dimarts, 8 de març de 2016

El populisme demagògic a l’Ajuntament de Barcelona: presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona: una primera aproximació”

 

La Sra. Gemma Tarafa, comissionada en Salut de l’Ajuntament de Barcelona, torna a la càrrega: “la sanitat pública a Barcelona  està privatitzada i mercantilitzada”


Quan una ideologia necessita d’arguments populistes per calar en la societat civil, vol dir que alguna forma de rentat de cervell es vol aplicar al conjunt dels ciutadans.



La Sra. Tarafa, tot i haver assumit una responsabilitat pública, continua amb la seva malaltissa obsessió per desqualificar al sistema sanitari català, manifestada ja quan formava part del grup de “recerca” de la Universitat Pompeu Fabra anomenat “Grup de Recerca de Desigualtats en Salut” de la que ella ara en continua sent subdirectora. Aquesta obsessió s’ha manifestat a través de diferents publicacions i treballs, un dels quals porta pràcticament el mateix títol que el que ara s’ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona: “Privatització i mercantilització de la sanitat a Catalunya” editat a l’any 2014. Rara coincidència que posa de manifest una relació entre aquesta publicació i l’informe que aquests dies ens ha presentat l’Ajuntament de Barcelona. No sabem si aquesta relació s’ha materialitzat a través d’un concurs públic, d’un procediment negociat o mitjançant una adjudicació directe, i ni tan sols sabem quants diners públics l’Ajuntament de Barcelona ha transferit a una universidad, o a alguna cèl·lula d’aquesta universitat.

L’informe pretén denunciar la privatització de la sanitat a Barcelona, i darrera de la presentació d’unes xifres que no discutiré i que segurament responen a la realitat, hi apliquen el seus plantejaments polítics que els serveixen per treure un conjunt de conclusions que, en la seva majoria, no es poden compartir per ningú que tingui tres dits de seny. Sense voler comentar tots els punts discutibles de l’informe si que voldria incidir en algunes qüestions poc clares o que em semblen totalment fora de cap lògica ni plantejament coherent:
  • Per començar, l’Ajuntament de Barcelona diu que l’informe és el resultat de dos estudis diferents. Seria bo saber qui els ha fet, i quan han costat. Més que res per eliminar sospites d’amiguismes i fins i tot de portes giratòries. Oi que aquesta demanda s’entén Sra. Tarafa?  Aquests estudis es deuen haver pagat amb diner públic. A qui?
  • Es diu que per elaborar l’informe s’ha parlat amb “observadors privilegiats” seleccionats a partir d’una mostra teòrica. Són els seus amiguets Sra. Tarafa? Quin problema hi ha en donar a conèixer els seus noms? Si les conclusions són tan clares i evidents calen observadors privilegiats? No estan a l’abast de qualsevol observador?
  • En les conclusions es diu que la mercantilització equival a la privatització en sentit ampli. Si és així perquè un títol tan iteratiu? Que és pretén amb la utilització repetitiva de qualificatius que segons vostès volen dir el mateix? A qui li volen rentar el cervell? Sincerament, crec que la Universitat Pompeu Fabra faria bé creant un grup de recerca que es centrés en la recuperació del valors ètics dels càrrecs públics.
  • En alguna part de les conclusions es diu també repetidament que “cal garantir condicions laborals no precàries” donant entendre que dins del SISCAT hi ha organitzacions (les privades), amb llocs de treball precaris. Els que han fet l’estudi, o la Sra. Tarafa, o l’alcaldessa de Barcelona que ha beneït l’informe, haurien de saber que hi ha una cosa que es coneix com el Conveni Col·lectiu del SISCAT, en el que es regulen les condicions laborals, les jornades, les categories professionals, les retribucions, etc. i que aquest conveni afecta a tot el SISCAT, independentment de la titularitat de l’organització de la que es tracti, pública, privada amb o sense afanys de lucre.
  • Deixo pel final la qüestió de les EBA que l’estudi de referència considera entitats privades amb ànim de lucre. En aquest sentit voldria recomanar als autors de l’estudi que indaguin quina definició ha fet el Parlament Europeu del que és “l’economia social” i veuran com les EBA encaixen perfectament en aquest definició, o la “Carta de Principis d’Economia Social” de l’Associació Europea d’Economia Social, o informes elaborats per prestigiosos professionals com per exemple el despatx “Lafarga Traver, advocats i consultors” en els que sense cap mena de dubte queda ben clar que les EBA s’adeqüen als principis fixats a la Llei 5/2011 d’Economia Social. Per tant, aquests entitats mai poden tenir la consideració d’entitats privades amb ànim de lucre. Agradi o no a la Sra. Tarafa, les EBA (entitats de base associativa) són una fórmula d'autogestió genuïna del nostre model sanitari; les EBA tenen una clara missió de servei públic i estan fermament arrelades al territori i en el teixit social de la ciutat i fan una labor d’un marcat caràcter comunitari. De fet, el document presentat per l’Ajuntament de Barcelona pretén posar en qüestió no solament les bases del model sanitari català, sinó també la qualitat dels serveis sanitaris i la seva pròpia sostenibilitat.


No vull acabar deixant de banda les referències que l'estudi fa a Barna Clínic. Les explicacions que donen i com descriuen el funcionament demostra clarament que no han entès res del funcionament del centre. No hi ha cap referència als beneficis que aquesta activitat reporta a l'assistència sanitària pública del propi Hospital Clínic. També resulta alarmant el tractament que donen a la rehabilitació ambulatòria i domiciliària, sense tenir en compte que aquest aspecte de l'assistència no hi ha cap centre públic que el presti. En definitiva, masses mancances per ser un informe ben intencionat. Crec sincerament que aquestes aportacions tendencioses i esbiaixades no aporten res positiu a una sanitat catalana que està massa sovint al bell mig del debat polític. Sicerament, aquest no és el camí.     

Acabo reflectint una característica comuna a tots els serveis privats: Un servei és privat quan per aconseguir les seves prestacions, els ciutadans han de pagar pels serveis que rep. Algun ciutadà ha tingut mai que pagar algun diner per ser atès en un centre del SISCAT? Sra. Tarafa, la realitat es tossuda i desmenteix per ella mateixa tots els estudis esbiaixats que vostè pugui encomanar a amics, coneguts o saludats.


2 comentaris:

  1. La Universitat Pompeu Fabra és una universitat pública i ben pública.

    ResponElimina
  2. Lamento l'errada. Tanmateix ho rectifico immediatament. Gràcies

    ResponElimina