dijous, 25 de febrer de 2016

L’aliança estratègica del Triangle (del senglar), vista des d’un dels seus vèrtexs (I)


Apropar l’assistència als ciutadans i fer-ho amb qualitat i evitant desplaçaments, és un dels objectius del Dr. Joan Grané, gerent de l’Hospital de Campdevànol


Les relacions entre els Hospitals de Vic i Campdevànol s’han anat enfortint amb el temps


Fa ja temps que des del CatSalut el seu director de l’època, el Dr. Josep Maria Padrosa, m’havia explicat els bons resultats que estava donant l’aliança estratègica del “Triangle” constituïda pel Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital de Campdevànol, i l’Hospital d’Olot. També des de l’Hospital de Vic m’havien explicat una de les línies d’activitat d’aquesta aliança com és el Servei de Diagnòstic per la Imatge unificat, que han constituït entre els tres hospitals. Sens dubte les explicacions que em van donar entre uns i altres em van interessar i per això he volgut conversar amb el Dr. Grané gerent del’Hospital de Campdevànol per que expliqués la seva valoració de tot el que estan fent conjuntament aquests tres hospitals.

El Dr. Grané fa un repàs històric de com es va iniciar la col·laboració amb l’Hospital de Vic, que ell situa als voltants de l’any 98 quan el departament de Salut havia decidit integrar tots els especialistes de primària als hospitals. En el cas de l’Hospital de Campdevànol es va fer un intent amb la urologia que no va resultar exitós, però això els va portar a parlar amb l’Hospital de Vic per veure si des de Vic es podria donar aquest servei a l’Hospital de Campdevànol. Posada aquesta primera pedra, després es va continuar amb la radiologia de manera que des de l’any 2000 ja hi havien experiències concretes de col·laboració. Inicialment aquestes col·laboracions eren puntuals, i eren conseqüència de les mancances d’especialistes. Aquest conjunt d’experiències els va portar a plantejar-se la possibilitat d’anar més enllà, i aquest és l’origen de l’Aliança del Triangle. Es tractava d’analitzar quines coses es podien fer conjuntament, i quins beneficis en podien treure, partint de la base que “tot allò que es pugui atendre en el territori s’atengui en el territori”. Tanmateix, calia fer-ho assegurant la qualitat del servei que es presta als ciutadans, i això requereix una expertesa que el professional no adquireix si anualment no atén un determinat nombre de malalts que ho garanteixin. La única manera de garantir aquesta expertesa passava per la constitució de serveis mèdics assistencials únics per als hospitals integrats a l’aliança. 

Mica en mica els serveis d’aparell digestiu, diagnòstic per la imatge, oftalmologia, etc. es vana anar constituint com a serveis únics per als hospitals. A banda dels serveis que donen suport als tres hospitals també hi harelacions bilaterals entre els tres hospitals de l’aliança. Així entre els hospitals de Campdevànol i Vic hi ha un servei únic de farmàcia, d’anestesiologia i reanimació, i ara també de nefrologia, mentre que entre els hospitals d’Olot i Campdevànol tenen un servei únic de traumatologia. Això dona idea de l’envergadura del projecte. El Dr. Grané diu: “per molt que hi hagi un projecte comú, cal que aquest projectes sigui compartit per les institucions que participen a l’aliança, però i molt important, pels professionals de les institucions”.

El Dr. Joan Grané, gerent de l'Hospital de Campdevànol
Sorprèn que entre els serveis únics que s’han integrat a l’aliança estratègica no hi hagi el laboratori. El Dr. Grané explica les raons: “inicialment tota l’analítica de l’Hospital es feia a la farmàcia de Campdevànol. Més tard es va voler contractar un servei extern, però l’ICS va voler que es fes conjuntament amb el laboratori que ells tenien a Ripoll, de manera que finalment es va decidir fer un laboratori conjunt amb l’ICS que ara està situat físicament a l’Hospital de Campdevànol i que integra personal de les dues institucions amb un conveni de col·laboració que ho regula i en el que les dues institucions participen en les seves despeses. Per aquest motiu per ara no s’ha pogut incloure en  l’aliança del Triangle.”

En opinió del Dr. Grané “un hospital com el de Campdevànol, per assegurar la seva subsistència necessita no anar sol per la vida; no ens cal ser pioners en res, però tampoc cal ser els últims a l’hora d’incorporar noves tecnologies o noves tècniques.” En aquesta línia el Dr. Grané es pregunta si hi ha d’haver un servei de dermatologia a Campdevànol, i ell explica que el que cal és “aconseguir que a través d’acords algun especialista vingui a Campdevànol a donar aquests serveis de dermatologia” 


(Continuarà…)


5 comentaris:

  1. Una aliança estratègica molt exitosa perquyè té en compte les necessitats dels ciutadans dels territori i posa en valor el coneixement i l'expertesa dels professionals. Són aquests hospitals i els professionals que els gestionen els vertebradors del model sanitari català. Les noves polítiques que s'impulsin des del Departament de Salut no els haurien de posar en risc, atès que són un eix de cohesió social molt important.

    ResponElimina
  2. Tens raó Montse; aquests centres comarcals juguen un paper molt important dins del model sanitari català, i contribueixen amb la seva capacitat d'innovació i amb la seva inventiva, a la millora de la qualitat assistencial de la nostra sanitat pública, I sovint ho fan suplint les mancances económiques i fins i tot a vegades superant les traves i dificultats que la pròpia administració, amb la seva rigidesa burocràtica, els imposa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. totalment d'acord Ricard. Aquestes entiats se les ha de cuidar!

      Elimina
    2. Sí… se les ha de cuidar… però en ocasions sembla que facin tot el contrari… El decret de compra recentment estrenat pel CatSalut no inclou cap previsió de com retribuir les acitivitats de les aliances estratègiques, per posar només un exemple del poc "suport oficial" que els centre allunyats de Barcelona pateixen

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina