dimarts, 1 de desembre de 2015

Jornada a UCH sobre les Aliances Estratègiques (I)



Poques iniciatives han quallat fins ara com autèntiques aliances estratègiques en el sector sanitari


Qualsevol acord de col·laboració que no comporta innovació, no és una aliança estratègica pròpiament dita.  


La setmana passada es va celebrar una Jornada organitzada per la Unió Catalana d’Hospitals, al voltant de les aliances estratègiques. Abans d’explicar el contingut de la Jornada, tres acotacions prèvies. De tots els exemples que es varen explicar, només dos són realment aliances estratègiques: el relatiu al “Triangle del Senglar” entre els hospitals de Vic, Olot i Campdevànol, i el de l’entesa entre l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues. La resta són un conjunt d’experiències de col·laboració més o menys interessants i més o menys reeixides, però on el qualificatiu “d’aliança estratègica” els ve una mica massa gran. Un altre qüestió que em va sobtar molt va ser no sentir parlar en tota la Jornada de la paraula “complementarietat” ni cap dels seus derivats: és sabut que en una aliança estratègica les parts que la constitueixen s’han de complementar l’una amb l’altre per oferir un nou servei. Una aliança estratègia és la realitzada per dues (o més) organitzacions que per oferir un nou servei als seus clients, complementen les seves carteres de serveis. És només gràcies a aquesta complementarietat que la “unió” resultant és una relació win-win. Aquesta manera de incorporar nous productes a la cartera de serveis, amb costos inferiors als que es produirien si cada empresa ho fes pel seu compte, és una clara manera d’innovar. Per tant existeix un trinomi entre voluntat de oferir un nou servei, complementarietat dels socis i innovació que estan estretament lligats. I un tercer comentari és que en la presentació de la Jornada es va dir que els assistents rebrien un exemplar del treball fet per UCH sobre les aliances estratègiques, al que només uns quants privilegiats van poder accedir-hi. 
  
Entrant ja en el que va donar de sí la Jornada, la primera de les exposicions va correspondre al Sr. Ramon Comellas, expresident del Consorci Sanitari de Terrassa i president de l’empresa Circutor, que va explicar la història d’èxit d’una empresa que ha anat creixent gràcies al acords amb diferents empreses estatals i estrangeres. I ho ha fet degut al fet de ser una organització que creu en els VALORS, pràctica  aquesta que malauradament és cada vegada més poc freqüent per les nostres latituds. Entre aquests valors va destacar la Proximitat al Client (anticipant-se al que seran les seves necessitats abans que aquestes ho siguin), l’Austeritat (tots els directius viatgen en classe turista  per posar un exemple), Crear Futur (en base a la recerca contínua de nous projectes), Considerar a les persones com una valor per l’organització, treballar en equip, internacionalització, Reinversió de beneficis en innovació i tecnologia, Audàcia amb integritat i transparència, etc.

El Sr. Comellas va posar l’exemple d’una empresa canadenca on la capacitat i el coneixement de les persones era considerat com un valor. Aquesta empresa, que tenia un gran prestigi per la qualitat dels seus productes i serveis i que disposava d’una quota de mercat important en el seu sector a nivell internacional, va ser comprada per una multinacional. La nova direcció no va tenir en consideració el valor humà i professional de la seva plantilla, i els professionals bons, mica en mica van anar marxant. Avui en dia, aquesta empresa ha passat pràcticament a l’oblit.

El Sr. Ramón Comellas va acabar fent un anàlisi evolutiu de com s’ha anat canviant el focus en la producció industrial. En una primera fase, l’accent es va posar en la productivitat, estudiant  la forma de fer les coses més de pressa i el més econòmicament possible. El pas següent va ser posar l’accent en la qualitat, intentant que els productes responguessin a les demandes cada vegada més exigent dels clients, i ara estem en la fase de l’oportunitat (innovació).  Va se acomiadat amb un gran aplaudiment no tant per els contingut de la seva exposició, que també, sinó sobre tot per la gran humanitat que es va desprendre de les seves paraules. 

Després va ser el torn d’Anna Riera directora Sanitària, Social i de Participació Associativa d’UCH, que va presentar un estudi sobre el nombre “d’aliances, acords o col·laboracions fetes entre les empreses associades a UCH.” Les conclusions més interessants d’aquest estudi són:
  • El 80% de les col·laboracions afecta a l’atenció especialitzada
  • El 50% són col·laboracions entre sector públic i sector privat
  • El 40% tenen una  duració de més de 5 anys
  • La estabilitat dels acords de col·laboració és clau per garantir els resultats
  • Les col·laboracions més freqüents en el sector són les que cerquen una eficiència econòmica.


(Continuarà)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada