El difícil equilibri que implica presidir la Unió Catalana d’Hospitals

Manel Jovells deixa la presidència d’UCH i planteja un repte: com fer compatible la diversitat d’interessos dels membres de la Unió, amb una defensa efectiva del sector sanitari.

UCH treballa en un nou Pla Estratègic pel període 2016-2020, que sembla ja força avançat.

Fa pocs dies vaig assistir a la VI Jornada Associativa de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) celebrada  a la Casa de Convalescència. L’objectiu fonamental de la Jornada era el acabar de configurar el nou Pla Estratègic de l’entitat pel període 2016-2020. Certament un objectiu  cabdal per redreçar el camí de l’entitat i adaptar-la a les noves realitats que van sorgint.

Tanmateix el més interessant per mi, no eren tant les discussions al voltant del nou Pla Estratègic, sinó copsar els aires que es respiren a l’entitat, que a banda de concretar el seu Pla Estratègic té un altre repte tant o més important que aquest, com és la substitució de l’actual president Manel Jovells, que com es sabut ha decidit deixar la presidència d’UCH. I res millor per copsar les sensacions que escoltar el discurs que Jovells va fer com a benvinguda als assistents a la Jornada Associativa de la Unió.

Abans d’analitzar el que Manel Jovells va explicar, cal definir una mica la seva personalitat, per que d’aquesta manera les seves paraules podran ser interpretades molt millor. Es tracta d’una persona summament curosa en la seva manera de parlar que intenta mesurar sempre les seves paraules per evitar males interpretacions. A Jovells li costa a vegades dir les coses pel seu nom i les acaba dient però cercant una mena de atenuador per aconseguir no ferir sensibilitats. En definitiva Manel Jovells és un home educat, respectuós i curós amb les seves expressions i la manera de dir les coses i sempre intent dir el que pensa, matisant-ho tant com sigui necessari per fer-se entendre d’una manera “políticament correcte” 

Doncs bé, Déu ni do el que Jovells va dir, però sobretot el que se l’hi va entendre sense dir-ho obertament. Va començar parlant del sistema sanitari català i de la seva complexitat, atès que és un sistema molt divers en el que conviuen un seguit d’institucions amb titularitats diferents, i per tant amb interessos diferents.  Va comentar que entre tots no hem sabut donat la resposta que calia als molts problemes que ha patit la sanitat aquests últims temps, i avui aquest sistema sanitari català està en risc. Entre els motius que Jovells va posar sobre la taula a l’hora d’analitzar aquesta resposta deficient va explicar que UCH rep una subvenció de l’Administració, i evidentment això condiciona la seva capacitat de resposta davant de determinades situacions, però en el sí d’UCH hi ha també centres que tenen una alta dependència econòmica del Departament de Salut, i òbviament això limita també la intensitat d’algunes accions que a vegades pot donar la sensació que queden una mica coixes.

Malgrat aquest realisme en l’anàlisi, Manel Jovells va dir que UCH s’ha mogut  amb habilitat davant de l’Administració tantes quantes vegades ha estat necessari, i va posar com exemple les últimes gestions fetes amb tota discreció a través de Foment del Treball (organització empresarial a la que UCH pertany) amb el tema del FLA, que han acabat amb els resultats coneguts i on a més de la carta oberta que UCH va fer arribar al ministre Montoro, va explicar que properament el ministre els rebrà per poder-li explicar en primera persona, la realitat del finançament de la sanitat pública a Catalunya, i els molts esforços que institucions, treballadors i gestors han dut a terme per aconseguir tirar endavant malgrat les dificultats de tothom conegudes.

Entre les accions de futur que al seu entendre ha de incorporar aquest futur Pla Estratègic de la Unió, Jovells va posar èmfasi en una d’elles: “tenir vies de comunicació per fer arribar el missatge a la societat.”  

Que cadascú ho interpreti com vulgui, però jo veig una invitació a que UCH ha de redefinir el seu model associatiu. La diversitat d’interessos, afebleix la resposta davant de determinades situacions, i això posa en risc el model. Per tant, sinó volem posar en risc el model sanitari cal que les respostes i els missatges siguin contundents i clars, i això comporta  que la diversitat d’interessos que internament hi ha a UCH hauria de desaparèixer o si més no reduir-se. Segurament, alguns dels associats a UCH estarien davant d’algun conflicte d’interessos que en algun moment pot perjudicar als interessos de la majoria, o si es vol, pot posar en risc els interessos del sector sanitari.  

Veurem com es desenvolupa tot plegat, però aquesta reflexió al voltant del model associatiu d’UCH promet ser molt interessant, si efectivament es du a terme.  El que està clar és que el model sanitari públic català davant les acusacions d’un sector molt concret de la societat catalana, de privatització, de mercantilització, de corrupció, o de portes giratòries, requereix  una resposta molt més contundent del propi sistema, i de les entitats patronals (UCH però també el CSC), que en cap cas s’han produït. Benvinguda sigui la reflexió de Manel Jovells. Jo crec que amb el seu discurs de l’altre dia, li ha fet un gran favor a la sanitat pública catalana. Tant de bo les seves reflexions siguin recollides i sobretot tingudes en consideració. 

www.rbaestudisiprojectes.cat