dimarts, 15 de desembre de 2015

Què demana la CUP en l’àmbit sanitari per investir al president Mas?


La CUP demana reobrir centres d'urgències d'atenció primària amb una baixa utilització per part dels ciutadans. Hem d'esmerçar recursos, en una època de crisi, en uns serveis poc utilizats, per deixar d'oferir altres serveis molt més necessaris pels ciutadans? 



Les opcions ideològiques es guanyen a les urnes o donem per válida una drecera que obvia la voluntat dels ciutadans i ho deixem en mans dels interessos no sempre clars de la política? 



Continuen els interrogants en torn a la investidura del president Mas, com a conseqüència de les demandes de la CUP a canvi de possibilitar-la. La impressió de molts ciutadans és desfavorable a que s’hagi d’investir a un president de la Generalitat cedint en qüestions bàsiques de com s’organitza la societat. En una negociació com la que “Junts pel Sí” i la CUP estan fent, es pot posar sobre la taula l’exigència de més drets socials per la ciutadania, però en cap cas es pot ni tan sols plantejar que a través d’una negociació d’aquest estil es pugui revertir o modificar el model econòmic, social i polític d’un país. Les formes d’organització econòmica, social i política es reivindiquen a les urnes i és allà on el ciutadans fan la seva elecció i trien el que consideren més adequat. No es pot acceptar, ni és democràtic, que d’una negociació per una investidura a la presidència de la Generalitat en surti de retruc un canvi que pugui afectar al model social, econòmic i polític de Catalunya.

Si ens centrem en les peticions de la CUP pel que fa al model sanitari públic català,  aquestes són:
  • No tirar endavant cap privatització, entenent com a tal la creació de consorcis o l’externalització de l’assistència primària. Segons Eulàlia Reguant diputada de la CUP, no es tractaria en aquest cas de revertir “privatitzacions” sinó de no fer-ne de noves (Consorci de Lleida, aliances estratègiques a Girona i Tarragona, concursos de gestió de l’assistència primària no ICS, etc.)
  •  Reducció de les llistes d’espera en un 50% per la primera visita a l’especialista i per a proves diagnòstiques i complementàries. No queda clar si per les intervencions quirúrgiques la reducció hauria de ser en el mateix percentatge.
  • Obertura o reobertura immediata les 24h del dia i durant tots els dies de l'any dels Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CAP) de La Guineueta, Montcada i Reixach, Cerdanyola i Gatassa, i de tots aquells que obliguen a fer un excés de quilòmetres. Recordem que aquests centres havien estat tancats com a conseqüència del baix ús que els ciutadans en feien i per poder dedicar els recursos que s’hi destinaven a altres necessitats sanitàries urgents.
  • Assegurar el lliure accés de les lesbianes a la reproducció assistida
  • Abandonar el projecte VISC+ 
Sobre aquestes peticions, la Diputada Eulàlia Reguant va declara a eldiario.es que: “Per a nosaltres falten moltes coses que són línies vermelles per Junts pel Sí, perquè en el fons anem a qüestions de tipus ideològic. Per exemple, en tema de consorcis sanitaris, no compartim la lògica de què és una privatització i què no. I per tant és molt difícil que arribem a acords. Per això en el fons acaba sent agafar-se a coses ja aprovades al Parlament, com la declaració que demana paralitzar el consorci sanitari de Lleida. Com a mínim això”.

En aquestes manifestacions la diputada Reguant acaba reconeixent que moltes de les seves reivindicacions són de tipus ideològic, és a dir són reivindicacions d’aquelles que només es poden assolir si una majoria de la població les vota, i per tant no es gens democràtic intentar aconseguir la seva imposició per la via d’una negociació. També es dedueix de la resposta que no es pot parlar de privatitzar si abans no s’acorda que s’entén per privatitzar. I aquí tornem al dilema de sempre: Com es pot parlar de privatitzar la sanitat pública a Lleida, si el consorci que es vol crear és una entitat de titularitat pública, constituïda exclusivament per entitats públiques.? El més elemental sentit comú que pugui tenir un nen de primària entendria que mai es pot parlar de privatitzacions en aquests supòsits.

Altre qüestió és la situació especial de l’Hospital del Sagrat Cor, des del moment en que va ser adquirit per el que avui és Quirón-Salud. Aquest és un hospital de la xarxa hospitalària pública de Catalunya que pertanyia a l’Aliança, mutualitat sense ànim de lucre. Quan l’Aliança va ser intervinguda per segona vegada per la Generalitat com a conseqüència dels greus desajustos econòmics que patia, no va tenir més remei que vendre’s l’Hospital del Sagrat Cor, i aquí va aparèixer un punt de distorsió del sistema sanitari públic català, atès l’ànim de lucre dels nous propietaris de l’Hospital. Aquests nous propietaris, per altre banda, venen rebent un tracte especial al Vallés occidental, atenent a l’Hospital General de Catalunya a malalts de l’Hospital Taulí de Sabadell, quan a aquest se li col·lapsen les urgències, fet que encara ve a complicar més la situació d’aquest proveïdor (Quirón Salud) en l’àmbit de l’atenció hospitalària pública de Catalunya. Segurament, aquest podria ser un element de discussió amb la CUP, en el que el concepte de privatització podria tenir una certa virtualitat.

Les altres dues qüestions que reclama la CUP (reproducció assistida per a lesbianes, i aturar el projecte VISC+) em semblen més de “farcit” que no pas de contingut. Aturar el projecte VISC+ és una situació de rebequeria absoluta davant la falta qualsevol raonament mínimament coherent, i sobre la que s’han manifestat diferents organitzacions tècniques, científiques i polítiques, que no hi veuen cap inconvenient més enllà de garantir l’anonimat de les dades i reservar el seu ús per temes exclusivament científics. I en quant a la reproducció assistida per a lesbianes, és que no val la pena ni comentar-lo. Segur que per això la sanitat pública catalana no s’arruïnarà.

He intentat esbrinar al CatSalut quin podria ser el cost de totes aquestes mesures, i les situen entre els 250 i els 300 milions d’€. Aquest cost no és un drama per si mateix; el problema és d’on sortiran els diners, perquè si tot això s’ha de dur a terme és evident que en paral·lel s’hauran de deixar de fer coses que tinguin un cost similar. Per tant una vegada més estem davant d’una situació de prioritzacions. El problema és que en aquesta ocasió qui prioritzarà serà la CUP quan els vots que varen rebre el 27S sembla que els ciutadans no els situen en condicions de poder prioritzar masses coses.


www.rbaestudisiprojectes.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada