Comentaris al voltant de la compareixença del conseller Comin a la comissió de Salut del Parlament
El conseller Comin aporta un discurs amb un contingut molt més social que el seu antecessor
No vull donar la sensació de voler fer una crítica sistemàtica al nou
conseller de Salut, però tampoc vull estalviar crítiques quan al meu entendre
el conseller Antoni Comin no està encertat. Per tant enfocaré aquesta entrada
al blog analitzant aspectes positius i aspectes no tan positius de la seva intervenció a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya.
D’entrada he de destacar que el discurs del conseller Comin és molt
proper, gens distant, i intenta cercar la complicitat dels seus interlocutors.
Això combinat amb una bona experiència parlamentaria li dona una avantatge
sobre el seu antecessor en el càrrec, i situa als seus rivals polítics en un
terreny en el que l’agressivitat dialèctica no hi té massa cabuda. Per tant, si
manté aquesta línia de discurs, aconseguirà reduir la crispació que hi havia
massa sovint en les comissions de Salut del Parlament aquests últims anys.
Si el comparem amb el conseller Ruiz, veurem que aquest últim, quan
intervenia al Parlament deixava clar que ell era qui realment en sabia de
sanitat, i sovint posava a una bona part dels diputats en ridícul, fet que
naturalment se li girava en contra. El conseller Comin quan parla de sanitat
dona tota la sensació que els seus coneixements de la matèria són similars als
de la majoria de diputats, fet que no els incomoda gens (és como nosaltres
pensen) i per tant no es senten tan ignorants com els feia sentir Boi Ruiz. Per
tant mentre al conseller Comin no se li comencin a exigir resultats en lloc de
paraules, la seva vida al Parlament serà molt més fàcil que la que va tenir el
conseller Ruiz.
Tanmateix he de dir que el seu discurs és bastant superficial, limitat a
conceptes molt generals degut probablement al temps que se li va assignar per
explicar tot el seu projecte, però això també pot estar relacionat amb el seu
desconeixement dels temes dels quals li toca parlar. Tanmateix s’ha d’agrair
les hores que el conseller Comin ha dedicat a preparar el seu discurs amb els
seus assessors i col·laboradors més directes, entre els quals em sembla identificar
a una persona que no està en l’organigrama del departament, però que sens
dubte, de sanitat en sap molt. Hi ha en el discurs del conseller unes quantes
frases que assenyalen molt a aquesta persona: Agència de Salut Pública de Catalunya, pressupostos plurianuals, “empoderament” de l’assistència primària, el
unir sempre els conceptes de “salut i social”, etc.
He de destacar des de la vesant positiva un discurs molt social del
conseller Comin. Aquesta és també una diferència clara amb el seu antecessor,
que tenia un discurs molt més dur, tècnic i amb una visió a vegades
excessivament economicista. Veig positivament que el nou conseller aporti aquest
llenguatge més social, no tan agressiu i amb un to molt pactista.
També en una línia positiva s’ha de ressaltar la voluntat del conseller
per arribar a assolir el consens; ho va manifestar en diverses ocasions durant
la seva intervenció. Com a intent em sembla molt bé i lloable, però el
conseller ha de saber que al Parlament de Catalunya hi ha forces polítiques que
troben la seva justificació en el dissens, i que el busquen constantment per
donar satisfacció als seus seguidors. Els populismes continuen tenint força al
Parlament i a la llarga posaran sobre la
taula les seves prioritats que no són altres que el conflicte per el conflicte.
Tanmateix va sorgir un interrogant: molt parlar de consens, de participació,
d’acords, però en cap moment vaig sentir parlar del “Pacte Nacional per la
Salut”. El donem per enterrat?
Com a crítica, comentar les frases altisonants però sense massa
contingut: “No volem definir un nou model, volem definir de nou el model”. I?
No poden arribar a ser una mateixa cosa les dues alternatives?. També quan fa
referència a tenir un bon equip em recorda allò del “govern dels millors”. De
moment en el seu equip hi ha algun nom (no masses) de garantia, però l’equip
serà bo o dolent en funció dels resultats, no en funció de les afirmacions
fetes a priori sobre la seva validesa. El treball del dia a dia serà clau per
veure si es tracta d’un bon equip o d’un equip per anar tirant.
Val a dir que aquesta mena de discurs i actituds de proximitat que ha
adoptat el conseller Comin, tenen un risc: què passarà quan totes les coses que
s’està comprometent a arreglar continuïn igual o amb avenços poc significatius?
Què passarà quan algun dels compromisos no es pugui assolir? L’inconvenient
d’aquests plantejaments és allò tan
conegut de que “les canyes es poden tornar llances”; ull doncs en assumir
determinats compromisos i amb segons qui.
També van resultar preocupants algunes respostes del conseller en el
torn de rèplica, quan fora del guió establert va deixar clar que quan s’ha
preparat la lliçó sap de que parla encara que sigui superficialment, però quan
l’agafen en temes que no s’ha preparat a vegades hauria d’aprendre a callar abans
que dir segons què.
Resumint, una bona primera intervenció del conseller Comin, fonamentada
en el seu coneixement de les tècniques parlamentàries i en el seu tarannà
personal, en la que hi va posar forces hores de preparació; amb força contingut
social en el discurs d’acord a les exigències dels temps actuals, però
excessiva tendència a la verborrea política de utilitzar moltes paraules i
expressions per acabar no dient masses coses de calat. Va quedar molt clar que
a Antoni Comin li fa molta gràcia ser conseller de Salut, i que en el paper de conseller s’agrada a sí mateix, i aquest interès de voler ser valorat positivament
el pot ajudar a fer-ho bé, fins i tot sense saber-ne massa. Esperem que amb el
temps millori, per que el sistema serà molt exigent amb ell; amb ell i amb
qualsevol que exercís la màxima autoritat del departament de Salut en uns
moments com aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada