dijous, 24 de juliol de 2014

Okupes a Bellvitge



I incidents al Parlament…


Quins interessos hi ha al darrere?



Voldria començar aquesta nota plantejant un interrogant. I es que em costa molt interpretar on ens porta tota l’orquestració que s’està fent al voltant de la polèmica pel tancament de llits a Bellvitge. Aquest fet que s’havia produït cada any sense cap mena de conflicte està sent tractat aquest any d’una manera diferent. I això no és casualitat, hi ha  d’haver una raó al darrere de tot plegat, per que altrament no s’entén que en altres anys aquests fet havia passat pràcticament desapercebut.

Protestes a Bellvitge

Quines poden ser aquestes raons? A què pot respondre aquesta voluntat de desestabilitzar a la societat catalana? Quins obscurs interessos hi ha al darrere? Segurament si donem un cop d’ull als esdeveniments que s’han de produir a Catalunya després de l’estiu, podem trobar una resposta a la pregunta formulada, però es diria que hi ha una ma negra que mou els fils de tota aquesta empastifada general que s’està fent amb la sanitat: a Lleida insisteixen amb la marea blanca, a Bellvitge organitzen un espectacle increïble en un país seriós, a Girona protesten contra el projecte CIMS  que fins ara havia anat força bé. I tot això després d’un article en El País en el es diu que el conseller Boi Ruiz ho està fent molt malament, i  és clar, avui el Parlament demana la dimissió del conseller de Salut.

Alguns creuen en les casualitats, però té tot el sentit pensar que les coses depenen unes de les altres, segons una relació preestablerta per alguna ment que ho governa tot amb una finalitat determinada

Pel que fa als que “Okupen” sense cap dret l’Hospital de Bellvitge, jo demanaria a l’Institut Català de la Salut que per cada dia d’estada a l’Hospital posterior a la data en que els metges li hagin donat l’alta, es passi una factura diària a cada un dels “amotinats” amb el cost de la seva estada innecessària a l’hospital, amb l’advertència que el cobrament de la factura s’instarà per via judicial. Tinc la sensació que tots marxarien corrents a casa... Però a més existeix una carta de drets i deures dels usuaris on s’explica que els usuaris tenen el deure d’utilitzar adequadament els recursos i seguir les indicacions de l’autoritat sanitària, fet que s’incompleix  flagrantment a Bellvitge.

I això sense entrar en el fet que amb la seva actitud poden haver evitat l’accés a la sanitat pública a pacients en llista d’espera que a conseqüència d’aquesta manera de procedir es poden haver trobat amb dificultats com a conseqüència de la situació anormal que està vivint l’Hospital.  

Incidents a la tribuna de convidats al Parlament
Amb aquestes actituds es produeix una deslegitimació les reivindicacions d’aquestes persones que tenen tot el dret a manifestar-se i protestar, però sense incomplir els seus deures com estan fent. Aquestes actituds són intolerables. Cal tenir en compte que aquestes persones que continuen a l’Hospital obliguen al centre a unes despeses addicionals, no pressupostades, i que van en detriment del servei que es pugui donar a altres malalts que realment necessitin ser hospitalitzats.

El cercle s’ha tancat però al Parlament de Catalunya; avui s’ha celebrat un ple en el que l’oposició (PSC, PPC; ICV, C’s i CUP) han demanat la dimissió del conseller Boi Ruiz, com a resultat d’aquest mateix guisat que mica en mica ells mateixos han anat cuinant, però això no és criticable; estan en el seu dret. El que si que és criticable és l’actitud d’alguns del convidats a la tribuna de l’hemicicle, que a banda de mantenir una actitud de poc respecte a alguna de les intervencions, a sobre han marxat de la tribuna quan havia de prendre la paraula la representant de CiU, i ho han fet amb mala educació increpant al representants del poble. Aquests energúmens, però també els que els mobilitzen, han de saber que el Parlament és la Institució que representa al poble de Catalunya i per tant el menyspreu d’avui ha estat un insult a tots els catalans, fins i tot als seus col·legues d’ideari polític que estaven assentats en els seus escons.


Només un comentari per acabar, una dita castellana: “quien siembra odios, recoge tempestades...” I ha coses que després costa molt reconduir…  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada