La prescripció d’infermera: s’ha creat un problema allà on no n’hi havia (i II)

Les organitzacions estatals mèdiques i d’infermeria s’estan esbatussant per una guerra que no va amb les infermeres

Alba Brugués: “Continuaré fent allò que sempre he fet, perquè soc competent per fer-ho”

(...Continua de l’entrada anterior)

La Sra. Alba Brugués

Per entendre millor l’abast del problema he volgut conèixer l’opinió d’una persona, infermera, lluitadora, excel·lent professional, líder natural del col·lectiu d’infermeres i  experta coneixedora de la problemàtica en que el Reial Decret deixa a les infermeres catalanes, per tal que ens pugui transmetre el seu punt de vista sobre la qüestió. Es tracta d’Alba Brugués  adjunta a gerència del CASAP (Castelldefels Atenció Primària) i presidenta d’AIFICC (Associació Catalana d’Infermeria Familiar i Comunitària).  

Alba Brugués em rep amb l’esperança marcada al seu rostre; esperança de que al final les coses s’acabaran arreglant, que aquest mal son acabarà i que les infermeres de Catalunya podran recuperar la normalitat.  Està esperançada perquè el govern català s’ha compromès a redactar una normativa pròpia que resolgui aquesta situació que s’ha generat des del govern central. Per una banda un consell de ministres que es treu de la màniga un article no consensuat amb la professió ni amb el “consejo interterrotorial” i per altra les organitzacions mèdiques i d’infermeria estatals, que s’estan esbatussant i que tot plegat ens han rebotat a casa nostra. Des de la “Mesa Enfermera” composat per el “Consejo General de Enfermeria i SATSE”, ens estan abocant a una vaga competencial que des d’aquí la majoria d’organitzacions no subscriuen i el “Consejo General de Colegios Médicos (OMC)” que estan jugant un joc poc net per una lluita de poder. Considera que a Catalunya es pot arribar a acords perquè el grau d’agressivitat que es percep a Espanya en cap cas ha arribat a Catalunya. El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya està fent una feina molt important per buscar solucions consensuades per a totes les parts.

Alba Brugués confia que es pugui tirar endavant una normativa catalana perquè en la situació actual, tal com ha quedat el Reial Decret del govern espanyol poden denunciar a les infermeres “tant per fer, com per no fer”.  L’ètica obliga a actuar, i la Sra. Brugués posa com exemple quan una persona té dolor, i una infermera sap que determinat fàrmac el pot alleujar, èticament estan obligats a ajudar al malalt.

Tanmateix la Sra. Brugués està preocupada per que mentre la normativa catalana no estigui definitivament en vigor cal alguna mesura que empari les actuacions de les infermeres de manera que no se’ls pugui aplicar la normativa espanyola. En opinió d’ella, si en lloc d’haver lligat la prescripció infermera a la Llei del Medicament, s’hagués enfocat des d’un punt de vista competencial o de la regulació de la prestació de serveis, avui en dia la qüestió hauria passat a les comunitats autònomes i a Catalunya no hi hauria cap problema. Andalusia té un decret propi des del 2009 però tampoc té l’abast que a Catalunya es voldria que tingués el document català.

La Sra. Alba Brugués a la dreta de l'exconseller
de Salut Boi Ruiz  

Independentment de com es resolgui finalment aquest tema, Alba Brugués té molt clar que ella continuarà fent allò que sempre ha fet, perquè és competent per fer-ho. Considera que en el seu procés de treball, si cal, acaba prescrivint; ho ha fet sempre. Té la impressió que a Madrid hi ha una mena de pols en el que determinats professionals actuen com si els hi preguessin la feina.  Explica que a Catalunya hi ha protocols avalats per l’AQuAS que poden servir com paraigua per a totes les institucions catalanes. Fins ara,  als equips d’atenció primària a Catalunya,  i segurament a la majoria de d’equips de totes les Comunitats Autònomes de l’estat espanyol,  no hi havia problemes entre els professionals assistencials. Es treballa en equips multidisciplinars i en un entorn de cooperació, i en canvi ara pot ser que aquesta situació repercuteix en el clima laboral. “Quina necessitat de crear problemes on no n’hi havia!”. Les normatives s’han d’adequar a les exigències del dia a dia. Les professions no són permanents en el temps, sinó que van adequant-se a noves necessitats que van sorgint, i això necessita cobertura legal; no legislacions que ho dificultin”. Alba Brugués  no es sent concernida per aquesta lluita de poder: “Aquesta lluita no va amb mi, alguna de les activitats de la meva feina passa necessàriament per un fàrmac; l’acreditació te la dona la carrera, de la que ja tenim 6 especialitats d’infermeria reconegudes”

Alba Brugués diu que a nivell del dia a dia, metges i infermeres de a peu s’entenen perfectament i en el cas de la primària els metges de medicina familiar i comunitària i infermeria cooperen perfectament en el treball del dia a dia. Associacions com la CAMFIC els han fet arribar el seu suport. Brugués veu molt més una lluita de lobbys i de poder polític a Madrid que no pas un altre cosa, i que malauradament s’ha generat un problema allà on no n’hi havia.

Finalment remarca que té esperances de que el conflicte es resolgui favorablement i remarca que hi han autonomies que també estan reaccionant davant d’aquest conflicte creat per interessos obscurs.

Vull agrair a la Sra. Brugués que hagi volgut fer pública la seva opinió que sens dubte ajudarà molt a aclarir el verdader abast del problema i les seves arrels. Tant de bo les seves previsions es compleixin i ben aviat Catalunya pugui disposar de la seva pròpia legislació que protegeixi a professionals i a malalts i ho faci basant-se en el sentit comú i en la realitat del dia a dia de les pràctiques assistencials.

Alba Brugués recomana seguir atentament aquest video: 

  

     

www.rbaestudisiprojectes.cat