Poques iniciatives han quallat fins ara com autèntiques aliances estratègiques en el sector sanitari
Qualsevol acord de col·laboració que no comporta innovació, no és una aliança estratègica pròpiament dita.
La setmana passada es va
celebrar una Jornada organitzada per la Unió Catalana d’Hospitals, al voltant
de les aliances estratègiques. Abans d’explicar el contingut de la Jornada, tres
acotacions prèvies. De tots els exemples que es varen explicar, només dos són
realment aliances estratègiques: el relatiu al “Triangle del Senglar” entre els
hospitals de Vic, Olot i Campdevànol, i el de l’entesa entre l’Hospital Clínic
de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues. La resta són un
conjunt d’experiències de col·laboració més o menys interessants i més o menys
reeixides, però on el qualificatiu “d’aliança estratègica” els ve una mica
massa gran. Un altre qüestió que em va sobtar molt va ser no sentir parlar en
tota la Jornada de la paraula “complementarietat” ni cap dels seus derivats: és
sabut que en una aliança estratègica les parts que la constitueixen s’han de
complementar l’una amb l’altre per oferir un nou servei. Una aliança estratègia
és la realitzada per dues (o més) organitzacions que per oferir un nou servei
als seus clients, complementen les seves carteres de serveis. És només gràcies
a aquesta complementarietat que la “unió” resultant és una relació win-win. Aquesta
manera de incorporar nous productes a la cartera de serveis, amb costos
inferiors als que es produirien si cada empresa ho fes pel seu compte, és una
clara manera d’innovar. Per tant existeix un trinomi entre voluntat de oferir
un nou servei, complementarietat dels socis i innovació que estan estretament
lligats. I un tercer comentari és que en la presentació de la Jornada es va dir
que els assistents rebrien un exemplar del treball fet per UCH sobre les
aliances estratègiques, al que només uns quants privilegiats van poder
accedir-hi.
Entrant ja en el que va
donar de sí la Jornada, la primera de les exposicions va correspondre al Sr.
Ramon Comellas, expresident del Consorci Sanitari de Terrassa i president de l’empresa Circutor, que va explicar la història d’èxit d’una empresa que ha
anat creixent gràcies al acords amb diferents empreses estatals i estrangeres.
I ho ha fet degut al fet de ser una organització que creu en els VALORS,
pràctica aquesta que malauradament és
cada vegada més poc freqüent per les nostres latituds. Entre aquests valors va
destacar la Proximitat al Client (anticipant-se al que seran les seves
necessitats abans que aquestes ho siguin), l’Austeritat (tots els directius
viatgen en classe turista per posar un
exemple), Crear Futur (en base a la recerca contínua de nous projectes),
Considerar a les persones com una valor per l’organització, treballar en equip,
internacionalització, Reinversió de beneficis en innovació i tecnologia,
Audàcia amb integritat i transparència, etc.
El Sr. Comellas va posar
l’exemple d’una empresa canadenca on la capacitat i el coneixement de les
persones era considerat com un valor. Aquesta empresa, que tenia un gran
prestigi per la qualitat dels seus productes i serveis i que disposava d’una
quota de mercat important en el seu sector a nivell internacional, va ser
comprada per una multinacional. La nova direcció no va tenir en consideració el
valor humà i professional de la seva plantilla, i els professionals bons, mica
en mica van anar marxant. Avui en dia, aquesta empresa ha passat pràcticament a
l’oblit.
El Sr. Ramón Comellas va
acabar fent un anàlisi evolutiu de com s’ha anat canviant el focus en la
producció industrial. En una primera fase, l’accent es va posar en la productivitat,
estudiant la forma de fer les coses més
de pressa i el més econòmicament possible. El pas següent va ser posar l’accent
en la qualitat, intentant que els productes responguessin a les demandes
cada vegada més exigent dels clients, i ara estem en la fase de l’oportunitat
(innovació). Va se acomiadat amb un gran
aplaudiment no tant per els contingut de la seva exposició, que també, sinó
sobre tot per la gran humanitat que es va desprendre de les seves paraules.
Després va ser el torn
d’Anna Riera directora Sanitària, Social i de Participació Associativa d’UCH,
que va presentar un estudi sobre el nombre “d’aliances, acords o
col·laboracions fetes entre les empreses associades a UCH.” Les conclusions més
interessants d’aquest estudi són:
- El 80% de les col·laboracions afecta a l’atenció especialitzada
- El 50% són col·laboracions entre sector públic i sector privat
- El 40% tenen una duració de més de 5 anys
- La estabilitat dels acords de col·laboració és clau per garantir els resultats
- Les col·laboracions més freqüents en el sector són les que cerquen una eficiència econòmica.
(Continuarà…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada