Amb un horitzó similar al de la sanitat lleidatana els gironins han sabut implicar als professionals en el procés.
Mentre a Lleida el rebuig dels professionals i sindicats i el desgavell organitzatiu són evidents, a Girona s’avança dia a dia, satisfactòriament.
Algú es pot preguntar que és el que diferencia els projectes lleidatà i
gironí de racionalització de dispositius assistencials i la resposta no és gens
complicada. A Girona es pretén unificar els hospitals Trueta (ICS) i Sta.
Caterina (IAS), mentre que a Lleida la reordenació, a més d’afectar als
hospitals Arnau de Vilanova (ICS) i Santa Maria (GSS), afecta també a
l’hospital de Tremp (GSS) i a tota l’assistència primària de les comarques de
Lleida (ICS), llevat de l’Aran i l’Alt Urgell.
 |
| Presentació del projecte CIMS a l'IAS de Girona al novembre del 2012 |
Són dos projectes molt similars en els que la gran diferència pel que fa a
les característiques dels participants és la presència de l’assistència
primària en el cas del projecte lleidatà. Hi ha però un altre diferència molt
més important: el projecte comunicatiu. Mentre a Lleida sembla que no hi ha cap
previsió pel que fa als aspectes comunicatius i de participació i s’actua sempre com a resposta a
crítiques puntuals, a Girona hi ha un programa comunicatiu que a través de
diferents accions ha aconseguit que el projecte es visqui amb naturalitat a les
comarques gironines.
El projecte CIMS (Créixer, Innovar, i Millorar en Salut) es va presentar al novembre del 2012 a Girona, emmarcat en el context del Pla de Salut 2011-2015.
La participació dels professionals era l’element clau del projecte per tal
d’aprofitar el talent existent a les dues institucions (Treuta i Santa
Caterina). Per tal d'implicar als professionals es van crear equips de treball en tres
àmbits de millora:
Un primer camp de treball seria l’anàlisi dels processos d’hospitalització,
quirúrgics, d’alternatives a l’hospitalització, d’urgències i de relacions amb
l’atenció primària de salut.
Un segon àmbit de treball abordaria aspectes com la participació de la
ciutadania, la continuïtat assistencial, la innovació, la recerca, la
transferència del coneixement, les mesures per fer sostenible el sistema, la
docència i formació continuada, i l’excel·lència.
 |
| Fa pocs dies al Trueta es va presentar l'estat actual del projecte CIMS |
Finalment el tercer objectiu seria consensuar processos i protocols entre
ambdues institucions, definint una manera de treballar conjuntament.
Així, amb aquests objectius naixia el projecte. Ara un any i mig més tard,
s’ha presentat l’estat dels diferents treballs duts a terme en el sí de
projecte. Els diferents equips de treball que s’han organitzat han identificat
305 accions de millora en els àmbits descrits abans, alguna de les quals ja ha
estat implementada a dia d’avui.
Pel que fa a Urgències, els professionals dels dos centres, i també del SEM. Les propostes de millora passen per incrementar el triatge a l’atenció
continuada i consensuar els criteris de derivació als hospitals, agilitzar el procés
administratiu i els temps de triatge, millorar la coordinació entre els
professionals, millorar els circuits de derivació. Las gran majoria de millores
proposades fan referència a qüestions organitzatives, a banda de mesures
estructurals en l’Hospital Trueta.
També ha estat objecte d’anàlisi el procés dels malalts crítics. Entre les
mesures proposades hi ha l’establiment de criteris d’ingrés amb el SEM i
definir fluxos per evitar trasllats innecessaris a Barcelona, la creació d’una
unitat de malalts semi crítics, i donar formació adequada al personal que
s’integra de bell nou a la unitat; l’agilització dels processos d’alta també ha
estat objecte de propostes concretes.
 |
| Mentre tant a LLeida, segueixen volen aturar el Consorci |
Teoria i realitat: hi ha una dita catalana que diu que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure, aquest es el cas del projecte CIMS de Girona un projecte que sobre el paper no esta malament, però la realitat (si es vol veure) deixa molt que desitjar a mi em recorda la LOGSE la llei orgànica de ensenyament del govern d'en Felipe Gonzalez una llei que sobre el paper era bona però que necessitava una quantitat de recursos humans i econòmics que mai ha tingut la educació de l'estat resultat el pitjor que l'hi ha passat a la educació espanyola i que estan pagant tota una generació. El projecte CIMS es el mateix, la teoria esta be, però en un moment de crisi on no hi han recursos on no podem donar bolquers a les mares pels nadons, on hem eliminat el vas de llet, o suc de la nit, on al pacient no se l'hi dona mes que una botella petita d'aigua, invertir en economistes, enginyers per a fer estudis per arribar a conclusions tant peregrines com si el carros de cures s'han de portar plens per evitar viatges (nomes faltaria) o com que hem de buscar el trajecte mes curt per evitar viatges innecessaris i un llarg etc. Sense comptar em fer un laboratori de quasi 2 milions d'euros, mentre es mantengui el hospital de referència al Trueta es duplicar-lo ja que no es pot mantindre un hospital amb serveis de crítics sense laboratori. Quant el que no vol cedir a la teoria oficial de que tot va be i pobre el que digui el contrari (per cert ja iniciada per la consellera Geli, el que vulgui que comprovi la seva intervenció a la comissió de sanitat del Senat), com deia el que no hi esta d'acord i parla de pacient o de coherència o de professionalitat es marginat quant no amenaçat.
ResponEliminaAbans de cantar les excel·lències d'un projecta millor que os hi acosteu a parlar amb els professionals clar que això es molt dur i potser et diuen el que no vols sentir.
Per cert porto des de 1977 a la sanitat publica i 8 al legislatiu (Senat) on vaig participar en tota la legislació sobre sanitat i recerca, sempre he mantingut una mateixa línia realitat, coherència, serietat, la recerca de la excel·lència i de la eficiència, que queda reflexa t en documentació pública. Ho dic pel que no hem coneix.
Nomes un prec parleu amb els professionals de veritat els que porten lluitant i donant prestigi a la sanitat pública aquests últims 30 anys, si els ignorem si els perdem, la nostra sanitat serà un desert difícil de recuperar.
Primer de tot agrair sincerament el comentari. En segon lloc afegir que les lloances al projecte CIMS estan fetes per comparació a com s'estan fent les coses a Lleida. Fins el moment, a Girona no s'ha produit un rebuig al projecte tant significat com el ques' hi ha hagut a Lleida.
EliminaPel que fa al projecte en si, és evident que els que hi sou el coneixeu amb molt més detall que els que ens ho mirem des de fora. Per tant, res a dir respecte a tots els punts que critiques, en els que només m'hi puc afegir sobretot en tot allò que fa referència al malbaratament de diner públic.
Finalment, parlar amb els professionals potser ens portaria a veure que hi ha opinions per a tots el gustos. Per altre banda des d'aquest blog tampoc ser pas com fer-ho per poder parlar amb tothom. En tot cas brindo el blog a qui vulgui escriure el que cregui més oportú; ho publicaré amb molt de gust. De fet és un dels objectius del blog: oferir diferents vesions d'una mateixa realitat.
Tanmateix estic totalment a favor que es millori tot allò que es pugui per dur el projecte a terme d'una manera positiva per tothom i especialment pels malalts.
Un últim comentari: coincidim plenament pel que fa a l'opinió que expresses sobre els professionals; ells són sens dubte, la millor garantia que té el futur de la sanitat catalana.
Moltes gràcies per fer-nos arribar el teu punt de vista