dijous, 17 de desembre de 2015

Dicos, pròtesis i "otras hierbas"


Algunes firmes comercialitzadores de pròtesis, i no només Traiber, han pagat des de fa temps, comissions per la col·locació dels seus materials.


Traiber, a més, ha comès presumptament, el delicte de comercialitzar pròtesis suposadament en mal estat i/o caducades. També sembla que ha utilitzat altres vies més enllà de les estrictament comercials per vendre els seus productes.  



Aquests dies hem sabut que una de les peces que es deriva del cas INNOVA afecta a 47 metges per haver rebut comissions de la firma Traiber, que com és sabut havia subministrat se suposa que pròtesis en mal estat a diferents hospitals catalans però també espanyols. El primer que cal dir és que aquestes situacions no es poden generalitzar en la sanitat catalana, però és ben cert allò de les meigues gallegues: "de haberlas haylas".

En cap cas vull defensar l’actuació de Traiber, però no hem d’amagar el cap sota l’ala i pensar que només Traiber és qui presumptament paga “dicos” al metges per utilitzar les seves pròtesis. Sense voler en cap cas generalitzar, aquesta és una pràctica bastant estesa en el camp de la comercialització de pròtesis des de fa ja molts anys. El problema ha estat permanentment sobre la taula dels gerents  i direccions mèdiques sense que en general aquests hagin pogut resoldre satisfactòriament la problemàtica que envolta la compra de pròtesis per part dels hospitals. Tots els que alguna vegada han exercit responsabilitats directives en un hospital saben que els serveis mèdics han acabat imposant una determinada marca de pròtesis amb argumentacions varies: aquesta marca em mereix més confiança, la seva implantació comporta menys infeccions, els materials són de millor qualitat, la durabilitat és més elevada, les implanten als millors hospitals de Catalunya, són més senzilles d’implantar, etc., etc. Evidentment quan tot i així algun gerent ha intentat comprar un altre marca de pròtesis, la resposta per part d’alguns metges ha estat immediata: si la compres i passa alguna cosa tu en seràs el responsable, em nego a implantar aquest material, els gerents només actueu amb criteris economicistes, etc.

Traiber ha comés presumpatment una falta molt greu posant al mercat pròtesis suposadament en mal estat i/o caducades, i aquesta és la seva culpa “diferencial” respecte d’altres marques, però la pràctica de pagar “dicos” (comissions) als metges per part d’algunes empreses comercialitzadores de pròtesis és una pràctica estesa en moltes institucions sanitàries catalanes tant del sector públic com del sector privat. Per això sobta molt que una organització seriosa com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) faci un comunicat en el que apel·la a la presumpció d’innocència i demani que s’aclareixi si el fet objecte d’investigació que afecta a 47 metges catalans es tracta d’una infracció administrativa o bé o hi ha una acusació sobre danys causats a la salut de les persones, derivats de la implantació d’aquests pròtesis. El CCMC sap molt bé quin és el problema, i quina és l’acusació.

Cal respectar la presumpció d’innocència, només faltaria, però sis plau no fem veure que actuem amb rigor quan en realitat estem mirant cap a un altre banda. Les comissions existeixen i el Col·legi no ho pot ignorar. Amb codis deontològics el problema no és resol; calen actuacions més decidides i agafar el brau per les banyes en lloc de moure’s en una sospitosa ambigüitat. Estem d’acord en que és del tot imprescindible que els ciutadans no perdin la confiança en els sistema sanitari, i en la professionalitat del metges. Soc el primer que les defensa; ambdues condicions. Ara bé, si dins del cistell hi han pomes en mal estat, cal treure les dolentes per evitar que facin mal bé a les bones, i amb actituds com la del CCMC el cistell no només no es neteja sinó que es contribueix a que hi hagi en el seu interior cada vegada més pomes en mal estat. Crec sincerament que els Col·legis de Metges de Catalunya haurien d’obrir immediatament una investigació per analitzar que està passant en el sector de les pròtesis, i actuar amb rigor sobre aquells que presumptament hagin comès irregularitats. Si es fes així, llavors sí que els ciutadans podríem confiar amb la imparcialitat dels col·legis professionals. Ara amb aquestes notes ambigües del “si però no” queda el dubte de si el corporativisme s’imposa per sobre del sentit comú i l’honorabilitat.

Que les “dico” existeixen és incontrovertible. En l’aute que s’ha donat a conèixer es parla de viatges a Egipte i altre tipus de “retribucions”. Però tots sabem que els pagaments amb negre de fa anys, mica en mica han anat substituint-se per vacances per a tota la família. Fins i tot n’hi havia alguns que marxaven a pescar durant una setmana a les Antilles... Viatges per a tots els gustos, i amb moltes destinacions. El que presumptament feia Traiber no és més que la punta de l’iceberg del que hi ha al darrere d’algunes marques de pròtesis.


Per evitar-ho, en el sector públic, potser si que el CatSalut hauria de fer concursos centralitzats de preus per a tots els centres de la Xarxa Pública i d’aquesta manera, el fet que el CatSalut les validés  seria com una mena de “garantia de qualitat” que donaria una major força als equips directius dels centres per tal de no acceptar imposicions d’algun metge pel que fa a les pròtesis a implantar. Avui en dia, molts hospitals de Catalunya estan pagant per pròtesis de maluc o genoll un preus que són superiors al preu mig amb que el CatSalut paga les pròtesis a aquests centres. Aquest és un motiu més pel qual les llistes d’espera en aquestes patologies es resisteixen a ser reduïdes, perquè als centres no els surten el números implantant aquests tipus de pròtesis. El concurs de preus podria contribuiria també, d’una manera col·lateral, a reduir les llistes d’espera d’algunes patologies. 


www.rbaestudisiprojectes.cat           

4 comentaris:

  1. Benvolgut Ricard
    No sé si fer una compra central.litzada seria la solució. No soc partidària de la centralització i de la pèrdua d'autonomia de gestió dels centres.

    Crec sincerament que cal deixar que els equips directius facin la seva feina que passa una part molt important per fer de directius i per tant prendre decisions que afecten a la salut i la qualitat del servei que la seva institució presta. Els directius gerents directors generals no han de ser administradors ni treballar segons les instruccions dels "politics del moment" no sigui que amb el cavn ide govern els "moguin" sino que han de dirigir els seu equip i aixo vol dir dirigir una empresa de coneixement i dirigir els metges.
    Cal una gestio clinica i que el metge s'impliqui en la presa de decisions però hi ha coses per les quals per molt que "et posin el mort sobre la taula i et traspassin la responsabilitat" no es poden tolerar i això es: deixar que la introducció de nova tecnologia no es basi en l'evidència i els resultats en termes de salut sinó en la butxaca dels metges.
    I en això cal ser valent.

    També crec que començaria a ser hora que el papers de les direccions deixessin de ser el joc de les cadires al voltant de la política, que es tingues mes confiança en el paper dels directius i que els metges que són la majoria, són ètics i tenen un fort compromís envers el pacient i en fer la feina ben feta, comencessin a desmarcar-se de tot aquest conjunt de metges que els hi fan més mal que bé, comencessin a aixecar la veu i que el comb no amagues el cap sota l'ala.




    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eulàlia: primer de tot gràcies pel teu comentari. Jo he proposat un concurs centralitzat de preus; no una compra centralitzada. De fet la meva proposta pretén que un organisme oficial “homologui i certifiqui” la qualitat de les pròtesis existents en el mercat, amb l’objectiu de reforçar l’autoritat dels equips directius a l’hora de prendre decisions sobre la compra de determinats materials. El fet que unes pròtesis determinades estiguessin en una llista oficial del CatSalut, amb un preu prèviament establert a través d’un concurs, a més de donar aquesta confiança sobre la qualitat del producte, al tenir el preu fixat a través d’un concurs també dificultaria que les empreses que les comercialitzen alteressin els preus en funció de qui era el client. Com tu, defenso l’autonomia de gestió tant com sigui possible. I tant que si! Però insisteixo que en cap cas jo em referia a compres centralitzades, sinó només a predeterminar els preus de les diferents marques existents al mercat i que oferissin les garanties de qualitat necessàries.
      Tanmateix, qualsevol plantejament que porti a eliminar aquestes pràctiques em semblarà bo. Tot menys la situació actual, en la que només alguns pocs centres són capaços d’arribar a pactes interns per evitar que aquestes coses passin.
      Com tu dius, afortunadament aquests cassos no estan generalitzats a la nostra sanitat però per desgràcia algun n’hi ha...
      Gràcies pels teus comentaris

      Elimina
  2. Benvolgut Ricard
    Llegint el auto un no pot defugir d'estudi i sabent que la realitat supera la ficció o l'auto en qüestió. Encertat en el teu comentari, però cal ser més exigents amb l'autoritat administrativa en el seu paper de rectoria. Te dades en la central de resultat i en el registre de pròtesi que sí be son voluntàries i no validades amb el temps son robustes, En el registre amb més de 100.000 pacients amb pròtesi de maluc i genoll hom pot saber que de les més de 600 models de pròtesis de maluc que es posen a Catalunya (això ja mereix una pregunta més) es pot saber i saben que més d'una te mes recanvis que d'altres, abanda de la distribució de les mateixes per centres i si es vol per cirurgià...cap decisió només anàlisi per estudis de recerca. Som pioners , es cert no ho disposa cap Autonomia però ens quedem a mig camí. Lamentable

    ResponElimina
  3. Hola Jordi: gràcies per les dades que aportes. Tens tota la raó. L’administració hauria de prendre alguna mesura per corregir la situació actual. Crec també que el Col·legi de Metges, a més de estripar-se les vestidures, hauria d’anar més enllà i fer que el codi deontològic a més d’existir fos respectat. Si volem tenir credibilitat, cal eliminar totes (totes) les pràctiques mancades d’ètica que hi ha en el sistema, i quan dic totes, dic TOTES. Mirar a un altre banda en una situació real i coneguda per molta gent equival a contribuir al manteniment d’un sistema obscur i poc net.

    No se quina és la solució, però sortir al mitjans a negar-ho tot, i fer veure que tots són bons i aquí no passa es, és amagar el cap sota l’ala i contribuir a que els que critiquen al sistema tinguin més munició per continuar fent mal. Cal exigir a l’Administració i al Col·legi de Metges fer net. Cal exigir ètica i moral. Cal exigir honestedat. Ja n’hi ha prou de tapar-se les vergonyes els uns als altres, i això va també per les manifestacions del conseller Ruiz, que en lloc d’obrir una investigació immediata per fer net, surt a defensar a il·lustres que mereixent tot el dret a la presumpció d’innocència, però no deixen d’estar en una llista de (si més no) sospitosos.

    Cal agafar el brau per les banyes i fer net d’una vegada

    Gràcies pels teus comentaris que comparteixo plenament

    ResponElimina