El qualificatiu "privatització" persegueix a qui no ha privatitzat res des que és conseller: Són les contradiccions de la política catalana
Quan algú no hi entén massa sobre la matèria de la que parla, segurament el silenci seria la seva millor opció.
El “foc amic” és normalment involuntari, però quan es produeix amb voluntarietat, més que foc amic és com una traïció. El populisme és la pitjor de les polítiques per que manipula els sentiments de les persones
Després de la interpel·lació d’ICV, el conseller va haver de respondre
a una segona interpel·lació formulada per Esquerra Republicana de Catalunya
sobre “les polítiques de salut i el futur del sistema sanitari públic”. Abans
de comentar el debat haig de fer una observació sobre l’actuació de la Diputada
Alba Vergés del Grup d’ERC. Em resulta difícil trobar un qualificatiu adient per descriure el paper
d’aquesta diputada. En les diferents intervencions que li vaig seguir fa mesos
amb ocasió de la comissió d’investigació de Salut al Parlament, ja va demostrar
que de Sanitat no en sap massa cosa. La setmana passada va confirmar que el temps
transcorregut des de llavors, no li ha servit per millorar els seus
coneixements sobre la matèria de la qual predica. Es dedica única i simplement a intentar
guanyar vots utilitzant un populisme fora de lloc. La Sra. Vergés hauria de saber que quan no es té res intreressant a dir, és
molt millor no trencar el silenci.
La Diputada Vergés va començar la seva intervenció reclamant alguna
mala interpretació sobre el pagament de les taxes de la targeta sanitària quan
aquesta s’hagi de renovar per canvi de nivell assistencial. Després va
continuar la seva intervenció parlant sobre el nou ens de Lleida, i preguntant
perquè s’havia fet d’aquella manera, sense parlar-ho abans al Parlament i
criticant als que han volgut desinformar sobre el tema, dient que “la sanitat
és un tema de país, no de politiqueig” (quan això és precisament el que ella
estava fent en aquell moment).
Es preguntava com podia ser que l’Hospital de Lleida tingués rètols
dient que es privatitzava la sanitat pública, per acte seguit afirmar que “ERC
diu que mai es privatitzarà la sanitat
pública” (ho ha dit algú dels que tenen autoritat per dir-ho i fer-ho?)
Seguidament va desgranar un seguit de preguntes: és millor crear un nou
ens? Com s’assignaran els recursos a Lleida? Quin paper tindrà l’ICS en el nou
ens? Per què no s’incorpora al nou ens
l’Hospital de la Seu d’Urgell? Es farà en una segona fase? Com quedarà l’Aran?
Com pot ser que el gerent actual signi convenis amb ell mateix?
Va parlar també de la heterogeneïtat del personal que s’integrarà en el
nou ens: estatutaris, laborals, funcionaris de la Diputació, etc. Tot plegat per justificar que segons ella “la
gent té por que l’ICS es quedi en res” afirmant que ERC va als hospitals i
parla amb tothom. En aquest punt li va agafar la vena patriòtica per afirmar
amb rotunditat que l’ICS seguirà existint, i la sanitat pública no es
privatitzarà. Va dir que no volien un sector sanitari crispat ni volien
practicar una política incendiària (menys mal!).
Observin com primer insinua una amenaça que no és real, per seguidament
dir que allò no passarà mai. En la segona part de la seva intervenció, va
seguir la mateixa estratègia: afirmar que si totes les pors que ella havia
anunciat no són certes, llavors podrien estar d’acord amb la creació del nou
ens a Lleida, però demanant que el conseller els convenci de la bondat del
model.
Després va ser el torn del Pacte Nacional de la Salut (PNS), criticant
que segons ella el govern ni s’ha mogut per evitar que els sindicats hagin
sortit del pacte, i que "li sabia molt de greu veure que el govern no actua quan
es trenca el consens". Ella propugna parlar amb tothom i arribar a consens amb
tothom (com si no s’hagués fet).
Va acabar dient que no podem jugar amb la sanitat, i que d’aquesta
manera no anem enlloc (vull pensar que aquesta última frase era com una mena de
autocrítica) “en temes de salut ho hem
de fer entre tots” (entre tots ho farem tot!)
El conseller Ruiz va iniciar la seva intervenció explicant el “mantra”
que li toca suportar sobre els seu afany de privatitzar. “Tots hauríem de ser
més responsables. Hem fet un acord de govern per
evitar males interpretacions; donant 6 mesos per poder explicar amb detall el
que es vol fer, que està condicionat a
una Llei de l’Estat sobre la reforma de les administracions locals que en una
de les seves addendes legisla sobre consorcis d’una manera força confusa”. Que
un gerent es contracti a si mateix, evidentment això ho hem d’arreglar.
Va explicar que l’experiència
que es vol fer a Lleida no és nova; ja s’ha fet a Barcelona (ICS-Clínic per
gestionar la primària de l’esquerra de l’eixample, i a Castelldefels (ajuntament i ICS) per
gestionar també l’assistència primària del municipi. Dues experiències d’èxit
que ara es vol extrapolar a Lleida, amb una mica més de dimensió i complexitat.
“El que és vol és posar en valor el que ja existia i funcionava bé”. En cap cas
aquestes dues experiències han significat privatitzar l’assistència primària ni
a Barcelona ni a Castelldefels.
“Ja conec la tècnica de repetir moltes vegades una mateixa falsedat per
que es converteixi en una veritat”. "Jo no he retallat 1.500 milions d’€; és que
no els tenia, ni hi eren, i tampoc els podíem demanar per que no tenim crèdit.
Per tant difícilment podem retallar allò que no tenim. Les autèntiques
retallades es van produir quan vàrem acabar amb la capacitat d’endeutar-se. Hem
hagut de prioritzar la destinació dels diners que hi havien, hi hem prioritzat
esperança de vida dels ciutadans i resoldre els seus problemes greus; per fer
això hem hagut de reduir salaris i augmentar les llistes d’espera.”
“Compartirem tot el que calgui
compartir, i parlarem del que haguem de parlar; jo també vaig als llocs, i a
vegades no se’m espera...”
Sobre la taula del PNS va comentar que l'objectiu del Pacte era apartar a la
Sanitat del pim pam pum polític. El sector sanitari i les forces polítiques,
sense el govern, havien de fer un pacte per després presentar-lo al Parlament.
El conseller va comentar que el sector sanitari està decebut pels abandonaments
que s’han produït. Hi ha forces polítiques que estan disposades a donar
estabilitat a la sanitat. Cal tenir clar que el pacte no el reclama el govern;
el reclama el sector sanitari per tenir estabilitat.
Sobre els abandonaments Boi Ruiz va explicar que dels membres de la
mesa, "n’hi va haver que només hi van assistir el primer dia, d’altres que van
comunicar que abandonaven abans als mitjans que no pas a la pròpia comissió, i
n’hi ha que mai signat un sol pacte", referint-se al sindicat Metges de
Catalunya.
El conseller va concloure la seva intervenció afirmant que “el sector
sanitari és molt sòlid, però li cal una estabilitat que no té. El sector
sanitari, els professionals, no es mereixen que els inflem el cap amb
expectatives negatives i els hi creem incerteses. Cal aconseguir un àmpli acord
polític en aquesta mesa i això serà molt positiu pels professionals i pel
sector, que fa molts anys que ho reclamen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada