L'aliança estratègica constituida a Osona, el Ripollès i la Garrotxa ha resultat beneficiosa per les institucions que hi participen
Els polítics a la política; els gestors a la gestió. Recepta elemental per no caure en el ridícul
(Continua de l’entrada anterior…)
 |
| Signatura de la constitució de l'aliança estratègica "triangle del senglar", acte presidit per la consellera Geli |
La Jornada va continuar amb la primera “Aliança Estratègica” mereixedora d’aquest nom. Va ser la
del Triangle del Senglar, a càrrec de Jaume Castellano director de Serveis
Auxiliars de Sanitat (SAS). Aquesta és una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE)
que té la voluntat de prestar serveis als seus socis, que pertanyen tots a
l’àmbit sanitari i social.
Els tres hospitals que
delimiten aquest triangle (Vic, Olot i Campdevànol), disten entre ells entre 30
i 40 km, és a dir que estan aproximadament a mitja hora des distància en temps,
i donen servei a uns 240.000 habitants. El procés seguit per analitzar els
serveis que podien ser mancomunats va ser el següent: Anàlisi seriosa de
l’estructura de costos , posant els números sobre la taula amb tota claredat. A continuació es va
definir el “full de ruta” 2012-2015en base a estalvis econòmics i mantenint els
serveis en el territori. El pas següent fou la contractació conjunta de serveis
que al disposar d’una major massa crítica van assolir costos notablement més
baixos, i al pas final va consistir en la consolidació de l’experiència que es
va iniciar amb una col·laboració puntual, que es va consolidar a través d’una
direcció única, i que finalment ha desembocat en un servei únic compartit. SAS
és l’empresa que gestiona tot el pressupost dels servei que se li ha contractat
per part dels socis.Els resultats econòmics
són interessants: Al 2014 han estalviat 1,1 milions d’€ que s’han reinvertit en
el procés assistencial del territori, i els centres han passat de gestionar serveis
a comprar aquests serveis a SAS. Per dur a terme tot el procés ha calgut un
factor clau: entre tots han estat capaços de generar confiança.
La presentació següent,
no la vull ni comentar. Va ser l’experiència de l’Hospital Transfronterer de
Puigcerdà, a càrrec de Jordi Gassió director general de l’Agrupació Europea de
Cooperació Territorial (AECT) que gestiona l’Hospital. Ell és director general d’aquest Hospital pràcticament des del dia
anterior a la seva inauguració, i procedeix de la política comarcal de la Cerdanya i en la seva presentació lamentable, va donar
la impressió que es volia atribuir tots el mèrits del procés de concepció de la
idea, de l’acord de les autoritats polítiques de les dues bandes dels Pirineus
per tirar-la endavant, de la realització del projecte, de l’obtenció dels
permisos, dels acords sobre el finançament de les obres, de la construcció de
l’edifici... etc. Ni una sola menció a Pasqual Maragall, ideòleg de l’invent,
ni a Jordi Boix, traspassat l’any passat, que va ser qui sense el seu esforç
personal, sense la seva empenta i la seva lluita diària, avui l’Hospital
Transfronterer no estaria ni als plànols. Que baixa és la política quan alguns
no saben estar a l’alçada.
 |
| Neix la Fundació Integralia Vallès |
La presentació següent
va córrer a càrrec de Javier Oña sotsdirector de la Fundació DKV Integralia, i
de M. Emília Gil, adjunta a la direcció
general de Mútua Terrassa. La presentació versava sobre la integració professional
de persones amb discapacitat. Un projecte d’un alt contingut social i amb uns
valors humans que la feien molt més propera al que són les accions de Responsabilitat Social Corporativa, que no pas com exemple d’una aliança
estratègica en el sector sanitari. Per això tampoc m'hi estendre més, però
recomano interessar-se per l’experiència per que en l’àmbit humà és sens dubte
una iniciativa molt interessant.
Tot seguit vàrem
conèixer la segona experiència d’una autèntica “Aliança Estratègica”, la que
han constituït l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu
d’Esplugues. La presentació va anar a càrrec de dos autèntics líders en el camp
de la gestió, i va permetre recuperar l’interès per la Jornada. El primer en
intervenir va ser Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital de Sant Joan
de Déu que va explicar que aquesta aliança es va iniciar a l’any 92, per
intentar crear conjuntament valor per les dues institucions de manera que les
dues hi sortissin guanyant. Les raons que justificaven l’aliança eren aconseguir
economies d’escala i compartir el coneixement entre les dues institucions.
L’aliança es va iniciar en el camp de la cirurgia pediàtrica i la pediatria a
l’any 92 i al 2005 es va constituir l’Agrupació Sanitaria SJD-Hospital Clínic.
El Dr. del Castillo va
explicar el dilema existent al voltant de si un hospital pediàtric hauria de
ser una entitat independent o si hauria d’estar integrat en un hospital
general, i va analitzar el conjunt d’avantatges i inconvenients de les dues
alternatives: capacitat d’atracció de pacients, flux de pacients, atracció de
professionals, equipaments, filantropia, “pediatrització”, recerca, eficiència,
continuïtat de serveis, finançament, etc. Amb l’aliança estratègica amb
l’Hospital Clínic a Sant Joan de Déu han aconseguit posar a favor d’ells tots
els aspectes comentats abans que no els afavorien pel fet de ser Hospital
exclusivament infantil. Ara tenen totes les avantatges i cap dels
inconvenients.
Tot seguit, el Dr. Josep
Maria Piqué fins ara director general de l’Hospital Clínic va donar també la
seva visió sobre la bondat de l’Aliança. El Dr. Piqué va explicar que al
començament al Clínic aquesta aliança va
generar problemes, i que en la mesura que alguns professionals es van anar
jubilant, el “clima” de la relació va anar millorant. Va afegir que el Clínic també hi guanya posant com exemple als residents MIR, que poden accedir a la
formació pediàtrica que també necessiten per la seva especialització. Va presentar
un estudi en el que efectivament es veia que els professionals del Clínic valoraven
l’aliança amb Sant Joan de Déu, i com els professionals de Sant Joan de Déu,
també ho valoraven positivament. Segurament la valoració d’aquests últims era
una mica més alta que la dels del Clínic.
Per tal de fer les coses
amb rigor, per cada qüestió que desenvolupen conjuntament han elaborat un
programa conjunt compartint recursos. Tot seguit el Dr. Piqué
va exposar les 10 condicions per assegura l’èxit d’una aliança (i també del
matrimoni).
Obert al romanç, però
festeja amb cura
Coneix-te tu mateix, i
identifica els teus punts forts
Compartir valors
Tractar a la resta de la
família amb respecte
Estendre el compromís al
màxim de persones
No et basis únicament
amb el contracte i construeix ponts entre les organitzacions
Respectar les
diferències
Aprèn del soci
Estigues amatent per
canviar quan calgui
Prepara’t per canviar el
rumb de l’aliança o per acabar la relació.
Finalment, la Sra. M.
Emília Gil i Enric Mangas (vocal president del Consell del Sector d’Aliances
estratègiques d’UCH) van “presentar” la publicació “Aliances Estratègiques en
el sector sanitari i social. Guia metodològica per a la seva constitució”, que
es va quedar en el títol atès que ningú va poder veure res; tan sols la promesa
que enviarien el document per correu electrònic, cosa que evidentment no ha
succeït fins ara. Certament, anunciar la presentació d'una publicació que després no apareix per enlloc, em va semblar una mica estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada