Quan hom s’apropa a la realitat del dia a dia dels
hospitals catalans, s’adona més clarament de quan injustes són les crítiques
que irresponsablement alguns polítics i alguns mitjans de comunicació fan
contra el sistema sanitari públic català
Els que es dediquen a criticar el sistema sanitari
català, amb l’únic objectiu d’aconseguir redits polítics, mereixen el rebuig
més radical per part de la societat
Dissabte 12 de desembre, passades les 8 de la tarda, una
persona del meu entorn, va caure per l'escala de casa seva; en la caiguda no es va poder agafar a la barana perquè
portava als braços una planta de Nadal per la seva dona. A resultes de la
caiguda es va fracturar el crani i va quedar estès al terra sense coneixement.
Afortunadament uns veïns de l'escala el van veure pocs minuts després i varen
avisar a la familia i al SEM. Una ambulància medicalitzada es va presentar pocs
minuts després al lloc de l'accident, i el metge que el va atendre es va adonar
de la gravetat de la situació detectant anomalies de tipus neurològic a banda
del traumatisme propi de la caiguda; va activar el codi ictus, i va avisar al
servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Al servei d’urgències de l’hospital,
mentre esperaven l’arribada de l’ambulància, varen activar un dels dos
quiròfans d’urgències que estava buit, i quan l’ambulància va arribar a
l’Hospital van estudiar i tractar al malalt i el varen preparar immediatament
de manera que aquest entrava al quiròfan a les 10 de la nit. Més celeritat i
més coordinació sembla difícil d’imaginar. La intervenció va durar 5 hores,
fins les tres de la matinada, moment en que varen portar al malalt a la unitat
de reanimació post-quirúrgica, a l’espera que al matí següent pugues ingressar
a la UCI quirúrgica de l’Hospital.
Quan un sistema sanitari públic funciona tan bé fins i
tot en aquests cassos d’extrema gravetat, amb risc vital pel malalt, gairebé
amb una precisió mil·limètrica, i mentre esperes que t’informin sobre com
evoluciona el malalt, et venen a la memòria les moltes crítiques i denúncies
que tan injustament es fan a la sanitat pública. Catalunya té una sanitat que
és l’enveja de molts països que amb més mitjans que nosaltres no són capaços
d’oferir una sanitat de la qualitat que els ciutadans de Catalunya poden
gaudir. Algú pensarà llegint això, que la seva experiència no va ser tan
positiva perquè el van tenir esperant a urgències 4 o 5 hores per ser atès, i
si això li ha passat a algú, que és molt probable que sí, tots hem d’entendre
que quan ens fan esperar és que afortunadament per nosaltres, el nostre
problema no és greu, i per tant no és urgent, i que la nostra espera serveix per que altres malalts
que requereixen una atenció immediata puguin ser atesos aquests sí, de manera
urgent. També s’ha de reconèixer que malauradament de tant en tant apareix
l’errada humana que lamentablement sempre existirà, però en cap cas les errades
humanes són la norma, i ni tan sols són freqüents.
Per tot plegat em resulta indignant que persones que
coneixen superficialment el que és la sanitat i com funciona un hospital, que
el trepitgen de tant en tant i que no tenen ni idea de com treballen els
professionals ni de la seva entrega i dedicació, es moguin exclusivament per interessos polítics i utilitzin els aspectes més delicats de la nostra
organització sanitària per intentar captar vots i no per arreglar els
problemes que de ben segur hi ha. Aquests inconscients que no saben que juguen
amb un sistema molt fràgil, són tan irresponsables com per utilitzar la nostra
sanitat pública com a camp de batalla pels seus interessos polítics que passen
per aprofitar el malestar social que existeix avui en dia, conseqüència de tots
els problemes que tots patim, per veure si aconsegueixen a força de petites
revolucions veïnals, canviar un sistema social que no els agrada. Estan en el
seu dret de voler canviar el sistema social, però és immoral que ho facin
utilitzant las sanitat pública com a eina de confrontació.
Vull posar un exemple que mostra clarament els interessos
existents per desestabilitzar la sanitat pública catalana. Fa pocs dies un
directiu d’un hospital important de l’àrea metropolitana de Barcelona, que
havia tingut problemes per col·lapses a urgències a l’estiu del 2014, m’explicava
que aquest estiu passat, un periodista d’un mitjà d’àmbit estatal, però que fa
una edició per Catalunya, es va passar més de 15 dies, trucant a diari a un
membre del comitè d’empresa de l’Hospital per veure si hi tornava a haver-hi
situacions de col·lapse o si el comitè volia denunciar alguna mancança a
urgències. Oi que sembla immoral?
Tornant a l’Hospital Clínic, he de dir que m’ha sorprès
molt gratament. Feia anys que no havia trepitjat l’Hospital per dins més enllà
d’alguna visita als despatxos de direcció o a la unitat de diagnòstic per la
imatge, i m’ha sorprès molt positivament l’aspecte tan pulcre del centre. Quina
diferència si ho comparo per exemple amb Vall d’Hebron. Segurament el nombre de
persones circulant pels passadissos dels dos hospitals deu ser molt similar. En
el cas del Clínic, uns passadissos amb una il·luminació natural extraordinària
en tots els llocs on ha estat possible conservar el disseny inicial de
l’edifici. A l’Hospital Clínic, tot està molt net, les papereres no sobreïxen,
els seients estan amb molt bon estat de conservació tot i ser antics. En els
passadissos, molt amplis per cert, hi ha plantes artificials però que donen una
imatge agradable, a les parets i portes no hi ha rètols escrits de qualsevol
manera amb el clàssic “llamar antes de entrar” entre la molta fraseologia que
prolifera en els centres en que tothom escriu el que li sembla. Fins i tot els
lavabos públics estan nets, per increïble que sembli. N’hi ha pocs, cal dir-ho,
però estan nets. Quin contrast tan evident amb els hospitals de la seguretat
social
Només puc fer una crítica de tot aquest episodi que estic
vivint de ben a prop, i és el referent a la informació mèdica. En general la
informació que el familiars havien rebut per part dels metges que atenen al
malalt havia estat correcte, fins i tot bona, llevat d’un dia que li va tocar informar
a un senyor no massa ben dotat per comunicar: “I ustedes, que espectativas
tienen con respecto al enfermo?” els va dir a la família com a primera entrada
a les explicacions que després va donar. En aquelles circumstàncies ho vaig
trobar molt poc adequat.
Per tot plegat vull felicitar a l’Hospital Clínic perquè
la qualitat assistencial ja era coneguda de sobra, així com el coneixement i la
ciència dels professionals del centre, però amb aquest afegitó de la pulcritud,
l’Hospital Clínic ofereix una imatge molt propera a la dels grans hospitals
americans. Amb un edifici molt més antic, això sí, però molt ben adaptat a la
realitat. Felicitats a tots els que ho han fet possible, i també al CatSalut
per que al Clínic té la seva particular joia de la corona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada