la signatura de convenis no és un fet excessivament transcendent com per parlar d’un atac a l’autonomia de gestió. La resposta a aquesta manera de veure-ho és immediata: sinó és important, perquè ho re-centralitzen?. El que és significatiu i perillós és el tarannà directiu d’una Institució, que si ningú no ho arregla està abocada a l’ineficiència.   

Dona tota la sensació, que allò que tant volia evitar David Elvira, quan va assumir la presidència de l’ICS, torna a ser una realitat: l’ICS torna a anar per lliure, i no precisament pel bon camí.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Cinquè informe de la Central de Resultats de l’APS any 2015 (i IV)

Els indicadors "d'eficiència" només fan referència a farmàcia. Queden molts altres àmbits en els que poder mesurar l'eficiència

L'informe tampoc recull indicadors sobre el grau de satisfacció dels professionals que treballen en els EAP

Escrit per Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

(...Continua de l'entrada anterior) 

Què no trobem a l’informe? Marge de millora

Realment els indicadors seleccionats mesuren el producte de l’APS? Un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que fan els EAP de Catalunya?. Em temo que en aquest informe, tot i que s’han inclòs nous indicadors, no trobem encara el mateix grau d’innovació i millora que anem trobant en altres àmbits assistencials.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP. No trobo justificable que no es publiqui el grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut.

Seria molt interessant que l’informe recullis els resultats de l’acreditació de l’APS del Departament de Salut. Correlaciona aquesta acreditació amb els diferents resultats assistencials i de gestió. Hi ha diferències segons propietat i gestió?

Per primer cop a l’informe territorial es recull la despesa per habitant per ABS. El rang de despesa per habitant es mou entre els 497,2 i els 1453,4 euros. Aquesta despesa inclou atenció primària, atenció hospitalària, especialitzada, salut mental, farmàcia-recepta, MHDA, etc. Evidentment aquesta dada no és la d’assignació per ABS de CatSalut que és la que venim reclamant amb insistència des de fa anys i que sens dubte CatSalut podria facilitar. Seria necessari analitzar la evolució d’aquesta assignació i la seva relació amb el grau d’assoliment dels objectius marcats per CatSalut.

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només incloguin indicadors de farmàcia. Per què no es posen aquí les dades de despesa per habitant?

A diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclou cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut. També el fet que moltes ABS estiguin incloses en organitzacions sanitaris integrades (OSI) deu dificultar alhora d’imputar pressupostos i despeses a les mateixes.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada. S’haurien d’incloure a més a més el temps en realitzar les proves complementàries i el d’obtenir la visita de l’especialista hospitalari. Ho trobo del tot imprescindible en un context del nou model de compra (contractació) de CatSalut.  En definitiva, es tractaria de treballar amb indicadors d’accessibilitat i resolució del sector.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...). No podem trigar gaire més, ja que com recull el nou Pla de Salut,  la importància i rellevància dels professionals és clau. Seria tan interessant creuar aquesta dada amb la resta d’indicadors assistencials !!!! Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAP i diferents models de gestió (ICS, concerts, EBA). En aquest sentit l’any passat l’informe del Dr. Hidalgo   ja apuntava amb dades 2014 a millors resultats de les EBA, els de l’ICS es situarien a la mitjana i els EAP no ICS-no EBAs presentarien els pitjors resultats. Veurem si amb les dades facilitades, aquestes tendències es consoliden amb les dades corresponents a 2015.

Les dades d’estadiatge per CRG les hem trobades a l’informe territorial. També hem trobat en aquest alguns indicadors socio-econòmics (exempts copagament farmàcia, població ocupació manual, índex socio-econòmic compost,..). Seria interessant que d’alguna manera es poguessin ponderar i sintetitzar en un índex que pogués actuar d’agrupador i pogués servir per comparació de les diferents ABS i eventualment en un factor de correcció de l’assignació de CatSalut.

Si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest cinquè informe de la central de resultats d’atenció primària, esperem de la sensibilitat i receptivitat de la direcció d’aquest projecte per tal que al proper informe es vagin incloent alguns dels indicadors que he descrit en aquesta valoració. Recordo que el propi conseller en la jornada així ho va dir i que hi havia ampli marge de millora en els informes presentats. Sens dubte ens ho mereixem i podem! Pels resultats no molt positius d’alguns indicadors ja apuntats, cal que tots els proveïdors d’APS els analitzin amb molta cura sobretot els referents a accessibilitat i resolució A data d’avui, aquest informe ja està disponible a dades obertes, és un deure ètic que tots, proveïdors i autoritat sanatoria, ho analitzem en detall i que tots prenguem mesures de millora i actuem en conseqüència.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Cinquè informe de la Central de Resultats de l’APS any 2015 (III)

Catalunya té una de les taxes més baixes de l'OCDE, d'hospitalitzacions per complicacions de la diabetis

La història clínica compartida de Catalunya (HC3) va registrar l'any passat més de 9 milions de publicacions

Escrit per Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

(...Continua  de l'entrada anterior)

Cobertura vacunal infantil

La cobertura vacunal infantil és de 90,5%. Les dades evolutives es poden veure al quadre adjunt.

2015	90,5%
2014	90,9%
2013	88,6%
2012	92,2%
2011	91,1%

Cobertura vacuna antigripal 

La tendència en cobertura vacunal antigripal en persones de més de 59 anys és decreixent des de l’any 2009, i ha assolit el 47,7 %. Les dades evolutives es poden veure al quadre adjunt.

2015	47,7%
2014	48,5%
2013	50,4%
2012	51%
2011	55%

Caldria tenir en compte per la valoració les dades de doble cobertura, i avançar en com compartir dades mútues, privades, ASPB, farmàcies, ....

Per aquest informe s’han seleccionat tres diagnòstics consideras com a rellevants pel que fa l’atenció, control i seguiment dels pacients des de l’APS: la diabetis, la hipertensió arterial i la dislipèmia.

Quan a la diabetis mellitus (DM) s’observa que un 10,28% (8,57% dones/12,34% homes) de la població assignada als EAP de 15 o més anys ha estat diagnosticada amb diabetis, i que un 8,37% es tracta mitjançant diferents fàrmacs administrats per via oral. La taxa d’hospitalització per complicacions de la diabetis s’ha situat a l’entorn del 80,9 per cada 1.000 persones ateses de 15 o més anys, si bé s’observen diferències molt importants en la desagregació per sexe; essent per les dones de 58,1 hospitalitzacions per cada 1.000 dones i pels homes és de 108,3.  Aquestes xifres indiquen que Catalunya té una de les taxes d’hospitalització per complicacions de la diabetis més baixes de l’OCDE, molt per sota de països com França o Irlanda. La cobertura de pacients amb Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2 no insulinodependent) controlats mitjançant control de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c) s’ha situat en un 68,8%.

Aquest any és el primer que es calcula per aquest informe la prevalença per hipertensió arterial (HTA), servirà de línia de base per analitzar tendències a partir dels propers exercicis: La HTA està present en el 27,5% en la població assignada atesa de 15 o més anys (26,8% dones/28,4% homes). La variabilitat entre EAP és baixa, situant-se el coeficient de variació en un 15,8%. Un 77,5% dels controls realitzats han mostrat resultats acceptables. Pel que fa la medicació, un 21,1% de la població de 15 o més anys amb HTA diagnosticada rep tractament de tipus farmacològic.

La dislipèmia es presenta en un 19,03% de la població assignada atesa de 15 o més anys (18,99% dones/19,09% homes), amb una variabilitat moderada entre EAP, del 23,4%. Els resultats obtinguts mostren que el consum de medicaments que ajuden a reduir els nivells de LDL és un 0,7% superior a la prevalença de la malaltia en població major de 15 anys (19,73%: 17,93% dones/21,90% homes) amb diferencia rellevant en els homes.

Despesa farmacèutica i numero de receptes

Es tornen a recuperar afortunadament en aquest informe dades sobre el nombre de receptes per usuari i de la despesa farmacèutica pública per usuari. La despesa farmacèutica pública per usuari aquesta any 2015 ha estat de 292,5 € i pel que fa a la mitjana de receptes per assegurat consumidor ha estat de  27,1 €. Les dades evolutives es poden veure al quadre adjunt.

2015	292,5	27,1
2014	ND	ND
2013	216,4	22,53
2012	234,9	23,6
2011	302,8	27,9

També crida l’atenció les diferències de despesa de farmàcia per usuari de l’informe territorial que surt a 171,7 € de mitjana. Caldrà analitzar-ho amb més detall i contrastar a que es deu aquesta diferència.

El projecte Essencial és una iniciativa que promou recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de l’atenció sanitària i la sostenibilitat del sistema sanitari català.

Aquest any tenim dades d’utilització inadequada del PSA 15,2, 17,9 (2014) i 16,5 (2013). També s’ha afegit el de risc cardiovascular baix amb hipolipemiants no indicats 9,3. No hi ha dades disponibles d’anys anteriors.

No es disposa de dades d’indicadors d’anys anteriors com eren % de pacients consumidors d’antiulcerosos sense justificació farmacològica ni % de consumidors de bifosfonats de 55 anys o més amb 5 anys o més de tractament. 

Per últim, s’han incorporat com a novetat en aquest informe indicadors de TIC (tecnologies de la informació i comunicació), pel que fa a una d’elles, la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), es van fer més de 9 milions de publicacions durant el 2015.

Caldrà seguir cóm evolucionen aquests indicadors com els d’eConsulta per usuaris i professionals i les implicacions que pot tenir en la explotació d’aquests el fet de la diversitat de proveïdors que no utilitzen e-cap. 

                                       

La foto que es perfila de l’APS té alguns indicadors molt positius (gestió IT, qualitat prescripció farmacèutica i satisfacció) però apunta d’altres que caldrà seguir amb atenció per veure si consoliden tendència (menys població atesa, més urgències hospitalàries, més hospitalitzacions evitables, augment despesa fàrmacs, menys vacunació antigripal, ...). Seria del tot preocupant que fruit de la crisi o de la percepció dels serveis d’atenció primària les classes mitjanes s’estiguessin allunyant del servei públic de salut.

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat