El Departament de Salut queda en mans del PSC, tot i haver quedat tercer i molt lluny del primer a les passades eleccions del 27S (16 diputats de 135)
Nous nomenaments en perspectiva
Avui s’ha fet oficial el nomenament de David Elvira com a director del CatSalut, tot i les pressions que fins a l’últim moment ha exercit Manel
Balcells, que en veure que no era l’escollit per ser conseller de Salut es
volia aferrar com fos a la direcció del Servei Català de la Salut.
Afortunadament per la sanitat catalana s’ha imposat el seny, i finalment ha
estat triada l’opció de David Elvira.
Oficialitzat aquest nomenament caldrà ara està atents als diferents
noms que en aquests moments estan en les diferents quinieles. Pel que fa al
CatSalut, hi ha un nom amb molta força: és el de Antoni Iruela que aniria a
reforçar l’estructura directiva del CatSalut. El Dr. Iruela és ben conegut en
el sector, atès que en el darrer govern tripartit era el gerent territorial del
CatSalut a la Regió de la Catalunya Central. És per tant un bon coneixedor del
Servei Català de la Salut, i també és bon coneixedor de la sanitat com a
prestador de serveis atès que ha treballat integrat en una de les EBA que
gestiona una àrea bàsica de salut. Toni Iruela havia estat col·laborador
d’aquest blog. Pel Servei Català de la Salut també sona el nom de Lluís Franch
tot i que encara no està definida la seva ubicació si és que finalment s’hi
integra.
Pel que fa la Departament de Salut, a banda de la remodelació de l’estructura del Departament que avui ha estat aprovada pel govern, hi ha ja un
nomenament formalitzat; és el del secretari general del Departament en la
persona de Albert Serra. Altres noms que agafen força són el de Pere Joan
Cardona, home d’ERC, metge de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, que
sembla que ocuparà la recent creada direcció general de Recerca i Innovació en Salut, que deriva de la direcció general que ocupava fins ara Carles Constante
amb el nom de direcció general de planificació i recerca en Salut. Cal recordar
que pocs anys enrere, a aquesta última direcció general ja se li va separar
també la d’Ordenació i Regulació Sanitàries, de manera que el que fa només 4
anys era una sola direcció general ara ja en són 3. Els ciutadans, que amb els
seus impostos mantenen aquestes estructures burocràtiques, es poden preguntar quin
és el valor afegit de tot plegat?
Parlant de Carles Constante, val a dir que sembla que està fermament
disposat a abandonar el Departament de Salut. Constante és una persona que ha
estat clau històricament en el desenvolupament del Pla de Salut i en la seva
consolidació com a eina a tenir en compte en la contractació de serveis
sanitaris, i més recentment en la racionalització de les estructures de recerca
dels hospitals catalans. Sens dubte serà complicat substituir-lo amb èxit
Seguint amb els possibles nomenaments cal esmentar el de Marc Ramentol com a nou cap de gabinet del conseller Comin. En aquest cas es tracta d’un metge d’ERC procedent de l’Hospital General de Vall d’Hebron, del que
diuen que és una persona correcta també a nivell personal. Val la pena
ressaltar en aquest nomenament, que el conseller Comin no ha pogut ni tan sols
posar com a cap del seu gabinet a un home de la seva confiança. Ha tingut que acceptar un “comissari polític”.
Amb això ja està dit quin és el pes real del conseller en el sí del govern:
marge de maniobra reduït. Es curiós observar com aquell que ven com a principal actiu seu “la política”, claudica davant d’altres polítics i acaba pagant
quotes de partit en llocs importants de l’organigrama. Quan el conseller Comin
diu que a Salut hi ha d’haver un conseller polític rodejat per un molt bon
equip tècnic, cal recordar-li que això no és cap deferència de la seva part, sinó
que és una obligació. I que en qualsevol cas, el millor seria un gran equip de professionals, només faltaria, dirigit per un conseller que tingués
criteri propi.
Tanmateix s’està produint una situació curiosa que val la pena
ressaltar: Les eleccions del 27S les va guanyar
per àmplia majoria “Junts pel Sí” que és una coalició formada per
Convergència, ERC i independents. Tal com s’està configurant el Departament de
Salut sembla que qui ha guanyat les eleccions és el PSC i els seus acòlits, i
que qui les ha perdut és Convergència. Aquesta és la coherència de la “nova
política”? No es podria per una vegada, davant dels reptes tan complicats que
tenim al davant, deixar de banda aquesta mena de sectarisme polític per intentar aglutinar
un equip de bons professionals independentment de la seva filiació política?
És que els noms que corren com a candidats per ocupar càrrecs rellevants
a l’ICS són per començar a córrer i no parar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada