dijous, 11 de febrer de 2016

La prescripció d’infermera: s’ha creat un problema allà on no n’hi havia (I)



El Reial Decret 954/2015 és un atac al sentit comú


Le lleis haurien de donar suport als professionals per tal que aquests fessin la seva feina en les millors condicions possibles; a l’Estat espanyol sembla que es pretengui el contrari



La Sra. Alba Brugués adjunta a la direcció-gerència
 del CASAP de Castelldefels
Aquest dies el sector sanitari va ple de comentaris al voltant del decret que el govern espanyol ha publicat i que regula la prescripció infermera. Des de l’any 2009, s’esperava que es produís aquesta regulació i finalment el 24 de desembre passat  va entrar en vigor el Reial Decret 954/2015 que lliga de mans i peus a les infermeres i els impedeix fer allò que ja estaven fent. Tenint en compte que la prescripció infermera no és una nova competència el  que calia era regular una pràctica habitual.

El Reial Decret que finalment va publicar el BOE no tenia res a veure amb el que semblava que s’havia pactat en el “consejo interterritorial de salud”. El decret incorpora dues qüestions objecte de la discòrdia:

La primera són els productes no subjectes a recepta mèdica i que qualsevol ciutadà pot adquirir lliurement en una farmàcia on fins i tot un auxiliar de farmàcia pot dir-li al ciutadà el producte que més li convé. Amb l’entrada en vigor d’aquest Real Decret, per poder-ho prescriure, les infermeres amb el titol de graduat o equivalent han de fer un curs de 180 hores per acreditar-se en l'àmbit de les cures generals i les que a més de ser graduades tenen una especialitat han de fer una formació addicional a l'anterior també de 180 hores. 

Una segona part objecte també de seriosos problemes fa referència a la resta de productes subjectes a prescripció mèdica en el que el paper de la infermera queda del tot subordinat a la prescripció del metge. Per fer-ho cal acreditar-se amb el mateix curs que en l’apartat anterior, hi ha d’haver un diagnòstic mèdic que determini la prescripció i calen uns protocols o guies de pràctica clínica que han d’estar aprovats pel “ministerio” i que en l’actualitat no n’existeix cap.

Tot plegat posa fora de la llei pràctiques que són habituals en el dia a dia de la infermera. A més, es plantegen situacions conflictives en les ordres mèdiques quan aquestes diuen el clàssic “si preciso” del tot imprecís i deixant la decisió a criteri de la infermera. Aquesta situació ara queda del tot fora de la Llei. En el mateix sentit altres frases habituals en les ordres mèdiques com “si dolor” ara també hauran de ser plantejades amb molta més precisió.

El resultat de tot plegat és que si no passa res, no hi ha problema, però si passa alguna cosa la Llei està en vigor. De moment el Tribunal Suprem ha denegat la suspensió cautelar del polèmic article 3.2 del Reial Decret. Sembla que algunes direccions infermeres han començat a rebre escrits de les infermeres en el que es neguen a assumir determinades activitats, tot això fomentat des d’algun sindicat d’infermeria.    

A Catalunya 51 organitzacions infermeres i interprofessionals del camps de la salut han reaccionat davant d’aquest atac a la professió i al sistema, i han publicat un manifest en el que reclamen que se’ls reconeguin les seves competències i poder continuar fent allò que han fet sempre i que l’únic que calia era regular-ho. Aquest manifest va ser presentat al conseller Comin, que es va mostrar molt receptiu a trobar una solució catalana al problema, i es va comprometre a desenvolupar el treball iniciat en època del conseller Ruiz, i elaborar una normativa catalana que resolgui el conflicte, i al mateix temps presentar recurs contra el Reial Decret del govern espanyol.  Precisament en la seva reunió del dia 9 de febrer el nou govern de Catalunya ha decidit presentar aquest recurs contenciós administratiu, fet que s’ha materialitzat aquests darrers dies i ha acordat disposar quan abans millor d’un decret propi que reguli la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments.


Per altra banda sembla que els col·legis de metges de Catalunya (amb l’excepció del de Tarragona que mostra certes reticències) estarien disposats a mantenir contactes amb els col·legis d’infermeria de Catalunya per tal de cercar acords que facilitin una bona entesa entre les parts. 

En la propera entrada al blog tindrem l'oportunitat de conèixer més extensament l'opinió al voltant d'aquesta qüestió d'una líder de la infermeria catalana: la Sra. Alba Brugués.

(Continuarà…)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada