divendres, 4 de juliol de 2014

Millora la comunicació al Departament de Salut (I)


El conseller Ruiz i el gerent de l’ICS expliquen  el tancament estival de llits i els problemes als serveis d’urgències


En ocasions hem acusat al conseller Ruiz de manca de lideratge, i aquesta vegada ell mateix ha agafat el brau per les banyes.



El Departament  de Salut s’ha anat convertint amb el pas del temps en l’escenari de confrontació en el que uns intenten destruir el sistema utilitzant tot tipus de populismes demagògics i els altres, fins ara, han anat entomant estoicament totes les acusacions, justes o no, que els hi ha caigut a sobre. Afortunadament sembla que alguna cosa està canviant en aquest sentit, i des de la setmana passada es nota un esforç comunicatiu important del Departament de Salut per contrarestar les manipulacions que sovint  s’utilitzen pe crear mal ambient i queixes en la ciutadania. Divendres va ser Pere Soley,  gerent de l’ICS, qui compareixia per desmentir el tancament de 200 llits a Bellvitge i el col·lapse de les urgències en els hospitals de l’ICS, i aquest matí ha estat el propi conseller qui ha fet el mateix, en el programa “El matí de Catalunya Ràdio” que dirigeix la periodista Mònica Terribas.



Tal com vaig fer en el cas del gerent de l’ICS em limitaré a resumir la intervenció del conseller Ruiz, atès que les preguntes que li han fet, es dedueixen dels propis comentaris que el conseller va anar fent en el decurs de l’entrevista. 

“Això del tancament de llits ens el hospitals és com una mena de serp d’estiu, que cada any apareix. Des dels anys 70 els centres programen la seva capacitat en llits en funció de l’activitat prevista, que històricament es redueix molt a l’estiu,  a setmana santa, o per Nadal. Per tant cada centre programa els llits que necessitarà d’acord a la demanda previsible d’activitat. En conseqüència el tancament de llits no està lligat a la crisi o a les retallades, sinó que va lligat directament a l’activitat que cada hospital ha de fer.

Els sindicats no tenen raó quan diuen que hi ha ara menys llits disponibles; des del segon semestre del 2010, el sistema disposa de 600 llits més. Tanmateix insisteixo en que no es correcte parlar de llits atès que és un indicador en desús. Si el 55% d’intervencions que fem ho són sense ingrés hem de parlar de llits? Si atenem  malalts oncològics a l’hospital de dia on reben el seu tractament i se’n van a casa, hem de parlar de llits? Si atenem malalts a casa seva, com hospitalització a domicili, hem de parlar de llits? És molt més entenedor parlar del nombre de malalts atesos que no de llits, perquè una part important de l’activitat avui no es fa en el llit. Aquells que es dediquen a parlar de llits, explicant a la gent que estem intentant desmantellar la sanitat pública li estan fent un flac favor a la sanitat catalana.

Els malalts que estan en observació en aquestes noves unitats dels serveis d’urgències estan atesos com si estiguessin en un llit de planta; no estan abandonats esperant que hi hagi un llit buit, estan controlats. Les situacions de col·lapse a urgències s’han donat sempre en diferents èpoques de l’any. Cada gerent d’un hospital té el suficient criteri per que si hi ha una pressió assistencial que ho justifiqui, obrir si cal els llits que siguin necessaris.  Cal deixar clara una cosa que és molt senzilla d’entendre: Hi haurà els llits necessaris per que es pugui atendre a la gent que cal atendre.

Si hem de parlar amb els sindicats de problemes laborals parlem-ne, però no vulguem segrestar les emocions de les persones que utilitzen els serveis públics per actuar en funció del que convé als nostres interessos.

Els centres programen l’activitat i en els moments vall adeqüen les seves necessitats de llits a aquesta demanda. Hem de confiar en els gerents i els equips directius dels centres, en el sentit que aquesta programació no la fan d’una manera indiscriminada, sinó atenent les necessitats reals del centre.


El nombre de suplències si que ha disminuït d’acord a una disposició de tipus transversal que es va fer per tota l’administració; això ha implicat que s’hagin incrementat les càrregues de treball del personal que treballa, però no ha repercutit en l’assistència. La disminució salarial també ha estat significativa, en tots els cassos d’un manera lineal i en alguns a més d’una manera particular com a conseqüència de la supressió de treballs complementaris que es feien (guàrdies, activitat quirúrgica de tarda, etc.). Com a conseqüència de la crisi, aquestes decisions han impactat sobre el poder adquisitiu dels treballadors. Davant l’alternativa d’afectar al dret de les persones a una assistència sanitària pública i de qualitat o afectar al capital humà de les nostres institucions, no hem tingut més remei que tot i ser molt desagradable, repercutir les conseqüències de la crisi sobre els nostres treballadors".

Continuarà...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada