dissabte, 5 de juliol de 2014

Millora la comunicació al Departament de Salut (II)

Les llistes d'espera, com els llits, són utilitzats d'una manera interessada per aquells que volen aprofitar els sentiments de la gent pel seu pròpi profit polític



En el territori hem de fer una única organització que respongui a les necessitats de la gent d'aquell territori


L'entrevista que Mònica Terribas va fer  al conseller Ruiz al programa "el matí de Catalunya Ràdio" continuava així:


"Pel que fa al tancament aquest estiu d’una planta de Medicina Interna a Vall d’Hebron, el gerent i el seu equip directiu decidiran si l’han de tancar o no, en funció dels malalts de medicina interna que tinguin previst que hauran d’atendre. Però una vegada més, ha de quedar clar que la discussió sobre el nombre de llits, genera neguit en la població, però en cap cas és lo més important en un  hospital. Més enllà del nombre de llits el capital humà del centre i sobretot el nombre de malalts atesos són els que ens donaran un idea sobre l’envergadura real del centre i la seva capacitat de resolució. La visió estructural no és la única que hem de valorar en els serveis públics a les persones.

La reducció horària dels CAP es produeix allà on la gent marxa de vacances, i en el lloc on van, reforcem l’atenció primària. Però a banda d’això el servei del 061 i CatSalut respon també s’estan convertint amb un suport important aper l’atenció primària de salut, així com el reforç d’alguns centres d’urgències de la primària. En aquest sentit acabem de presentar una aplicació de mòbil  que facilitarà als usuaris un accés ràpid al sistema en cas de necessitat. 

Des del 2010, la reducció pressupostària ha estat d’un 20% aproximadament. La nostra sanitat està molt mal finançada, i molt per sota de les seves necessitats. Estem patint una forta reducció d’ingressos, i amb aquesta reducció a sobre hem de pagar interessos pel deute  contret, de manera que la realitat és molt crua. Ens falten més diners per funcionar. Per això li vàrem demanar a la Ministra que ens permetés unes dècimes més de dèficit, i en comptes d’això el ministre Montoro va decidir regalar-li una part de d’aquest marge a Europa, i deixar-nos a les comunitats del tot ofegats. No ens han donat cap solució. El pes del pressupost de Salut en el pressupost de la Generalitat és del 40%, i en valor absolut, des de l’any 2010 disposem de 2.000 milions d’€ menys.

El problema de les llistes d’espera té dos components; amb la crisi econòmica ela malats en llista d’espera han augmentat en 30.000. En aquests moments el 68% dels malalts compleixen el temps garantit per les 14 patologies seleccionades, i al final de l’any tots hauran d’estar dins del temps garantit. Aquest és un tema. Estem abordant el problema de les llistes d’espera que té un component tècnic, un component organitzatiu i un component social. Cal organitzar les llistes d’espera d’una manera molt més equitativa. Les 14 patologies provoquen iniquitats per malalts amb altres patologies, per tant això cal fer-ho d’una altre manera. De fet les llistes d’espera són un mite polític com el dels llits, fer política amb les llistes d’espera quan no es desitjable quan un pacient està esperant per ser operat

Pel que fa a compartir serveis en el territori és una necessitat. En el territori no hem d’atendre les necessitats dels hospitals o dels diferents centres sinó las necessitats de les persones. Hem d’analitzar en un territori quines són aquestes necessitats i fer una única organització en el territori que respongui a les necessitats de les persones del territori, prenent les decisions en el territori. Aquest és el model que ens plategem. I això és el que fa temps que es fa a Lleida, que es fa a Girona, que es fa al triangle Vic, Olot, i Campdevànol o que ara farem a Tarragona. Agregar determinats serveis ens ha permès ampliar els horaris d’atenciua amb altre temes com el finançament addicional de la sanitat (copagament) en el que lgar determibats serveis ens ha permest ó als malalts per exemple. Partim d'un concepte que és conegut: en lloc d’hospitals que tenen serveis volem serveis que donen suport a hospitals. Aquesta és la filosofia

Sobre la privatització val a dir que no hem privatitzat res, ni privatitzarem res. Quan comparem el model català amb els sistemes de salut del mon, hem d’estar orgullosos del que tenim, malgrat totes les protestes i la inconformitat amb la situació, estem als primers nivells d’Europa i del món.

No contemplem un finançament addicional de la sanitat (copagament)  fins que no s’adeqüin tot un seguit de qüestions:
  • Un finançament adequat de manera que totes les noves prestacions han d’estar dotades econòmicament.
  • No podem decidir sobre el catàleg de prestacions, i en canvi hem d’assumir la despesa d’unes prestacions que altres decideixen.
  • Arreglar els pagaments entre comunitats. A Catalunya només els malalts de la Franja de Ponent costen 60 milions d’€ a l’any. El fons de garantia que preveu la llei, mai ha estat operatiu i això cal arreglar-ho”. 

L’entrevista tracta a més diferents  temes com l’avortament i altres que qui hi tingui interès por seguir en els links que s’adjunten a aquests escrits



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada