Sembla que el discurs populista de la privatització finalment ha estat substituït pel “vostè està canviant el model”
És difícil explicar la contradicció que significa que els que van formar part del govern que a l’any 2007 va aconseguir aprovar la Llei de l’ICS per unanimitat, ara es queixin de la seva aplicació.
La setmana passada es va celebrar al Parlament de Catalunya un ple per
debatre sobre la pobresa i intentar consensuar mesures per minimitzar-ne els
efectes. Més enllà del contingut del debat, em vull referir a dues
interpel·lacions al govern arran de la decisió de constituir un nou ens a
Lleida que aglutini els centres públics del SISCAT de les comarques de Ponent i del Prepirineu.
La primera de les interpel·lacions era sobre el “desmembrament de
l’Institut Català de la Salut, en la que
va intervenir la Diputada Sra. Marta Ribas del Grup parlamentari d’ICV-Verds- EUiA. En nom del govern, la
resposta va correspondre al conseller Ruiz.
 |
| S'ha de tenir molta paciència per fer de conseller de Salut |
Per començar haig de reconèixer que em va causar molt bona impressió la
Diputada Ribas, amb un discurs molt ben construït i exposat amb claredat. El
resum de la seva intervenció és més o menys el següent: La Sra. Ribas va acusar
al conseller Ruiz d’haver endegat a Lleida la creació d’un nou ens jurídic, i
de fer-ho amb opacitat, sense informar ni als sindicats ni als treballadors. Li ha demanat al conseller "expliqui que volen fer a l'ICS, "avui té l'oportunitat de poder-ho fer amb seu parlamentària". Al
seu entendre, la proposta representa un canvi de model que no es coneix prou ni
al territori ni al Parlament. Ella reconeix que no és una entesa en gestió, però creu que avui en dia la
tendència és a unir organitzacions per construir-ne de més grans, en lloc
d’esmicolar empreses grans per fer-ne de més petites, basant-se amb raons de
major agilitat de gestió. Explica que ells estan per millorar el funcionament
de l’ICS, sense cap dubte, però volen discutir sobre la fórmula més idònia. Ha
acabat la seva intervenció dient que ells “volem un ICS més
públic, amb més control democràtic, més eficient i més garant del dret a la
Salut del ciutadans”.
De fet, la Sra. Ribas té tota la raó en aquesta afirmació sobre la
unificació d’empreses, i això és precisament el que es vol fer a Lleida, unificar diferents organitzacions públiques
per fer un altre organització pública
més gran. Per tant estic del tot d’acord amb la Sra. Ribas.
A banda d’aquest comentari, el conseller Ruiz va demanar que entre tots hi posem un cert rigor. Va explicar que la Diputada Ribas pertany a un partit
que havia format part del govern que va fer aprovar a l’any 2007 la Llei de
l’ICS, i que ja al 2004 havia elaborat una disposició per tal que es constituís
a Lleida un Consorci, amb una acord marc per tal d’unificar les dues
institucions (Hospital Arnau de Vilanova i Hospital de Sta. Maria). Per tant,
tot el que s’està fent a Lleida està contingut en la Llei que aquell govern
havia fet aprovar. Per altre banda la
pròpia Llei de l’ICS aprovada al 2007 estableix la possibilitat que l’ICS pugui
constituir consorcis.
El conseller Ruiz va explicar que no es vol desmembrar l’ICS, sinó que
el que s‘està fent és descentralitzar la gestió de l’ICS, tal com estableix la
resolució del Parlament de Catalunya d’octubre del 2013. El conseller ha afegit
que el que es vol és que l’ICS tingui els mateixos instruments de gestió que
els altres centres del sistema sanitari, i no estigui condicionat per una
estructura administrativista i burocratitzada.
 |
| La Diputada Marta Ribas, en la interpel·lació al govern sobre el desmembrament de l'ICS |
El conseller Ruiz ha explicat que la Diputada Ribas i ell defensen
exactament el mateix, però que mentre la Diputada necessita obtenir un rèdit
polític de tot plegat, ell ni el necessita ni el busca. Exposa la seva
estranyesa pel fet que no s’estiguin d’acord sobre lleis que han estat
aprovades conjuntament. Es lamenta que la consecució de rèdits polítics passi
per sobre del consens que necessita un sistema de salut públic. “Amb falsedats
polítiques es pot anar molt lluny, però després no es pot tornar”
Ha insistit a remarcar que el seu Departament no fa res diferent d’aquell consens que sortia de la Llei de l’ICS. “De cap manera estem fent res diferent; no em
digui que estem canviant el model” Ha
explicat finalment que només queda per definir la fórmula jurídica d’aquest nou
ens que és un tema tècnic, no polític, cosa que no serà fàcil atenent tots els condicionants existents.
Un debat agre, del que destaco les respostes contundents i ben
fonamentades del conseller que ha posat en evidència les contradiccions dels
que han fet la interpel·lació. En una propera entrada, exposaré el contingut de la segona interpel·lació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada