Els 100 primers dies del gerent de l’ICS

Pere Soley ha consolidat el nou equip; ha fet algunes concessions i dibuixa un model encara poc concret, però que amb el temps anirà agafant consistència i sobretot guanyarà en capacitat de convenciment 

Avança lent però segur...

El passat 14 de gener el Consell Executiu de la Generalitat donava llum verda al nomenament de Pere Soley com a Gerent del Institut Català de la Salut. Han passat ja  els 100 dies que es solen donar de marge abans de fer les primeres avaluacions i per tant avui intentarem fer un anàlisi d’aquesta curta etapa que d’entrada sembla d’una continuïtat absoluta respecte a etapes anteriors. Ens ajudarà a fer aquesta avaluació l’entrevista que Pere Soley va concedir  a Diario Médico no fa pas masses dates.

En primer lloc cal destacar la consolidació del nou equip que dirigeix l’estructura corporativa del Institut. Havia de ser així per força, atès que Pere Soley s’ha rodejat d’un primer nivell de directius de la seva absoluta confiança, i 100 dies són molts pocs dies per que sorgeixin excessives discrepàncies entre ells. Tanmateix, ha estat excessiu el temps que s’ha tardat en substituir al Dr. Soley en el seu càrrec anterior com a gerent territorial de l’ICS de la regió Metropolitana Nord i més si es considera que la decisió va ser continuista. Van fer falta dos mesos per decidir que el Dr. Aran, anterior gerent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ocupés la vacant deixada pel Dr. Soley.

A banda d’aquesta decisió, aquests 100 dies han estat dies de concessions. Només arribar al càrrec, el nou gerent de l’ICS es va trobar sobre la taula amb la vaga de MIR a Vall d’Hebron; era una vaga que ell no havia generat i la solució per desconvocar-la va consistir en cedir en la pràctica a totes les peticions dels vaguistes. Un altre concessió de Pere Soley, aquesta vegada a Metges de Catalunya, va consistir en paralitzar la integració forçosa dels facultatius de contingent i zona abans del dia 28 de febrer de 2014 tal com havia determinat el gerent anterior de l’ICS. Tinc el convenciment que aquestes concessions han estat fetes amb la voluntat de guanyar-se la confiança dels diferents col·lectius  

Pel que fa a la planificació i objectius de l’Institut, en les seves declaracions a Diario Médico, el Dr. Soley no desvetlla amb claredat els nous plantejaments de l’ICS després de les controvèrsies generades en l’etapa de Josep Prat com a president del consell d’administració del ens. Des d’aquell intent d’atomització de l’ICS amb 22 empreses públiques, hem passat ara “inicialment a una coordinació amb aliances amb d’altres proveïdors assistencials en cada zona, amb integració de l’assistència primària i l’hospital” Sembla que el gerent de l’ICS vulgui explicar el model que es vol implementar a Lleida, tot i que la paraula “inicialment” ho fa més semblant al que està succeint a Girona, encara que en aquest últim projecte la primària no hi és present. Convindrem doncs, que manca una mica de coherència en tot plegat, producte molt probablement de no voler (o no poder) dir les coses pel seu nom.

Personalment trobo un encert que en aquests projectes de futur si inclogui l’atenció primària com una baula més de la cadena assistencial sense crear ja d’inici barreres administratives a la necessària i imprescindible cooperació entre tots els nivells assistencials i especialment l’assistència primària que haurà d’acabar sent indefectiblement la porta d’entrada única al sistema sanitari català.  

L’entrevista continua analitzant si l’ICS és o no eficient, i aquí el seu gerent cau en una clara contradicció: si l’ICS és eficient (com ell assegura), quina necessitat hi ha de buscar aliances amb altres institucions del territori? Quina necessitat hi ha de dotar-lo de més autonomia de gestió? Perquè caldrà reestructurar el centre corporatiu i les seves funcions? Jo entenc que el gerent de l’ICS defensi la seva institució, és clar que si, però de cap manera pot dir que l’ICS és eficient. No és això el que es desprèn de la central de resultats. Per altre banda dir que les millores d’eficiència es corresponen entre altres causes amb “la professionalització de les gerències” em sembla senzillament una manca de respecte a molts bons professionals que aquests darrers 20 anys (i fins i tot anteriors) han passat per la Institució. Si vol Dr. Soley les repassem una a una, començant per Tarragona i seguint per la Catalunya central. Continuo?

Està molt clar que 3 mesos és molt poc temps per treure cap mena de conclusió, però 3 mesos marquen tendència. També és cert que el Dr. Soley, que és un molt bon professional de la gestió, és una mena de vehicle pesant: avança a poc a poc, però molt segur. A començaments de l’any vinent en tornarem a parlar. Pel moment si es capaç de reconduir  la situació a Lleida, i convèncer de les excel·lències del model que allà es vol implementar, ja haurà fet molt. Desitgem-li molt d’encert.

www.rbaestudisiprojectes.cat