Com està el pati

Es diu que la sectorial de Sanitat d’ERC ha fet arribar al Departament de Salut una llista amb vint noms per col·locar.

Sembla que el conseller Comin es vol rodejar d’un equip d’experts per pal·liar el desconeixement que té del món sanitari

El relleu a la conselleria de Salut 

Des que el Departament de Salut ha anat a parar a mans d’Esquerra Republicana el desgavell que hi impera és conseqüència de la manca d’un equip de persones preparades i amb coneixements suficients per donar respostes a les exigències de la sanitat catalana d’aquest partit. Aquesta manca d’expertesa en matèria sanitària ja s’havia posat de manifest en les actuacions del partit en el Parlament de Catalunya, on sovint ERC donava la imatge de no saber massa bé per on caminava la sanitat catalana. Costa trobar una explicació coherent per justificar l’interès d’ERC en governar la conselleria de Salut, sabent que no tenen un equip humà amb garanties. La única explicació que molts hi veuen és la relativa al fet que el pressupost de Salut equival al 40% del pressupost de la Generalitat, i Oriol Junqueras no volia que aquesta important massa dinerària li restés poder dins del govern si era gestionada per algú altre. Sigui com sigui, el que resulta evident és que en el camp sanitari ERC no té equip.     

Ara, una vegada que Junts pel Sí ha pogut formar govern, s’ha vist com aquesta manca d’efectius vàlids, ha portat a la direcció del partit a recórrer a persones externes i alienes al partit, unes properes a les tesis polítiques d’ERC, però d’altres ben allunyades de l’independentisme i de la constitució d’una república catalana. L’exemple més clar d’això és el nomenament del conseller de Salut que ERC ha triat. Una persona que a nivell polític ha transitat des de Ciutadans pel Canvi, al PSC i que ara orbita al voltant no tant d’ERC sinó més aviat d’Oriol Junqueras. El conseller Antoni Comin no és metge, no coneix el món de la sanitat, però sembla que la seva aspiració en la vida era ser conseller de Salut. Un conseller que al final s’ha vist forçat a dir que crearà una mena de consell assessor atès el seu desconeixement de la matèria sobre la que ha assumit responsabilitats. Per més consell assessor que es creï, el responsable polític del Departament de Salut, continuarà sense tenir criteri propi a l’hora de prendre decisions.

A banda dels noms ja confirmats oficialment de David Elvira i Albert Serra, són molts els noms que circulen pel sector per ocupar diferents càrrecs. Des de Toni Iruela, passant per Lluis Franch, Pere Joan Cardona, Marc Ramentol, Josep Maria Argimon, Antoni de Déu, Candela Calle, Joan Pons, Jordi Ara, Rafa Ruiz, Montse Figuerola i d’altres, són noms que molt possiblement aquesta propera setmana veurem com són nomenats per algun càrrec. Alguns d’aquests noms aportaran valor afegit i seran positius pel sistema però n’hi ha algun sense massa pes específic ni talla reconeguda per assumir determinades responsabilitats. En aquest procés s’ha produït alguna situació que ben bé frega el ridícul, doncs s’ha arribat a disgregar la recerca i la innovació de l’antiga direcció general en la que estaven incloses, per fer-li lloc a un candidat d’ERC, el qual, una vegada feta oficialment la segregació de la direcció general finalment no ha acceptat el càrrec. És a dir, li creen la cadira, i quan la té a disposició diu que no la vol. Desconcertant.

D’entre aquests noms sortiran amb molta probabilitat les persones que ocuparan la subdirecció del CatSalut, l’Àrea d’atenció sanitària del CatSalut, i les direccions generals de Planificació en Salut, d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària i la d’Innovació i Recerca en Salut, entre d'altres càrrecs.

El conseller Comin

Però els nomenaments encara aniran més enllà. Sembla que la sectorial de sanitat d’ERC ha fet arribar a les més altes instàncies del Departament de Salut una llista amb vint noms que cal col·locar sí o sí.  Amb tants noms a col·locar un comença a explicar-se el perquè de la neteja ètnica que s’està produint al Departament de Salut, en el que sembla haver-s’hi instal·lat la idea de que tot allò de l’etapa anterior era necessàriament dolent. El problema és que en algun cas concret, el que hi havia fins ara, era clarament millor que  alguns dels que hi volen arribar. 

És per això que en alguna entrada al blog he parlat de sectarisme, fet que ha molestat a algun bon amic meu, però em sembla que sobren les raons per poder afirmar que un cert sectarisme sens dubte hi és.  Quan els canvis de responsables es deuen a una raó tècnica, no hi ha res a dir, però quan els canvis es fan per afinitat ideològica o per imposicions d’algun partit polític, llavors, agradi o no agradi, hem de parlar de sectarisme. 

Des del meu punt de vista, tots els problemes que hi ha en aquests moments a Salut es deriven d’un pecat original de mal expiar: pagarem car el fet d’haver posat com a màxim responsable del Departament de Salut una persona que no té criteri propi fonamentat a l’hora de prendre decisions. No coneix a les persones, ni sap com ha de ser l’organigrama i em temo que tampoc té massa idea de quines són les limitacions que impliquen els procediments administratius. I això està portant problemes, i a la llarga en portarà més, per més consells assessors que es vulguin estructurar al seu voltant. 

www.rbaestudisiprojectes.cat