Pobre Sanitat pública: la que ens ve a sobre...

En una entrevista a Diario Médico, Gemma Tarafa comissionada de Salut de l’Ajutament de Barcelona, apunta clarament a una revisió del model sanitari català

Pretendre, avui en dia, que els hospitals internalitzin els serveis de neteja, bugaderia o alimentació és si més no, propi del segle XX

La comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona
Gemma Tarafa

Fa ja alguns anys que la sanitat catalana topa amb seriosos inconvenients derivats dels molts comentaris que s’han fet al voltant de la privatització, de la corrupció, de la mercantilització, de les portes giratòries, de les llistes d’espera, etc., generant en molts cassos un fals debat al voltant d’acusacions falses i demagògiques. I tot això amb uns indicadors de salut i de satisfacció dels usuaris molt positius. Respectant la legitimitat de totes les idees, està clar que unes semblen més possibilistes que unes altres, i d’altres més encertades que les de més enllà. Però certament totes les idees maereixen una consideració. Ara bé, tot i la respectabilitat, hi han idees que si es posen alguna vegada a la pràctica ens faran retornar als anys 70;  Haurem perdut quasi mig segle.

Dic això per que he llegit el reportatge de Diario Médico al voltant de la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa. Com és sabut l’Ajuntament barceloní té representació al Consorci Parc de Salut Mar, a l’Hospital de Sant Pau i al Consorci Sanitari de Barcelona. Doncs bé, la Sra. Tarafa ha explicat que el govern municipal ha encarregat un estudi en el que s’analitzin tots els concerts, convenis i contractes així com totes les externalitzacions i privatitzacions que s’hagin dut a terme en l’àmbit sanitari en aquests últims cinc anys, i això en dos línies diferenciades. D’una banda els serveis mèdics (laboratoris, diagnòstic per la imatge, etc.) i de l’altre els serveis generals (neteja, alimentació, bugaderia, manteniment, etc.)

Això vol dir que des de l’Ajuntament de Barcelona es volen replantejar no tan sols el model sanitari català, sinó també l’espanyol i el de tants països occidentals, en els que els hospitals s’han especialitzat en allò que saben fer (atendre, cuidar i curar al malalt) i han deixat que altres temes secundaris (però necessaris) en el procés d’atenció als malalts sigui assumit per empreses especialitzades (neteja, bugaderia, alimentació, etc.)

Els serveis de neteja,  bugaderia i alimentació van començar a ser assumits a casa nostra per empreses externes ben be fa ja més de 30 anys, mentre que l’externalització d’alguns serveis mèdics és més recent, però els inicis es poden situar perfectament al començament de la dècada dels 90. El diagnòstic per la imatge i els laboratoris són els serveis mèdics que habitualment han estat objecte d’externalitzacions, i en casos més excepcionals,  alguna especialitat mèdica com a conseqüència de l’escassesa d’especialistes (anestesistes, oftalmòlegs,  al·lergòlegs, etc.).

L'Hospital del Mar juntament amb el de l'Esperança, han
estat des de fa molts anys, els hospitals més lligats
a l'Ajutament de Barcelona   

Però el que és més preocupant és que tot aquest “revisionisme” que vol implantar la Sra. Tarafa sigui quelcom més que l’enunciat d’unes idees, sinó que fins i tot semblaria com si es volguessin dur a la pràctica amb una certa immediatesa. Al Parc de Salut Mar a mitjans de juny hi va haver una remodelació dels membres del Consell Rector com a conseqüència de la dimissió en bloc dels representants de la Generalitat, que com és sabut hi té el 60% dels vots. En la última sessió d’aquell consell rector es van aprovar un seguit de temes relacionats amb diferents concursos públics. En aquella reunió no s’havien incorporat encara els nous representants municipals d’acord a la nova composició de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona resultant de les eleccions municipals del mes de maig passat. Doncs bé, en la última reunió del nou consell rector sembla ser que els  nous representants de l’Ajuntament de Barcelona no van aprovar cap de les propostes que s’hi van presentar relacionades amb contractacions, atès que l’Ajuntament de Barcelona ha creat un organisme per el que han de passar tots el contractes tant els del propi Ajuntament com els de totes les entitats en les que en el seu consell hi participi algú de l’Ajuntament, i òbviament aquest organisme està del tot col·lapsat com és fàcil suposar. Segons sembla, els representants de l’Ajuntament van demanar en aquella reunió que tot el relacionat amb contractes de serveis es portés a una reunió posterior, i tot i que la Generalitat té el 60% en aquest consell rector, a instàncies del seu president es va accedir a tractar-ho en un consell proper.

Que es vagin calçant a l’Hospital de Sant Pau, al Consorci Sanitari de Barcelona i a altres centres hospitalaris barcelonins, per allò de “cuando las barbes de tu vecino veas pelar...”

Per cert, Sra. Tarafa ens podria dir qui fa la neteja a l’Ajuntament de Barcelona?... Gràcies…

www.rbaestudisiprojectes.cat