diumenge, 21 de febrer del 2016

Resum de la intervenció del conseller Comin a la comissió de Salut del Parlament (i V)

Comentaris al voltant de la compareixença del conseller Comin a la comissió de Salut del Parlament


El conseller Comin aporta un discurs amb un contingut molt més social que el seu antecessor  
 

(… Continua de l'entrada anterior)

No vull donar la sensació de voler fer una crítica sistemàtica al nou conseller de Salut, però tampoc vull estalviar crítiques quan al meu entendre el conseller Antoni Comin no està encertat. Per tant enfocaré aquesta entrada al blog analitzant aspectes positius i aspectes no tan positius de la seva intervenció a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya.

D’entrada he de destacar que el discurs del conseller Comin és molt proper, gens distant, i intenta cercar la complicitat dels seus interlocutors. Això combinat amb una bona experiència parlamentaria li dona una avantatge sobre el seu antecessor en el càrrec, i situa als seus rivals polítics en un terreny en el que l’agressivitat dialèctica no hi té massa cabuda. Per tant, si manté aquesta línia de discurs, aconseguirà reduir la crispació que hi havia massa sovint en les comissions de Salut del Parlament aquests últims anys.

Si el comparem amb el conseller Ruiz, veurem que aquest últim, quan intervenia al Parlament deixava clar que ell era qui realment en sabia de sanitat, i sovint posava a una bona part dels diputats en ridícul, fet que naturalment se li girava en contra. El conseller Comin quan parla de sanitat dona tota la sensació que els seus coneixements de la matèria són similars als de la majoria de diputats, fet que no els incomoda gens (és como nosaltres pensen) i per tant no es senten tan ignorants com els feia sentir Boi Ruiz. Per tant mentre al conseller Comin no se li comencin a exigir resultats en lloc de paraules, la seva vida al Parlament serà molt més fàcil que la que va tenir el conseller Ruiz.  

Tanmateix he de dir que el seu discurs és bastant superficial, limitat a conceptes molt generals degut probablement al temps que se li va assignar per explicar tot el seu projecte, però això també pot estar relacionat amb el seu desconeixement dels temes dels quals li toca parlar. Tanmateix s’ha d’agrair les hores que el conseller Comin ha dedicat a preparar el seu discurs amb els seus assessors i col·laboradors més directes, entre els quals em sembla identificar a una persona que no està en l’organigrama del departament, però que sens dubte, de sanitat en sap molt. Hi ha en el discurs del conseller unes quantes frases que assenyalen molt a aquesta persona: Agència de Salut Pública de Catalunya, pressupostos plurianuals, “empoderament” de l’assistència primària, el unir sempre els conceptes de “salut i social”, etc.

He de destacar des de la vesant positiva un discurs molt social del conseller Comin. Aquesta és també una diferència clara amb el seu antecessor, que tenia un discurs molt més dur, tècnic i amb una visió a vegades excessivament economicista. Veig positivament que el nou conseller aporti aquest llenguatge més social, no tan agressiu i amb un to molt pactista.

També en una línia positiva s’ha de ressaltar la voluntat del conseller per arribar a assolir el consens; ho va manifestar en diverses ocasions durant la seva intervenció. Com a intent em sembla molt bé i lloable, però el conseller ha de saber que al Parlament de Catalunya hi ha forces polítiques que troben la seva justificació en el dissens, i que el busquen constantment per donar satisfacció als seus seguidors. Els populismes continuen tenint força al Parlament  i a la llarga posaran sobre la taula les seves prioritats que no són altres que el conflicte per el conflicte. Tanmateix va sorgir un interrogant: molt parlar de consens, de participació, d’acords, però en cap moment vaig sentir parlar del “Pacte Nacional per la Salut”. El donem per enterrat?   

Com a crítica, comentar les frases altisonants però sense massa contingut: “No volem definir un nou model, volem definir de nou el model”. I? No poden arribar a ser una mateixa cosa les dues alternatives?. També quan fa referència a tenir un bon equip em recorda allò del “govern dels millors”. De moment en el seu equip hi ha algun nom (no masses) de garantia, però l’equip serà bo o dolent en funció dels resultats, no en funció de les afirmacions fetes a priori sobre la seva validesa. El treball del dia a dia serà clau per veure si es tracta d’un bon equip o d’un equip per anar tirant.

Val a dir que aquesta mena de discurs i actituds de proximitat que ha adoptat el conseller Comin, tenen un risc: què passarà quan totes les coses que s’està comprometent a arreglar continuïn igual o amb avenços poc significatius? Què passarà quan algun dels compromisos no es pugui assolir? L’inconvenient d’aquests plantejaments  és allò tan conegut de que “les canyes es poden tornar llances”; ull doncs en assumir determinats compromisos i amb segons qui.

També van resultar preocupants algunes respostes del conseller en el torn de rèplica, quan fora del guió establert va deixar clar que quan s’ha preparat la lliçó sap de que parla encara que sigui superficialment, però quan l’agafen en temes que no s’ha preparat a vegades hauria d’aprendre a callar abans que dir segons què.         

Resumint, una bona primera intervenció del conseller Comin, fonamentada en el seu coneixement de les tècniques parlamentàries i en el seu tarannà personal, en la que hi va posar forces hores de preparació; amb força contingut social en el discurs d’acord a les exigències dels temps actuals, però excessiva tendència a la verborrea política de utilitzar moltes paraules i expressions per acabar no dient masses coses de calat. Va quedar molt clar que a Antoni Comin li fa molta gràcia ser conseller de Salut, i que en el paper de conseller s’agrada a sí mateix, i aquest interès de voler ser valorat positivament el pot ajudar a fer-ho bé, fins i tot sense saber-ne massa. Esperem que amb el temps millori, per que el sistema serà molt exigent amb ell; amb ell i amb qualsevol que exercís la màxima autoritat del departament de Salut en uns moments com aquests.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada