La introducció d'aquesta figura en els hospitals, es va produir fa ja 25 anys.
Eren un bon complement per a les gerències professionals (no mèdiques) d'aquella època.
Fa pocs dies vaig estar en un hospital barceloní que no es de l'ICS i al
sortir vaig llegir en un dels molts rètols existents el text "Direcció
Assistencial d'Infermeria". No vaig poder evitar retrocedir mentalment més
de 25 anys per recordar com havia sorgit la figura directiva de la “direcció
assistencial”. En la època a la que em refereixo (anys 80 i molts), en els
hospitals de l'ICS els sindicats gremials no tenien en la pràctica cap
presencia significativa de manera que els metges defensaven els seus interessos
a través del que s'anomenava "l'Associació Professional de Facultatius". (APF)
Organigrama de l'Hospital Vall d'Hebron, amb una direcció assistencial del tot justificada per la dimensió del centre |
Uns anys abans (1981/82), des d’una direcció general d'Assistència
Sanitària força reformista, i immediatament després que la Generalitat rebés les transferències de Sanitat, s’havien endegat dues iniciatives per el que alguns
anys més tard acabaria sent l'ICS, que varen generar controvèrsia. La primera
fou establir un nou organigrama hospitalari en el que la direcció d'infermeria
adquiria protagonisme i deixava de dependre dels antics Directors
(majoritàriament provinents del cos estatal d'inspectors mèdics), per situar-se
al mateix nivell que la direcció mèdica. Aquest mesura era un reconeixement a
la importància que el treball d'infermeria tenia en el bon funcionament dels hospitals. La segona
iniciativa va consistir en posar al cap de munt de l'organigrama a gerents
professionals, experimentats en empreses de serveis, substituint a aquelles
antigues direccions. L'objectiu de tot plegat era introduir la cultura
empresarial en els hospitals de l'ICS.
Les dues mesures van ser en general mal rebudes pel col·lectiu mèdic, que a
través de l'Associació Professional de Facultatius van pressionar per
modificar aquella situació. Recordo molt bé, que a l'ICS, quan aquella direcció
general va canviar de titular, van començar a produir-se les primeres converses
per arribar a un punt de trobada que permetés d’una banda mantenir la direcció
d’infermeria al nivell de l'organigrama existent, i al mateix temps satisfer
les exigències de l'Associació Professional de Facultatius.
En aquest sentit, i després de diferents converses, alguna d'elles
certament dura, es va arribar a l'acord de crear una “direcció assistencial”,
situada en l'organigrama entre el gerent i les direccions mèdica i
d'infermeria, i que aquesta direcció assistencial fos assumida per un metge.
L'acord tenia sentit, si es té en compte que cap dels gerents dels hospitals de
l'ICS en aquell època era metge, de manera que aquesta direcció assistencial es
configurava com la ma dreta del gerent en qüestions relacionades amb
l'assistència sanitària, quedant el gerent pels temes mes propis de la
gerència, com ara els aspectes econòmics, els estratègics, la planificació i els
recursos humans.
Va passar però, que l'objectiu real de l'APF no era només aquest, sinó que en el fons el que perseguien era la subsitució dels gerents no mèdics per metges, de manera que es van buscar un canal de negociació adequat per aconseguir posar al front dels hospitals a metges. I el cert es que ho varen aconseguir. Va ser un pacte no escrit però que es va a dur a terme amb efectivitat i pregressivitat. Avui, i des de fa ja forces anys, als hospitals de l'ICS tots els gerents tornen a ser metges tot i que només alguns d'ells són autènticament "gerents".
Entre les dificultats administratives per crear aquesta figura, i l'haver aconseguit el compromís d'anar substituint amb el temps a les gerències no mèdiques per metges, la direcció assistencial no va arribar a quallar en el sí de l'ICS atès que les APF van perdre l'interès en reclamar-les; havien aconseguit "un peix més grós", com era assolir les gerències. Tanmateix les APF van aprofitar la idea per introduir aquesta nova figura directiva en hospitals no ICS (on els gerents en molts cassos no eren metges) i d'aquesta manera es va anar consolidant aquesta figura en els organigrames d'alguns hospitals. Sembla però que la
direcció assistencial va arribar per quedar-s'hi atès que continua sent vigent
en determinats hospitals de la xarxa publica, i
fins i tot en algun hospital privat, malgrat que avui en dia la immensa majoria de gerents en els centres públics i privats són metges.
No és el meu objectiu reivindicar les gerències professionals en contraposició a les gerències corporativistes. En un moment donat les gerències professionals van
arribar, van començar a "comptar" l'activitat que els hospitals feien, van comparar aquesta activitat amb el que costava mantenir l'hospital durant tot un any, van sobretot innovar, van introduir els conceptes i la cultura de la gestió i de sostenibilitat en els
hospitals, van intentar fer entendre que la salut no té preu, però té un cost, i avui en
dia pràcticament han desaparegut (llevat d’honroses excepcions, que hi són). El
que em pregunto és la necessitat de mantenir en les actuals condicions les
direccions assistencials. Si el gerent ja es metge, li cal una ma dreta que
s'ocupi de l'assistència?
Organigrama de la Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres) |
Per això, l'altre dia, quan baixant les escales d'aquest hospital
barceloní, vaig llegir el rètol de "Direcció Assistencial d'Infermeria"
me'n vaig adonar que els temps havien canviat, i que jo ja no era capaç
d'entendre els nous criteris organitzatius que s'apliquen en algun hospital català.
Molt interessant
ResponEliminaNomés pel que ho varen viure... i se'n recorden de com van anar les coses
ResponElimina