dissabte, 3 d’octubre de 2015

Temps d’impasse al Departament de Salut


Algú ja ha abandonat a corre-cuita el vaixell


El conseller Ruiz, ha administrat les retallades, que no han sigut ideològiques, i amb la seva gestió ha contribuït a mantenir la qualitat de la sanitat pública catalana



El passat 28 de setembre es varen celebrar les eleccions autonòmiques que ens han deixat uns resultats que amb la majoria relativa de “Junts pel Sí” més els deus diputats aconseguits per la CUP atorgarien la majoria absoluta en el Parlament de Catalunya als partits partidaris de la independència. Això en condicions normals, i amb partits polítics coherents amb els seus propis objectius. Tanmateix i en funció del que coneixem a través dels mitjans de comunicació, no s’ha de descartar que no es pugui investir un president de govern, i per tant que, tal com va estar a punt de succeir a Andalusia, s’hagin de convocar noves eleccions.

Mentre es va aclarint l’escenari, a Salut impera una sensació de interinitat en molts dels alts càrrecs del Departament. Mentre el conseller Ruiz ha expressat que si cal, estar disposat a continuar 18 mesos més al front del Departament, altres càrrecs estan pendents de saber com es configura tot plegat per veure si tenen possibilitats de continuar, o bé han de buscar alternatives professionals en altres àmbits de la sanitat o fora d’ella. Qui ha fugit ha estat el Dr. Antoni Mateu, exsecretari de Salut Pública, que sense esperar al final de les negociacions polítiques per constituir el nou govern, ja va decidir fa unes setmanes, abandonar el vaixell i passar-se a la sanitat privada.

De tots és sabut que el conseller Ruiz és d’entre els membres del govern, un dels que ha suportat més crítiques i ha generat més rebuig social, sens dubte pel fet d’haver estat el protagonista de les retallades. El que molta gent no sap, i evidentment els membres de la CUP tampoc, és que el conseller Ruiz no ha tingut més remei que actuar així, sent un mer administrador dels diners que rebia,  atès que el finançament de la sanitat catalana ve determinat pel govern de Madrid que és en realitat el culpable autèntic de les retallades. En un país seriós, que analitzés les qüestions objectivament, segurament acabarien felicitant al conseller Ruiz per que ha aconseguit, tot i la evident insuficiència de recursos, mantenir la qualitat de l’assistència sanitària pública de Catalunya. Ha comptat per això amb uns magnífics professionals que s’hi han deixat la pell, però ell si ha deixat la cara. En canvi sembla que alguns tinguin un pa a cada ull, atès que consideren al conseller Ruiz el culpable de les retallades a Salut.

Mirant de ser objectiu, cal reconèixer que en alguna ocasió, Boi Ruiz no ha estat del tot encertat, sobretot quan al començament del seu primer mandat, encara no havia aprés a fer de conseller i s’encarava a qualsevol carxofa periodística per demostrar que ell era el que més en sabia. Pecats de joventut, que amb el pas dels anys a la conselleria i amb uns quants cops a les seves esquenes, finalment ha rectificat. Jo diria que avui Catalunya té un magnífic conseller de Salut, però un conseller cremat. Cremat per les crítiques, algunes justes i moltes del tot desafortunades. Dir avui que les retallades a Catalunya ha estat ideològiques, només és propi de gent que encara no ha entès res, i no saben en quin món viuen.

Un dels partits crítics amb el conseller Ruiz (no el que més), ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. La seva responsable de sanitat al Parlament de Catalunya ha criticat una vegada i un altre les decisions del Departament de Salut, sent aquest partit el soci de govern que havia d’assegurar l’estabilitat del govern durant la legislatura. Aquesta contradicció permanent entre el recolzament i la crítica ha contribuït també al desgast de la figura del conseller Ruiz. 


Hi haurà nou llogater al Departament de Salut?
Tanmateix, en la constitució del nou govern, si es que s’acaba constituint, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tindrà un paper clau, i és obvi que tot i que per anar bé, no s’haurien de produir excessius canvis, un dels previsibles és el del conseller Ruiz, atès que ERC ha contribuït a posar-lo al bell mig de l’escenari de les retallades-privatització-corrupció del sistema sanitari públic català. Així les coses em sembla força difícil que Boi Ruiz pugui continuar al front del Departament  de Salut. I per sota d’ell, poden haver-hi canvis? Cal suposar que si es canvia al conseller, el nou responsable de Salut vulgui situar persones de la seva màxima confiança en els llocs clau del Departament, per tant pocs o molts, algun n’hi haurà.

Fins aquí la lògica. Però que ens diu la realitat? El primer que apareix és que la propera legislatura hauria de durar com a màxim 18 mesos. Hi hauran candidats ben formats, sòlids i amb prestigi per assumir aquesta responsabilitat només per un període de 18 mesos? D’entrada sembla difícil a no ser que s’opti per algun metge prestigiós jubilat o a les portes de la jubilació a qui ja no el preocupi massa el que li pugui passar a nivell professional transcorregut aquest any i mig. Altres alternatives són aquells que han estat sempre a les quinieles, uns per que realment hi han format part, i d’altres per que ells mateixos han fet córrer que hi eren. Però si ens atenem a la realitat dels partits polítics  independentistes veurem que l’únic que té en les seves files, o pròxim als sues plantejaments gent preparada i de prestigi en l’àmbit de la salut és Convergència. Els candidats d’ERC per ocupar la conselleria de Salut, en prou feines passen de la categoria de “quota política” que és la funció que ja han desenvolupat en altres èpoques no massa llunyanes. I evidentment, ningú de la CUP ocuparà aquesta conselleria; seria el final de la sanitat pública catalana de qualitat.


Per tant, per mi, el nou conseller de Salut haurà de ser un metge català prestigiós, jubilat o proper a la jubilació, de perfil polític independentista, no relacionat amb les patronals sanitàries, que estigui o hagi estat vinculat a algun hospital de l’ICS o a algun altre hospital important de Barcelona i a la universitat. Una mena de professor Mas Colell però del sector sanitari. Tanmateix hi hauria un altre alternativa: un polític, metge de formació, que tingui experiència en el funcionament d’un gran organisme com és el Departament de Salut, de reconegut prestigi en l’àmbit sanitari, identificat amb una Catalunya independent, i que passats aquests 18 mesos, tingui possibilitats de continuar la seva carrera en el camp de la política.        


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada