Tant poder concentrat en una persona no es pot exercir sense recórrer a la burocratització dels circuits de presa de decisions.
Burocratització i eficiència són situacions dels tot enfrontades.
Una de les característiques d’aquest any 2016 és la concentració de poder en una sola
persona, evidenciada a través de l’acumulació de càrrecs en alguns responsables
del sistema sanitari públic català. La concentració de la capacitat de decidir
en una sola persona comporta situacions no desitjades algunes de les quals són:
el col·lapse de l’organització si la persona que acumula càrrecs no té
capacitat per delegar, la persistència en l’error quan no es poden col·legiar
les decisions, la burocratització dels processos, o l’alentiment del procés de
presa de decisions. Sigui quin sigui l’efecte, sempre es tradueix en una sola
conseqüència: la ineficiència del sistema. Tanmateix, la concentració de poder té encara uns efectes potencials molt més nocius: pot fer que l'interès d'uns quants prevalgui per sobre dels interessos generals dels ciutadans.
El primer a iniciar aquesta moda
ha estat David Elvira, actual director del Servei Català de la Salut. Segons
ell mateix ha explicat, pràcticament des que va saber que seria director del
CatSalut anava donant voltes a la possibilitat d’assumir també la presidènciade l’ICS. El motiu que el va convèncer fer-ho és la constatació de les
diferències que sempre hi ha hagut entre CatSalut i ICS, amb queixes creuades
dels uns cap els altres. En opinió d’Elvira si ell assumia la presidència de
l’ICS sent a la vegada director del CatSalut, semblaria lògic pensar que les
discrepàncies entre les dues institucions haurien de desaparèixer. El problema
està en saber si les ineficiències generades per aquesta situació compensaran
que les discrepàncies històriques deixin d’existir. Val a dir però, que en
ocasions aquestes discrepàncies han estat positives pel sistema sanitari doncs
han obligat a uns i altres a actuar d’una manera més adequada als interessos de
la salut del catalans. Determinar que a priori la raó sempre la té el CatSalut
en ocasions pot ser del tot equivocat. Per tant, veurem que passa.
El tercer càrrec assumit per David Elvira, és la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació. Sembla que la decisió d’ocupar aquesta Secretaria, no
ha estat tan madurada com la de presidir l’ICS. Segurament es tracta molt més
una decisió de caràcter polític que no pas tècnic. Dona la impressió que es vol
fer pivotar tota la imatge pública del departament a través de tres persones:
conseller, secretari general i David Elvira, sense cap altre personatge més pel
mig, fet que de ser cert palesa clarament la poca confiança vers els altres membres
de l’estructura directiva el departament. Aquesta decisió sembla que per fer-la més operativa
ha implicat la creació d’una subdirecció general (que realment assumeixi el dia
a dia de la Secretaria) que abans no existia, i per tant més despesa afegida
pel contribuent.
El Sr. David Elvira té encara un quart càrrec pel qual no estarà
retribuït però si que li ocasionarà molta feina: atenent a les peculiaritats
del conseller de Salut, David Elvira ha d’exercir a més com a escut protector
del conseller, evitant que aquest s’exposi excessivament, preparant-li els
discursos, o minimitzar els riscos derivats del seu desconeixement del món de
la sanitat. Un dia vaig escriure que David Elvira era una mena de Superman, i
ara analitzant totes aquestes responsabilitats que ha volgut assumir haig de
rectificar una mica aquella apreciació: ni Superman seria capaç d’assumir amb
eficiència totes les responsabilitats que Elvira té sobre les seves esquenes.
Però David Elvira no és l’únic acaparador de poder. Al Consorci de
Salut i Social de Catalunya, tenim al seu director general José Augusto Garcia
Navarro, que al poc d’accedir al càrrec de director de la part empresarial del
Consorci, hi va afegir la direcció de la part associativa. Aquestes dues línies
estratègiques havien estat separades des de l’any 2003, i Garcia Navarro va
voler reunificar les dues direccions generals en una que naturalment va ocupar
ell mateix. Però com que dos càrrecs li semblaven pocs en l’assemblea general del Consorci celebrada fa uns dies, Garcia Navarro es va fer aprovar un tercer
càrrec per la seva persona: la Secretaria General de CAPSS patronal sanitària
del Consorci. No ha transcendir si aquest càrrec és o no remunerat però sí que
se sap que el nomenament es provisional mentre no es cobreixi formalment la
baixa de Manel del Castillo, que recentment va presentar la seva renuncia al
càrrec. Tanmateix si hi hagués voluntat de substituir al Dr. del Castillo, això
ja s’hauria dut a terme; per tant hi ha dubtes raonables sobre el fet que
Garcia Navarro vulgui convertir aquesta “provisionalitat” en quelcom durador en
el temps. Pel moment, ja ha donat la primera senyal de les seves intencions: Té
sota la seva responsabilitat directa tot el Consorci de Salut i Social de
Catalunya. Potser el vol convertir en el seu “cortijo” particular...
I la tercera gran acaparadora de càrrecs és la Dra. Candela Calle,
recentment nomenada directora gerent de l’ICS tal com els rumors anunciaven feia
temps. Encara no s’ha fet oficial, però és molt possible que l’ICS, a través
d’una “aliança estratègica” fagociti l’IDI i l’ICO, amb una gerència única per
les tres institucions. Si aquesta reunificació es confirma, la cotilla
burocràtica a l’ICS està garantida, i la ineficiència està servida. Assolir
poder per acabar burocratitzant les institucions no sembla el més assenyat en
uns moments en els que a l’ICS li convindria aprimar la seva tecnoestructura
tal com li he sentit a dir al seu president, i reduir els costos de les seves
enormes ineficiències.
Fa pocs anys, a les escoles de negoci, ens ensenyaven que els directius
actuals han de saber delegar, sobretot en les grans organitzacions. Sembla que
alguns, el dia que ensenyaven aquesta lliçó, es van saltar la classe…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada