Antoni Comin, nou conseller de Salut

És el primer conseller de Salut de la Generalitat restablerta que no és metge, ni té cap relació professional amb la sanitat

Home ambiciós, diuen que els seus canvis de filiació política tenen molt a veure amb la possibilitat d’aconseguir un càrrec de certa rellevància

Finalment, el que fins avui eren rumors i especulacions, s’ha convertit en realitat. Des d’avui la sanitat catalana té un conseller de Salut que no és metge, i que a més no coneix res de la sanitat catalana. Es tracta d’un perfil purament polític molt allunyat de la tipologia de persones que fins ara havien ocupat la màxima responsabilitat  de la sanitat a Catalunya. En general, els consellers/eres de Salut de la Generalitat, a banda de ser tots ells metges, eren gent de la sanitat. Tots havien estat al peu del canó, bé sigui a Bellvitge, a Vall d’Hebron, a Girona, a  Lleida o a Manresa, la vida hospitalària no era per cap d’ells una desconeguda. Sabien de sobres els dèficits i els problemes de la sanitat sense necessitat de que ningú els expliqués res. Tenien per tant criteri propri.

Ara ens trobem amb un conseller, llicenciat en filosofia i ciències polítiques, que ve envoltat d’una certa aureola del camp de la política, tot i que la seva sortida del PSC i posterior apropament a ERC no ha estat massa ben entesa més enllà de la seva opció independentista que ningú li discuteix. En el seu actiu polític, el fet més rellevant és, potser, la seva sortida del PSC i el conflicte que es va viure al voltant d’aquest fet.  Tot i la seva experiència en la política, de sanitat no hi entén gens per més que aquests últims dies hagi fet un màster accelerat.

Dic això per que he tingut ocasió de llegir l’entrevista que li han fet pocs dies abans de prendre possessió a “eldiario.es” i certament algunes de les respostes generaran conflicte. Amb això hi ha un cert paral·lelisme entre Comin i Ruiz, atès que aquest últim va iniciar el seu mandat al departament de Salut també amb unes declaracions que varen resultar força polèmiques al voltant de la afiliació a les mútues. En aquesta entrevista Comin diu entre altres coses que les seves prioritats seran reduir les llistes d’espera, “desprivatitzar” el SISCAT i garantir la “legitimitat social” del sistema sanitari mitjançant la màxima transparència.

En quant a la segona d’aquestes prioritats Comin assegura que “volem garantir que no es faci negoci privat amb l’atenció sanitària pública, i per tant al SISCAT no hi haurà centres que estiguin gestionats per empreses privades amb afany de lucre. Com que volem que surtin els operadors que tenen l’afany de lucre, però no els hospitals que avui gestionen aquests operadors privats, passarem la gestió d’aquests hospitals a operadors públics”. Com a declaració de principis no hi tinc res en contra, però quan es fa una afirmació d’aquests tipus cal estar molt segur que es podrà dur a terme. Senyor conseller, ens pot explicar això com es fa?

Si analitzem la realitat, avui en dia dels hospitals d’aguts del SISCAT, només n’hi ha un que estigui gestionat per un operador amb ànim de lucre: l’Hospital del Sagrat Cor. Com ho farà per fer sortir a l’operador privat, si a més és el propietari de l’Hospital? Només li queda un camí senyor conseller per fer això, i a aquest camí se n’hi diu expropiació. Ens pot dir d’on traurà els diners per pagar el cost d’aquesta expropiació?. I la indemnització a l’operador pels danys i perjudicis que li causarà com a conseqüència del “negoci cessant” com ho pagarà?. Voldria equivocar-me però em sembla que estem davant dels grans titulars que després es queden vuits de contingut.

Antoni Comin, una gran incògnita
al Departament de Salut

Però si ens fixem en la xarxa d’atenció sociosanitària i de salut mental del SISCAT, veurem que en aquest cas la gran majoria de centres que integra aquesta xarxa, són centres de titularitat privada amb ànim de lucre. Expropiar el Sagrat Cor potser podria ser una alternativa si hi haguessin els diners per fer-ho, però en el cas del sociosanitari i de salut mental estem parlant  d’uns quants centres que pertanyen a entitats privades amb ànim de lucre, i que a més són els propietaris dels centres. Com  ho pensa fer? Diners per expropiar tota aquesta xarxa segur que no hi són. Què farà? Deixarà d’enviar-hi malalts? On els enviarà?. I a l’assistència primària, com  pensa resoldre el tema de les EBA? Conseller Comin, estic conceptualment d’acord amb que no s’ha de fer negoci amb la sanitat pública, però les coses s’han d’anunciar públicament quan s’hagi comprovat que són possibles. A Salut, la política dels grans titulars no l’acceptem sinó va acompanyada dels fets.

Senyor conseller, només començar, els seus assessors li han aixecat la camisa. Sanitat no és una activitat que es nodreixi de consignes polítiques, ni de discursos plens de paraules però buits de contingut. A Sanitat calen fets, decisions, actuacions concretes, solucions als molts problemes existents, més finançament, credibilitat, capacitat de lideratge, tenir clar el model sanitari català, eliminar les disfuncions i sobretot tenir criteri propi. Jo li respecto la seva ambició personal de voler assumir aquest càrrec, però cal que vostè estigui a l’alçada. Tingui per segur que a Salut el càrrec l’haurà de suar.    

Per acabar voldria dir una cosa: la sanitat no és lloc per demagògies, ni per promeses pròpies dels polítics, aquí li exigirem resultats i no el bla, bla, bla propi de la política que habitualment es practica en aquest país. Tot i això, li desitjo molts èxits en aquesta etapa que ara enceta, per que els seus èxits seran sens dubte positius per la sanitat pública catalana.

www.rbaestudisiprojectes.cat