diumenge, 18 d’octubre de 2015

Alguns volen canviar el model sanitari català


Continuen amb la demagògia de les privatitzacions


El Departament de Salut, hauria de resoldre l’únic tema que sembra dubtes sobre la pulcritud de la xarxa hospitalària pública


Llegeixo en un diari que porta temps volent desacreditant la sanitat pública de Catalunya, que determinades organitzacions agrupades al voltant de la anomenada “marea blanca”, volen canviar el model sanitari català. Quan una cosa es vol canviar deu ser per que funciona molt malament o per que presenta greus disfuncions. No s’entendria que si en un país la sanitat funciona molt bé, ningú perdés el temps en voler-la canviar. A Catalunya sembla, d’acord a la percepció que en tenen els usuaris de la sanitat pública, que tenim un molt bon sistema sanitari, avalat per uns molt bons resultats en salut.

Els preparatius de les compareixences després de la reunió
al Parlament entre "Catalunya sí que es pot"
 i la "marea blanca de Catalunya" 
Els responsables d’aquesta “marea blanca de Catalunya” s’han entrevistat amb la candidatura de “Catalunya sí que es pot” que com sabem és una barreja d’ICV , Podemos, Esquerra Unida i Alternativa i EQUO. En aquesta reunió els representants de la “marea blanca” s’han queixat que “el govern en funcions està prenent decisions problemàtiques pels interessos de la sanitat pública amb mesures que es troben en procés de debat i que es tendeix cap a un sistema sanitari on es privatitza, es redueix l’accessibilitat i es fan derivacions a la sanitat privada”.

Des que es van convocar les eleccions el dia 3 d’agost, data en que el govern actual va entrar “en funcions” a mi m’agradaria saber quina és la mesura que s’ha pres, problemàtica pels interessos de la sanitat pública i que estigui en procés de debat i que tendeixi a la privatització del sistema sanitari públic. Per altre banda, la cançoneta de la privatització ja cansa una mica. Quan s’utilitza la demagògia constantment s’acaba per fer el ridícul. De tots els partits que han utilitzat demagògicament el concepte de “privatització” no n’hi ha hagut cap, que hagi pogut presentar un sol exemple de cap actuació que es pugui titllar d’aquesta manera. Perquè doncs aquesta mania de voler manipular a l’opinió pública amb falses acusacions de privatització? Tant és així, que alguns diputats d’algun d’aquests partits, estan ja canviant el discurs, i ara en lloc de parlar de privatització esta utilitzant el terme “mercantilització”. Demagògia també, però d’un altre mena.

En aquest punt cal parlar de les derivacions de malalts d’un centre de la xarxa pública a un altre centre de la xarxa pública. A això se n’hi pot dir privatització? De cap manera. Independentment de la titularitat de la propietat del centre, el fet de formar part de la xarxa hospitalària pública garanteix que el malalt serà atès amb totes les garanties sanitàries, atès que tots els centres que integren aquesta xarxa han hagut de superar un rigorós procés d’acreditació. Per tant, garanties sanitàries, totes. Però a  més, el malalt tampoc ha de pagar ni un sol Euro, atès que es tracta de centres que treballen per el CatSalut i és aquest qui acaba pagant la factura del malalt. Finalment, la conseqüència immediata pel malalt és que el seu problema de salut s’ha pogut resoldre molt més ràpid que si aquest malalt hagués estat esperant ser atès pel seu centre de referència. Si totes les conseqüències de les derivacions són positives pels malalts, perquè alguns s’encaparren a oposar-se a les derivacions? Quins són els seus autèntics interessos?

Una fase de la reunió
Val a dir que les derivacions poden comportar un problema per el malalt, atès que aquest pot ser derivat a un centre allunyat del seu domicili, fet que pot dificultar les visites de familiars i amics durant la seva estada a l’hospital, però val a dir també, que l’acceptació de la derivació és voluntària de manera que si el malalt no hi està d’acord, aquesta no és produeix. Crec que les derivacions són una bona solució, sempre que s’utilitzi només en els cassos en els que s’hagi de garantir un temps d’intervenció i el programa quirúrgic de l’hospital no permeti resoldre el cas en els temps assegurats.

Tanmateix, amb aquest tema de les derivacions hi ha una situació que el CatSalut hauria de resoldre en la propera legislatura. Em refereixo a algunes derivacions fetes a algun centre que no forma part de la xarxa hospitalària pública, i fins i tot a alguns contractes específics que algun d’aquests centres té. En concret faig referència a l’Hospital General de Catalunya, a la Clínica del Vallès i en menor mesura a l’Hospital Sagrat Cor atès que aquest forma part de la xarxa pública des de fa ja molts anys. Caldria, per la transparència dels sistema sanitari català, que les coses quedessin clares amb el Grup Quiron Salud, de manera que no hi hagi cap mena de dubte de transvasament de diners públics a entitats que no formen part de la xarxa hospitalària pública de Catalunya.


Aquesta és, sens dubte, una de les assignatures pendents del Departament de Salut. En la propera legislatura, encara que sigui en la repesca, té la possibilitat de trobar una solució ètica que no sembri cap mena de dubte de què és i com està constituïda  la xarxa hospitalària pública de Catalunya, en base a entitats públiques i privades, però totes elles sense ànim de lucre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada