Aquest fet es produeix com a conseqüència del dèficit de l’exercici 2014 que ha posat en risc la sostenibilitat del Consorci.
La conseqüència més immediata és que deixa de poder aplicar la seva pròpia política de recursos humans
Aquests dies és notícia que el Consorci Sanitari del Maresme ha perdut l’autonomia de gestió. De fet
els titulars eren, com passa habitualment a la sanitat, força més cridaners,
atès que parlen d’una “intervenció” de la Generalitat a l’Hospital de Mataró,
cosa ben allunyada de la realitat.
Ramon Cunillera, nou gerent del Consorci Sanitari del Maresme (Hospital de Mataró entre altres dispositus sanitaris) |
Per entendre que ha
passat a Mataró, el primer que cal és saber quan es perd l’anomenada “autonomia
de gestió”. Pel que fa a les empreses públiques i consorcis (EPiC) l’autonomia
de gestió es perd quan no s’acompleix el pressupost. En aquest supòsit, la
institució ha de presentar una Pla de viabilitat, que si es materialitza a curt
termini permet recuperar l’autonomia de gestió amb immediatesa. Si aquest Pla
de viabilitat requereix temps per assegurar l’equilibri pressupostari i per
tant la sostenibilitat del centre, llavors s’entra en una segona fase de pèrdua
de l’autonomia de gestió, que és el que ha succeït a Mataró. Un incompliment del pressupost de l’exercici 2014, que per la seva magnitud no es pot eixugar
en l’exercici 2015, i que acaba comportant aquesta pèrdua de l’autonomia de gestió
que s’ha produït ara.
Quins efectes comporta
aquesta pèrdua de l’autonomia de gestió? Doncs el centre perd bàsicament la
capacitat d’actuar segons el seu propi criteri en les polítiques de recursos humans. Per dir-ho
en termes entenedors, el centre es converteix en un centre a l’estil de l’ICS,
en el que són d’aplicació tota una sèrie de normes que dificulten extraordinàriament la gestió del dia a dia. En el seu moment el
CatSalut va distribuir a totes les EPiC una nota en la que s’exposaven les
conseqüències de gaudir de l’autonomia de gestió: en aquesta nota es diu “El
règim d’autonomia de gestió, resta delimitat en la capacitat per establir les
pròpies polítiques de recursos humans, sense que siguin aplicables al personal
contractat per les entitats les normes sobre despesa de personal, les
instruccions, les restriccions a la contractació, ni altre mesures limitadores,
destinades específicament al conjunt del sector públic de la Generalitat”. Per
tant els centres que gaudeixen d’autonomia de gestió es veuen alliberats d’una
normativa que encotilla el gestió del dia a dia.
A l’haver perdut aquesta autonomia de gestió, el Consorci Sanitari del Maresme perd doncs aquest marc de
“llibertat” de que gaudia sobretot en matèria de personal. Entre les
conseqüències d’aquesta nova situació, els treballadors de l’Hospital de Mataró
podran continuar percebent la paga extra que ja havien recuperat amb
anterioritat, però en canvi pel que fa a les retribucions variables, aquestes
només podran arribar al 25% del que estigués previst. Tampoc els seran
d’aplicació increments salarials per sobre de les retribucions percebudes al
2014 atès que la massa salarial del centre haurà de mantenir-se als nivells de
la d’aquell any. En la mateixa línia restrictiva no es poden tramitar
expedients d’ampliació de plantilla.
L'Hospital de Mataró |
Aquesta situació s’ha
produït després que les pèrdues de l’exercici 2014 rondin els 2 milions d’€. En
aquest sentit cal recordar que els resultats de l’exercici 2014 no són
responsabilitat de la gerència actual, que s’ha incorporat al Consorci fa tres
mesos, i que precisament té, entre els seus objectius bàsics, dur a la pràctica
el Pla de viabilitat recentment aprovat que ha de permetre corregir els
desfases actuals entre facturació i despeses. Cal explicar també, que l’equip
de gestió anterior ja havia elaborat un Pla a 4 anys per eliminar el dèficit,
però aquest pla ha fallat ja en el seu primer any d’aplicació.
Els treballadors del
centre, responsabilitzen a la Generalitat d’un deute antic de 30 milions d’€
amb la institució fruit del deute històric del centre , però el CatSalut assegura que una part d’aquest deute ja
està abonat, i la resta s’està pagant tal com s’havia previst mitjançant
aportacions extra per un import d’1,5 milions anuals. Tanmateix, els deutes, si
estan reconeguts pel deutors, només poden produir problemes de tresoreria però ben
poc tenen a veure amb l’equilibri pressupostari del centre. És en aquest punt
on està el problema i on caldrà que els nous responsables de la gestió del
Consorci, juntament amb el CatSalut, siguin capaços de dur a la pràctica aquest
Pla de viabilitat fiable, i que no torni a fallar ja al primer any de la seva
aplicació. De moment el CatSalut ja ha posat sobre la taula un increment del
contracte que per aquest any 2015 significarà un 6,4% més d’ingressos entre
increment de tarifes i més activitat procedent de malalts de l’àrea
d’influència del Consorci que fins ara s’atenien en altres territoris.
Com a resum, per tant, val a dir que no hi ha cap intervenció
del Consorci per part de la Generalitat, sinó una pèrdua de privilegis del
centre a l’hora de gestionar el dia a dia. El Consorci de Mataró ha perdut unes
condicions de caràcter purament administratiu de les que gaudia. De fet, és com
si el centre fos un hospital de l’ICS, atès que estarà sotmès a un seguit de
restriccions que en la pràctica són molt similars a les que regeixen en un
hospital com el de Vall d’Hebron per posar un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada