Els platós de televisió, les tertúlies radiofòniques o les declaracions fetes improvisadament en alguna visita o inauguració poden posar en evidència les contradiccions i un cert desconeixement dels temes.
El conseller en poc més d’un mes i mig aproximadament ha hagut d’anar matisant les seves declaracions en més d’una ocasió.
La primera relliscada varen ser les entitats amb ànim de lucre que
havien de sortir del SISCAT. El conseller va anunciar a bombo i plateret que
traurien del SISCAT a les entitats amb ànim de lucre. Algú va tenir que
explicar-li al conseller que al SISCAT hi havien moltes entitats amb ànim de
lucre tant en el sector sociosanitari com en el de salut mental i fins i tot en
algunes formes de gestió a l’assistència primària. Quan finalment el conseller
es va assabentar del que era en realitat el SISCAT, llavors va rebobinar el que
havia dit, i va reduir l’eliminació de l’ànim de lucre als hospitals
d’aguts.
Tot i així veurem si ni tan sols pot aconseguir aquest objectiu. Ja ha
quedat prou patent que a l’Hospital del Sagrat Cor ho té molt i molt complicat,
fins i tot aconseguir que el gestioni un operador públic com ell reclama. Però
és que al Vallès també se li estan girant els objectius. Des del Parc Taulí ja
han començat a sortir veus dient que ells no poden assumir els malalts a
partir de quan venç el contracte actual amb la
Clínica del Vallès i alguns metges de l’Hospital han començat a reclamar més personal, inversions, obres, més pressupost en definitiva. Per tant veurem que
és el que acaba succeint. Val
a dir però que s’ha d’imposar la lògica: què costa obrir una nova planta al
Taulí? Quan costen anualment les derivacions a Clínica del Vallès i a
l’Hospital General de Catalunya? La resposta a aquests interrogants és el que
ha d’acabar configurant una decisió final basada en l’eficiència dels recursos
i no condicionada per cap motivació política o ideològica.
Però el conseller també ha hagut de modular el seu discurs en el tema
de les llistes d’espera. El primers dies de mandat es tractava d’aconseguir 1000 milions d’€ per reduir les llistes d’espera a “1 dia”; ara ja es parla de
100 milions d’€ per poder reduir les llistes d’espera que tenen que veure amb
la fase diagnòstica un 50%, i com que això incrementarà un 10% la llista
d’espera quirúrgica, volen absorbir-les amb l’objectiu que no s’incrementi el volum de malalts en llista d’espera quirúrgica. Per tant,
després de diferents anades i vingudes, sembla que les llistes d’espera
quirúrgiques amb aquests 100 milions que demana el conseller, es quedarien tal
com estan, perquè el 10% amb que s’incrementarien hauria de ser absorbit per
una major eficiència del sistema.
Voldria fer un últim comentari: el conseller Comin està cometent el
mateix error que el seu antecessor: els agrada massa la carxofa. A la que veuen un periodista amb un micròfon a la ma, allà que s’aboquen; sembla com si els
micròfons tinguessin un atractiu especial. Quan hi han coses a dir, és anormal
acudir a diaris, televisions i ràdios per explicar allò que vols fer arribar a
la societat, però quan et limites a repetir el mateix missatge
(“desprivatitzar” llistes d’espera, desigualtats socials, replantejament de la
primària i poc més), o quan has de rectificar el que havies dit, el missatge
deixa d’interessar, i fins tot el que es digui pot passar factura quan
transcorregut algun temps tot allò que s’havia promès “el més calent sigui a
l’aigüera”. I d’aquí al descrèdit només hi ha un petit pas.
El desconeixement dels temes sanitaris és el punt dèbil del conseller
de Salut. Per això cada vegada que parla amb periodistes el risc de quedar
malament o de caure en el ridícul és elevat. Comin hauria de dosificar convenientment
les seves declaracions públiques per evitar gags humorístics tan genials com el
del programa “Polònia” de TV3”, en el que hi va haver una escena en la qual el
conseller saludava a un personatge històric que li deia: “...jo escorbut...” i el
conseller contestava “jo Toni Comin, encantat...” Genial: millor caricatura,
impossible.
El conseller Comin ho pot acabar fent bé si entén que els discursos
“polítics” interessen ben poc al sector. És possible que la clientela política
del conseller estigui interessada en aquest tipus de missatges, però cal
identificar quin és el públic objectiu del missatge, i si aquest és el sector
sanitari, llavors no anem bé. El sector sanitari necessita un altre tipus de
missatges, i sobretot poder constatar una fermesa de criteri que ara per ara
està una mica lluny de ser realitat.
Tanmateix sent just s’ha de reconèixer que el conseller Comin està fent
un gran esforç personal i gairebé cada dia fa un una mena de màster en salut,
amb una gran dedicació a les tasques del departamentde . És una llàstima que tot aquest actiu es malbarati
per una exposició excessiva als mitjans. És doncs important que hi
afegeixi una bona dosi de prudència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada