El Reial Decret 954/2015 és un atac al sentit comú
Le lleis haurien de donar suport als professionals per tal que aquests fessin la seva feina en les millors condicions possibles; a l’Estat espanyol sembla que es pretengui el contrari
 |
| La Sra. Alba Brugués adjunta a la direcció-gerència del CASAP de Castelldefels |
Aquest dies el sector sanitari va ple de comentaris al voltant del
decret que el govern espanyol ha publicat i que regula la prescripció infermera.
Des de l’any 2009, s’esperava que es produís aquesta regulació i finalment el
24 de desembre passat va entrar en vigor el Reial Decret 954/2015 que lliga de mans i peus a les infermeres i els
impedeix fer allò que ja estaven fent. Tenint en compte que la prescripció
infermera no és una nova competència el que calia era regular una pràctica habitual.
El Reial Decret que finalment va publicar el BOE no tenia res a veure
amb el que semblava que s’havia pactat en el “consejo interterritorial de
salud”. El decret incorpora dues qüestions objecte de la discòrdia:
La primera són els productes no subjectes a recepta mèdica i que
qualsevol ciutadà pot adquirir lliurement en una farmàcia on fins i tot un
auxiliar de farmàcia pot dir-li al ciutadà el producte que més li convé. Amb
l’entrada en vigor d’aquest Real Decret, per poder-ho prescriure, les
infermeres amb el titol de graduat o equivalent han de fer un curs de 180 hores per acreditar-se en l'àmbit de les cures generals i les que a més de ser graduades tenen una especialitat han de fer una formació addicional a l'anterior també de 180 hores.
Una segona part objecte també de seriosos problemes fa referència a la
resta de productes subjectes a prescripció mèdica en el que el paper de la infermera
queda del tot subordinat a la prescripció del metge. Per fer-ho cal acreditar-se
amb el mateix curs que en l’apartat anterior, hi ha d’haver un diagnòstic mèdic
que determini la prescripció i calen uns protocols o guies de pràctica clínica que
han d’estar aprovats pel “ministerio” i que en l’actualitat no n’existeix cap.
Tot plegat posa fora de la llei pràctiques que són habituals en el dia
a dia de la infermera. A més, es plantegen situacions conflictives en les
ordres mèdiques quan aquestes diuen el clàssic “si preciso” del tot imprecís i
deixant la decisió a criteri de la infermera. Aquesta situació ara queda del
tot fora de la Llei. En el mateix sentit altres frases habituals en les ordres
mèdiques com “si dolor” ara també hauran de ser plantejades amb molta més
precisió.
El resultat de tot plegat és que si no passa res, no hi ha problema,
però si passa alguna cosa la Llei està en vigor. De moment el Tribunal Suprem ha denegat la suspensió cautelar del polèmic article 3.2 del Reial Decret.
Sembla que algunes direccions infermeres han començat a rebre escrits de les
infermeres en el que es neguen a assumir determinades activitats, tot això
fomentat des d’algun sindicat d’infermeria.
A Catalunya 51 organitzacions infermeres i interprofessionals del camps
de la salut han reaccionat davant d’aquest atac a la professió i al sistema, i
han publicat un manifest en el que reclamen que se’ls reconeguin les seves competències
i poder continuar fent allò que han fet sempre i que l’únic que calia era
regular-ho. Aquest manifest va ser presentat al conseller Comin, que es va
mostrar molt receptiu a trobar una solució catalana al problema, i es va
comprometre a desenvolupar el treball iniciat en època del conseller Ruiz, i
elaborar una normativa catalana que resolgui el conflicte, i al mateix temps
presentar recurs contra el Reial Decret del govern espanyol. Precisament en la seva reunió del dia 9 de
febrer el nou govern de Catalunya ha decidit presentar aquest recurs contenciós
administratiu, fet que s’ha materialitzat aquests darrers dies i ha acordat
disposar quan abans millor d’un decret propi que reguli la indicació autònoma i
la prescripció col·laborativa de medicaments.
Per altra banda sembla que els col·legis de metges de Catalunya (amb
l’excepció del de Tarragona que mostra certes reticències) estarien disposats a
mantenir contactes amb els col·legis d’infermeria de Catalunya per tal de
cercar acords que facilitin una bona entesa entre les parts.
En la propera entrada al blog tindrem l'oportunitat de conèixer més extensament l'opinió al voltant d'aquesta qüestió d'una líder de la infermeria catalana: la Sra. Alba Brugués.
(Continuarà…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada