En els últims anys hem pogut observar com s'anava estenen a la sanitat pública catalana una obsessió malaltissa que clama per la seva “desprivatització”.
El debat públic-privat a la sanitat pública catalana, està farcit d'aprioirismes ideològics
Escrit Per:
Francesc José María
Advocat
Soci director del Gabinet
FJM Advocats
Ex-director gerent de
l'ICS
En els últims anys hem
pogut observar com s'anava estenen a la sanitat pública catalana una obsessió malaltissa que clama per la seva “desprivatització”.
Hem viscut episodis tant curiosos com el de l'autoanomenada "marea"
de Lleida que va plantejar un enigma que els politòlegs tindran molt difícil
desxifrar: La suma de dos ens públics del territori (Institut Català de
la Salut i l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris) i la Universitat
pública de Lleida per crear un consorci que és una entitat de dret públic,
suposa la privatització de la sanitat a les Terres de Ponent.
Hem assistit amb certa
preocupació durant les darreres campanyes electorals a pronunciaments polítics
a favor de la "nacionalització"
de la sanitat pública catalana. Sortosament aquest discurs s'ha moderat i ha
acceptat una diferenciació entre les entitats privades proveïdores de serveis
diferenciant les d'iniciativa social non profit de les d'iniciativa mercantil
amb afany de lucre. Aquest exercici de moderació ha derivat cap un nou discurs:
la "desprivatització del
SISCAT", que ja s'ha cobrat les dues primeres víctimes amb l'expulsió de la xarxa d'internament d'utilització pública de la Clínica del Vallès i de
l'Hospital General de Catalunya del Grup Quirón Salut.
No toca en aquest breu
article fer una valoració sobre l'oportunitat de la mesura ni sobre
altres factors que hagin pogut influir en la presa de decisió de l'autoritat
sanitària, però sí constatar que és conseqüència directa d'aquesta febre “desprivatitzadora” que s'ha apoderat de
determinats moviments socials de l'entorn salut, d'algunes forces polítiques
amb representació parlamentària i d'alguns mitjans de comunicació. És com si de
cop i volta el problema principal de la sanitat catalana sigui la presència en
la provisió de serveis de salut d'entitats de titularitat privada amb
afany de lucre; per cert una presència absolutament minoritària en l'hospitalització
d'aguts, l'atenció especialitzada i l'atenció primària.
No deixa de ser curiós
que molts dels que ara plantegen la necessitat d'una reforma del sistema
sanitari públic en un sentit, al meu parer, involucionista en base a demonitzar
i fer fora tot allò que ensumi a privat i fer més gran l'ICS al que presenten
com el paradigma de la "puresa de sang" pública, no fa pas massa anys
eren els mateixos que quan l'ICS es va transformar en empresa pública donaven
veus a tort i dret i és manifestaven perquè consideraven que aquesta
transformació suposava la privatització de la sanitat pública. Quina mania amb
repetir el mantra de la privatització quan no es tenen arguments.
Recordo que
aleshores des de la direcció corporativa de l'ICS vam haver de fer molta
pedagogia explicant que "una au que vola com un ànec, camina com un
ànec, neda com un ànec i té cos d'ànec, és un ànec" (excepte, com molt
sàviament em va fer notar un metge tortosí, a les Terres de l'Ebre que és un
"pato"). És adir, que no es tractava de cap privatització doncs
el nou ICS seria una entitat de dret públic, finançada amb fons públics, per
donar un servei públic als ciutadans i sotmesa a tota mena de controls i
mecanismes de fiscalització públics: públic pels quatre cantons. La naturalesa
pública de l'ICS no estava renyida amb l'objectiu de flexibilitzar la seva
gestió eliminant rigideses i burocràcia, descentralitzar i desconcentrar la
seva organització i cercar fórmules de governança que promoguessin l'autonomia
de gestió dels seus centres, serveis i establiments i la participació democràtica
dels professionals i dels usuaris.
Una bona mostra dels
apriorismes ideològics en el debat públic-privat a la sanitat el tenim en
el recent informe publicat per l'Ajuntament de Barcelona sobre “la mercantilització i privatització" de la
sanitat a la ciutat comtal. Aquest debat sobre fórmules organitzacionals i
titularitats de les mateixes és tant vell com estèril. El concepte
d'allò que és públic en l'àmbit de la provisió de serveis sanitaris no pot
quedar reduït a les organitzacions que es regeixen pel dret administratiu i
nodreixen les seves plantilles de personal amb funcionaris/estatutaris.
Aquesta concepció reduccionista identifica lo públic només amb allò que
pertany a una administració pública des del punt de vista de la propietat i la
governança. En la meva opinió un sistema de salut planificat per l'administració
pública, finançat amb fons públics per prestar un servei públic als ciutadans
no deixarà de ser un sistema públic encara que les seves prestacions es
gestionin per entitats que no pertanyin al sector públic stricto sensu,
entitats privades amb o sense afany de lucre.
El Tribunal Constitucional
(TC) ha tingut ocasió de reflexionar sobre si les fórmules de gestió privades,
sense distingir si les entitats privades gestores de les prestacions de salut
tenien o no ànim lucratiu, vulneren l'article 41 de la Constitució
espanyola com postulava un grup de senadors socialistes. (STC 30 d'abril
de 2015). El TC en la seva sentència recorda que el caràcter públic del sistema
no queda qüestionat per la existència en ell de fórmules de gestió o
responsabilitat privades i que l'obertura a fórmules de gestió privades queda
en tot cas condicionada a la preponderància dels elements definitoris del caràcter
públic del sistema. Per al TC el que defineix el servei públic és en mans de
qui queda la potestat de definir les prestacions de la cartera de serveis que
són els poders públics, que a més a més actuen com a garants de la qualitat,
l'atenció i els drets dels ciutadans, i el seu finançament amb fons públics. La
conclusió de l'Alt Tribunal és que l'externalització de la gestió dels serveis
públics sanitaris no posa en qüestió els trets estructurals del Sistema Nacional
de Salut ni desnaturalitza la seva essència pública i, per tant, no es
vulneren principis fonamentals en funció de que la prestació es realitzi
mitjançant gestió indirecta en lloc de la gestió directa.
Enllaçat amb un article de Francesc José Maria, publicat a La Vanguardia
Enllaçat amb un article de Francesc José Maria, publicat a La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada