Els nous CAP o reformes en centres hospitalaris, haurien d’esperar fins a l’any 2017 o més enllà.
El conseller Comin es deixa veure per l’Hospital Vall d’Hebron i promet millions, que no té, per noves inversions.
 |
| El Bus VAO és l'exemple d'inversió "rentable" d'ERC quan formava part del tripartit i que va tenir un cost duns 85 millions d€., equivalents al que avui costaria posar al dia els hospitals de Vall d'Hebron i Bellvitge |
En una de les últimes converses
que vaig tenir amb el conseller Ruiz em manifestava la seva preocupació pel
programa d’inversions 2016, atès que les inversions fa molt temps que s’han
reduït a mínims preocupants com a
conseqüència de la crisi econòmica. Boi Ruiz estava sobretot preocupat per les
inversions de reposició doncs en aquests últims 6 anys s’han fet molt poques
reposicions d’equipaments i per tant el nivell d’obsolescència dels mateixos és
notable.
Fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió
de seguir la compareixença del conseller Comin a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya, i també va incidir en l’escassesa del pressupost
d’inversions per aquest any 2016. En concret el conseller Comin va dir que
entre els molt objectius plantejats per
aquest proper mandat hi ha la voluntat
de fer un Pla d’equipaments tecnològics,
atès que les limitacions pressupostàries d’aquests últims anys ha impedit la
renovació d’una part important dels equipaments tecnològics.
És doncs positiu que els dos
màxims responsables de la sanitat catalana, l’entrant i el sortint, tinguin la
mateixa visió del problema., i això és senyal inequívoca que el problema és
real, existeix, i requereix solucions immediates. Tot i així no hem d’oblidar que ara per ara
el pressupost 2016, quan s’aprovi, serà un pressupost que continuarà sent escàs
per fer front a totes les necessitats. Per tant no hi hauran masses més diners
per al capítol Vi (inversions) del pressupost del departament de Salut.
Però aquest no serà l’únic
problema. N’hi ha un altre que encara dificulta més que una bona part del
pressupost d’inversions pugui ser destinat a equipaments tecnològics, i aquesta
dificultat afegida no és altre que la pressió d’alcaldes i altres polítics per
aconseguir que en el seu poble hi hagi un nou equipament sanitari, i normalment
les peticions van dirigides a demanar un nou CAP o un nou consultori local. Tot
i la crisi, aquests últims anys s’ha anat invertint en els “totxos” i potser ha
arribat el moment de dir a alcaldes i polítics en general, que al 2016 no hi
haurà més totxos, que els pocs diners per a inversions de que es disposarà
s’invertiran en aparellatge, bé sigui de reposició, bé sigui de nova
adquisició, i en aquesta segona categoria no s’ha de deixar de banda
l’equipament de la 2ª fase de l’Hospital de Bellvitge, tal com fa ja alguns
mesos vaig denunciar en aquest blog.
 |
| Els "chupiguai" del Departament de Salut en la seva visita a l'Hospital Vall d'Hebron |
Sobta però que en la seva recent visita a Vall d’Hebron, el conseller Comin hagi promès unes inversions
hipotecant uns diners que no té. Quasi 40 milions d’€., que és una quantitat molt similar a la que
s’ha d’invertir a Bellvitge per culminar l’equipament de la 2a. fase de
l’Hospital. Aquest afany per quedar bé, de demostrar que ell és “xupiguai”, el
pot portar a omplir la sanitat catalana de frustració quan passi el temps i la
gent s’adoni que de totes aquestes promeses i de tot aquest vedetisme no han
servit per a res. A sanitat ja les hem vist de tots colors, i algú li hauria
d’explicar al senyor conseller que per més que el seu cap de premsa vagi
omplint les xarxes socials de propaganda, el risc de quedar en ridícul quan no
pugui complir tot el que promet és molt elevat. Malauradament els pressupostos
poden més que la voluntat dels consellers.
En el mateix cas que Vall d’Hebron hi tenim a l’Hospital de Bellvitge, que podria ser un hospital de primeríssim nivell no només per la
qualitat dels seus professionals sinó a més per la qualitat de la medicina que
si fa, si al coneixement científics dels seus professionals s’hi poguessin
afegir les noves unitats pendents d’equipar, tant als quiròfans com a les
unitats de crítics o a tants equipaments de l’hospital que demanen a crits un
programa de reposició.
Ara que el nou conseller de Salut
ha explicat en el Parlament que un dels
elements de priorització en la presa de decisions del departament serà la
consideració de les desigualtats socials, estic segur que el retorn social de
les inversions dels Hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron, seran amb diferència unes de les inversions més rentables socialment de totes les que es
plantegin al departament per a l’any
2016. Però, si els diners no hi són, i tampoc hi ha garanties de que hi siguin,
perquè anem anunciant a bombo i plateret allò que no podrem complir?
Però tinguem-ho clar, el problema
no és només Bellvitge o Vall d’Hebron; el problema està en la immensa majoria
dels hospitals públics catalans, tant de
l’ICS com d’empreses públiques i consorcis. Per tant, i tenint en compte que les inversions
en “totxos” s’han dut a terme any sí,
any també, es hora de deixar de construir nous CAP en aquest any 2016 i tampoc
reformar més hospitals. O si més no, això és el que dictaria el sentit comú.
Ara haurem d’esperar a veure com ho decideixen els senyors diputats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada