Les tertúlies sobre sanitat poden crear confusió més que informar

Alguns tertulians parlen da Sanitat sense massa coneixement del tema, i en ocasions afirmen coses que no són certes

Quan les opinions que s’expressen estan marcades per una tendència política, en lloc d’informar es manipula, potser inconscientment, a la gent.

Després de la intervenció del conseller Ruiz en el programa de TV3 els “matins” hi va haver una tertúlia al voltant del que el conseller havia manifestat. De tots els participants vull centrar el meus comentaris en dos d’ells, atès que els altres, defensant les seves idees van estar correctes. En concret vull qüestionar a uns dels tertulians que va voler demostrar la privatització del sistema sanitari català dient que a Barcelona, al Nord de la Diagonal estan proliferant les clíniques per implantar pròtesis i altres activitats. M’agradaria que hagués posat un sol exemple concret; en aquests cinc últims anys jo no soc capaç de trobar-ne ni un a no ser que faci referència a clíniques dentals que sempre han estat privades. Més tard el mateix tertulià va dir que el model sanitari català que va construir el conseller Laporte pretenia que cada català tingués un quiròfan a 5 km de casa seva. Aquesta barbaritat el conseller Laporte no la va dir mai. S’ha d’anar amb molta cura quan es fan determinades afirmacions, per que si no són certes algú et pot deixar en ridícul…

Qui va demostrar que de sanitat en sap molt, va ser un altre tertulià bon coneixedor del temes sanitaris. Aquesta persona però, no va poder evitar en dos o tres ocasiones que se li veies el llautó atès que portada per la seva ideologia política, del tot respectable, va desvirtuar la realitat. En refereixo a la seva frase “la realitat ens diu que s’han posat en marxa processos de privatització de la sanitat que acabaran portant a la gent a afiliar-se a mútues per manca de confiança en la sanitat pública”. Voldria saber a quina realitat es refereix, si la real, la que toquem cada dia amb les nostres mans, o la que ella imagina, per que a Catalunya ningú ha endegat cap procés de privatització de la sanitat. Segurament, aquesta afirmació era l’entrada que ella mateix es preparava  per les intervencions posteriors quan va entrar de ple al tema “Capio” (per cert, no és Capio ni ho ha estat mai; és IDC Salut).

Aquesta persona va explicar que “Capio” és propietat d’un fons d’inversió que busca rendiments del 15 o el 20%, i que aquests rendiments o es treuen per que se’ls paga de més, o be surten d’una minva en la qualitat de l’assistència que presten. Va criticar el fet que des del CatSalut s’enviïn malalts a l’Hospital Sagrat Cor, dient que això era enviar malalts públics a centres privats, amagant que l’Hospital del Sagrat Cor forma part des de fa molts anys de la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya i que sempre ha estat un centre de titularitat privada. I aquí és on hi ha la tergiversació de la realitat atès que aquesta persona coneix molt bé com van anar les coses:

L’Hospital Sagrat Cor és un hospital que des dels anys 80 pertanyia a l’Aliança que com és sabut, era una de les organitzacions privades integrades dins de la XHUP, és a dir formava part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya, el que es coneixia com a “centres concertats”. L’Aliança va tenir greus problemes econòmics i va ser intervinguda per la Generalitat en dues ocasions, la última en l’època del tripartit. Els administradors d’aquesta segona intervenció van intentar salvar els comptes de l’entitat i per fer-ho, no van trobar millor camí que vendre’s el concert amb al seguretat social al que llavors s’anomenava “Capio”. D’això ni van dir cedir la gestió del centre per un període de 30 anys. Va ser la conselleria d’economia qui va aprovar el 15 d’octubre del 2010 (govern tripartit encara) la cessió a “Capio”.

Poc després hi van haver eleccions i el govern tripartit va perdre les va perdre, i va quedar en l’aire aquesta cessió de la gestió a Capio, fins que al juny de 2011, amb govern ja de CiU, es tanca l’acord  definitiu de cessió de la gestió per 30 anys de l’Hospital del sagrat Cor a “Capio”. Val a dir, i això la persona en qüestió ho sap, que els sindicats, davant dels dubtes del Departament de Salut sobre la conveniència de donar continuïtat o no a la decisió del conseller Castells, van anar a veure al conseller Ruiz per demanar-li que acceptés la subrogació del contracte per que així es salvaven molts llocs de treball a l’Hospital del Sagrat Cor. Per això no és excessivament ètic que aquells que van demanar insistentment una cosa, ara la critiquin, i tampoc és ètic que aquells que saben la veritat de com van anar les coses, ara les tergiversin.

Encara un últim aclariment Aquesta persona va afirmar que si aquest 20% de rendiment que ella suposa que treu Capio s’obté per una gestió eficient, llavors el conseller Ruiz està obligat a exigir als gerents dels centres públics, que gestionin amb la mateixa eficiència amb que es gestionen els centres privats. Gran fal·làcia per que aquesta persona sap molt bé, que els gerents de la sanitat pública mai podran gestionar amb la mateix eficiència que els de la privada atès que les regles del joc són diferents. I aquest és precisament el gran cavall de batalla: dotar a la pública de mecanismes de gestió eficient, eliminar la cotilla que representen la SEC 95, la Llei de contractes de les administracions públiques, el estatut del personal sanitari, etc., etc. En això estem plenament d’acord: volem que els gerents de la pública siguin tan eficients com els de la privada. Com canviem les regles del joc? Ens hi posem de veritat?

 

Política si, però de nivell. I sobretot respecte a la veritat. 

www.rbaestudisiprojectes.cat