Alguna cosa ha canviat al Departament de Salut

Missatges contundents per sortir al pas de les manipulacions interessades, que alguns fan de la realitat

La sanitat pública catalana no es desmantella

Fins fa ben poc, qualsevol partit polític, qualsevol sindicat, qualsevol associació de veïns, qualsevol plataforma ciutadana podia fer qualsevol denúncia contra el sistema sanitari català sense que ningú repliqués els fets denunciats. Sembla que ara això ja no és així, i aquests últims dies han sovintejat les compareixences d’alts directius de Departament de Salut explicant si més no, la seva versió dels fets.

Abans de continuar vull deixar molt clar que no pretenc de cap manera criticar a aquells que fan públiques les queixes sobre el funcionament del sistema sanitari basades en situacions reals. Aquestes queixes serveixen sovint per millora les coses. En tot cas la meva crítica es dirigeix contra aquells que, per interessos obscurs, fan acusacions del tot falses, sabent a més, que són falses.  

Les compareixences a les que em referia han estat protagonitzades bàsicament per dues persones: el gerent de l’ICS Pere Soley, i el propi conseller de Salut Boi Ruiz. El primer va acudir al programa “8 al dia” de TV8 i va enviar escrits al diari ARA i al diari “Economia Digital”. A TV8 es va defensar amb èxit del tancament de llits a Bellvitge (i per extensió a altres hospitals de l’ICS) i del col·lapse de les urgències a Bellvitge i Vall d’Hebron.  Val a dir que només alguna intervenció desafortunada del gerent de Vall d’Hebron (ell mai té la culpa de res, la culpa sempre és dels altres), va estendre alguna ombra sobre els raonaments que havia anat desgranant el gerent de l’ICS. En l’escrit al diari ARA, Pere Soley explicava la continuïtat del pressupost de l’ICS per a l’any 2014, sortint al pas d’unes informacions incorrectes publicades pel diari. El mateix es pot dir pel que fa al diari “Economia Digital”.

Per la seva banda, el conseller Ruiz va comparèixer al programa de Catalunya Ràdio “El matí de Catalunya Ràdio” conduit per Mònica Terribas, en la que es va sotmetre a les preguntes sovint complicades de la periodista. El fil conductor del programa va ser el tancament de llits a l’estiu, les llistes d’espera i les protestes pel col·lapse dels serveis d’urgències en algun hospital. El conseller Ruiz també fa comparèixer al Fòrum Europa  on va acusar de fer demagògia als que denuncien els tancaments de llits a l’estiu, creant alarma social i “fent política de baix nivell utilitzant els sentiments del ciutadans”. El conseller va negar amb rotunditat el desmantellament de la sanitat catalana.

Totes aquestes intervencions demostren el que deia al començament d’aquest escrit. Des que a finals del 2010, Boi Ruiz  va accedir a la conselleria de Salut, mai havia vist rèpliques tan contundents en els mitjans a tots aquells que en aquests anys s’ha dedicat una vegada i un altre a fer demagògia sobre la realitat sanitària catalana.  

D’aquests compareixences destaquen alguns missatges clars a la societat catalana: 

• El nombre de llits no és l’element clau a l’hora de valorar l’envergadura d’un hospital. Molt més important que els llits és l’activitat assistencial total que un hospital fa atenent malalts no només enllitats i a consulta externa, sinó també a l’hospital de dia, a les unitats de cirurgia sense ingrés, o amb l’hospitalització a domicili
• Des de fa molts anys, d’una manera sistemàtica, cada estiu els hospitals tanquen llits. El nombre de llits que mantenen oberts no és un caprici de les autoritats sanitàries ni dels directius dels hospitals, sinó que és funció de la planificació d’activitat que fan els centres, atenent a la demanda que tenen en cada època de l’any.
• Cap malalt deixarà de ser atès per manca de llits. Davant d’una situació en la que la pressió assistencial superi les previsions fetes per l’equip directiu de cada centre, aquest prendrà les decisions més adequades per resoldre el problema, obrint més llits si fos el cas.  
• A final d’any, les llistes d’espera quirúrgiques hauran d’estar dins del temps garantit, per aquelles 14 patologies en les que s’ha establert la limitació de l’espera per ser intervingut
  
• A Catalunya la sanitat ni s’ha privatitzat, ni es privatitza, ni es privatitzarà. El sistema sanitari públic català no es desmantella. Ben al contrari, tot i les retallades el nivell tecnològic del sistema no ha baixat
• Els professionals sanitaris són els que amb la seva actitud, i tot hi haver rebut un fort impacte en les seva remuneració a causa de les retallades, han mantingut l’excel·lència del sistema sanitari català.
• Utilitzar a la Sanitat com a element de confrontació política, no és bo pel sistema sanitari. Però si a més, es fa en base a acusacions que manipulen la realitat per interessos polítics, llavors s’està fent política de baix nivell,  per que es juga amb els sentiments de la gent, fent creure que allò que els és tan sensible, s’està desmantellant.  

Vull dir que per primera vegada en 3 anys i mig veig exercir un cert lideratge al Departament de Salut. És evident que liderar és molt més que això, però és que fins ara, ni això. Que no sigui com una flor d’un dia.

www.rbaestudisiprojectes.cat