Algú ja ha abandonat a
corre-cuita el vaixell
El conseller Ruiz, ha administrat
les retallades, que no han sigut ideològiques, i amb la seva gestió ha contribuït
a mantenir la qualitat de la sanitat pública catalana
El passat 28 de setembre
es varen celebrar les eleccions autonòmiques que ens han deixat uns resultats
que amb la majoria relativa de “Junts pel Sí” més els deus diputats aconseguits
per la CUP atorgarien la majoria absoluta en el Parlament de Catalunya als partits partidaris de la independència.
Això en condicions normals, i amb partits polítics coherents amb els seus
propis objectius. Tanmateix i en funció del que coneixem a través dels mitjans
de comunicació, no s’ha de descartar que no es pugui investir un president de
govern, i per tant que, tal com va estar a punt de succeir a Andalusia, s’hagin
de convocar noves eleccions.
Mentre es va aclarint
l’escenari, a Salut impera una sensació de interinitat en molts dels alts
càrrecs del Departament. Mentre el conseller Ruiz ha expressat que si cal,
estar disposat a continuar 18 mesos més al front del Departament, altres
càrrecs estan pendents de saber com es configura tot plegat per veure si tenen
possibilitats de continuar, o bé han de buscar alternatives professionals en
altres àmbits de la sanitat o fora d’ella. Qui ha fugit ha estat el Dr.
Antoni Mateu, exsecretari de Salut Pública, que sense esperar al final de les
negociacions polítiques per constituir el nou govern, ja va decidir fa unes
setmanes, abandonar el vaixell i passar-se a la sanitat privada.
De tots és sabut que el
conseller Ruiz és d’entre els membres del govern, un dels que ha suportat més
crítiques i ha generat més rebuig social, sens dubte pel fet d’haver estat el
protagonista de les retallades. El que molta gent no sap, i evidentment els
membres de la CUP tampoc, és que el conseller Ruiz no ha tingut més remei que
actuar així, sent un mer administrador dels diners que rebia, atès que el finançament de la sanitat catalana
ve determinat pel govern de Madrid que és en realitat el culpable autèntic de
les retallades. En un país seriós, que analitzés les qüestions objectivament,
segurament acabarien felicitant al conseller Ruiz per que ha aconseguit, tot i
la evident insuficiència de recursos, mantenir la qualitat de l’assistència
sanitària pública de Catalunya. Ha comptat per això amb uns magnífics professionals
que s’hi han deixat la pell, però ell si ha deixat la cara. En canvi sembla que
alguns tinguin un pa a cada ull, atès que consideren al conseller Ruiz el culpable
de les retallades a Salut.
Mirant de ser objectiu,
cal reconèixer que en alguna ocasió, Boi Ruiz no ha estat del tot encertat,
sobretot quan al començament del seu primer mandat, encara no havia aprés a fer
de conseller i s’encarava a qualsevol carxofa periodística per demostrar que
ell era el que més en sabia. Pecats de joventut, que amb el pas dels anys a la
conselleria i amb uns quants cops a les seves esquenes, finalment ha
rectificat. Jo diria que avui Catalunya té un magnífic conseller de Salut, però
un conseller cremat. Cremat per les crítiques, algunes justes i moltes del tot
desafortunades. Dir avui que les retallades a Catalunya ha estat ideològiques,
només és propi de gent que encara no ha entès res, i no saben en quin món
viuen.
Un dels partits crítics
amb el conseller Ruiz (no el que més), ha estat Esquerra Republicana de Catalunya.
La seva responsable de sanitat al Parlament de Catalunya ha criticat una vegada
i un altre les decisions del Departament de Salut, sent aquest partit el soci
de govern que havia d’assegurar l’estabilitat del govern durant la legislatura.
Aquesta contradicció permanent entre el recolzament i la crítica ha contribuït
també al desgast de la figura del conseller Ruiz.
 |
| Hi haurà nou llogater al Departament de Salut? |
Tanmateix, en la
constitució del nou govern, si es que s’acaba constituint, Esquerra Republicana
de Catalunya (ERC) tindrà un paper clau, i és obvi que tot i que per anar bé,
no s’haurien de produir excessius canvis, un dels previsibles és el del
conseller Ruiz, atès que ERC ha contribuït a posar-lo al bell mig de l’escenari
de les retallades-privatització-corrupció del sistema sanitari públic català.
Així les coses em sembla força difícil que Boi Ruiz pugui continuar al front
del Departament de Salut. I per sota
d’ell, poden haver-hi canvis? Cal suposar que si es canvia al conseller, el nou
responsable de Salut vulgui situar persones de la seva màxima confiança en els
llocs clau del Departament, per tant pocs o molts, algun n’hi haurà.
Fins aquí la lògica.
Però que ens diu la realitat? El primer que apareix és que la propera
legislatura hauria de durar com a màxim 18 mesos. Hi hauran candidats ben
formats, sòlids i amb prestigi per assumir aquesta responsabilitat només per un
període de 18 mesos? D’entrada sembla difícil a no ser que s’opti per algun
metge prestigiós jubilat o a les portes de la jubilació a qui ja no el preocupi
massa el que li pugui passar a nivell professional transcorregut aquest any i
mig. Altres alternatives són aquells que han estat sempre a les quinieles, uns
per que realment hi han format part, i d’altres per que ells mateixos han fet
córrer que hi eren. Però si ens atenem a la realitat dels partits polítics independentistes veurem que l’únic que té en
les seves files, o pròxim als sues plantejaments gent preparada i de prestigi
en l’àmbit de la salut és Convergència. Els candidats d’ERC per ocupar la
conselleria de Salut, en prou feines passen de la categoria de “quota política”
que és la funció que ja han desenvolupat en altres èpoques no massa llunyanes.
I evidentment, ningú de la CUP ocuparà aquesta conselleria; seria el final de
la sanitat pública catalana de qualitat.
Per tant, per mi, el nou
conseller de Salut haurà de ser un metge català prestigiós, jubilat o proper a
la jubilació, de perfil polític independentista, no relacionat amb les
patronals sanitàries, que estigui o hagi estat vinculat a algun hospital de
l’ICS o a algun altre hospital important de Barcelona i a la universitat. Una
mena de professor Mas Colell però del sector sanitari. Tanmateix hi hauria un
altre alternativa: un polític, metge de formació, que tingui experiència en el
funcionament d’un gran organisme com és el Departament de Salut, de reconegut prestigi
en l’àmbit sanitari, identificat amb una Catalunya independent, i que passats
aquests 18 mesos, tingui possibilitats de continuar la seva carrera en el camp
de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada