De com l’Estat transfereix part del dèficit públic als ciutadans a través de la Farmàcia

El que el govern espanyol posa com exemple de bona gestió, en el fons i en bona part és enganyar als ciutadans

Els estalvis en farmàcia només ho són per l'Administració; els costos han estat transferits en tot o en part als ciutadans 

Des de fa uns anys cap aquí, de fet des que va començar a manifestar-se la crisi econòmica, hem vist com l’Estat espanyol ha  anat eliminant de les prestacions públiques determinats medicaments. A més d’aquesta mesura l’Estat ha collat als laboratoris per tal que els preus dels medicaments finançats per la sanitat pública  pugin molt poc, o en alguns cassos quedi congelat.

El resultat de tot plegat ha estat molt positiu per les arques públiques, atès que les administracions han pogut tancar els exercicis amb una disminució (a euros constants) de la despesa farmacèutica.

Aquest estalvi en farmàcia es deu a diferents factors: increment de l’ús dels genèrics, disminució del nombre de receptes expedides, increment del copagament etc. Entre aquests factors no hi és aliè el fet que alguns productes farmacèutics de consum habitual han desaparegut del finançament públic, en concret 417 productes han quedat exclosos d’aquesta prestació.  

Segons les dades fetes públiques ahir mateix pel Ministeri de Sanitat espanyol, al mes de febrer de 2014 es van gastar 726,4 milions d’€. Aquesta xifra està per sota de la despesa registrada en el mateix mes de l’any 2004, fa just 10 anys. El nombre de receptes també ha baixat més d’un 17%. Paral·lelament la despesa mitjana per recepta també esta per sota de la de l’any passat en aquestes dates. Per tant es confirma el que dèiem en el paràgraf anterior: menys despesa, i menys receptes. Pel que fa als genèrics l’increment és també significatiu: s’ha passat del 34,16% del 2012 al 46,31% del 2013.

Pel que fa a Catalunya, de la Central de Resultats se’n deriva que d’ençà l’aplicació del copagament la reducció del nombre de receptes dispensades ha estat d’un 24,8%, més que en cap altre comunitat autònoma. Per contra el pressupost 2014 destina a Farmàcia pràcticament la mateixa quantitat que l’any passat. La pregunta és òbvia: amb aquest reducció experimentada, com és que es manté el pressupost? 

Davant de tot plegat, com han reaccionat els laboratoris per fer front a la nova situació? Doncs han acceptat amb resignació les decisions preses per l’Administració, però han intentat apaivagar els seus efectes amb mesures que van en una doble direcció:

• Per una banda intentant reduir les despeses; aquella “alegria” que hi havia a l’hora de pagar  viatges i allotjaments  als metges, així com les quotes d’inscripció a congressos s’ha tornat molt més selectiva.
• Per l’altre banda han intentat incrementar els seus ingressos mitjançant la única porta que l’Administració els ha deixat oberta: incrementar i molt el preu d’aquells productes de consum habitual que la sanitat pública ha deixat de finançar amb diners públics. (417 medicaments)

Jo no sé si finalment amb aquestes mesures els laboratoris han aconseguit mantenir els resultats econòmics que tenien abans de la crisi, i per tant mantenir la retribució als seus accionistes. El que si sé és que finalment qui ha resultat perjudicat de tota aquesta història ha estat el ciutadà. 

Amb aquest "joc" quadrar el pressupost
no deu ser massa complicat

Amb una administració econòmica tramposa, com ho és la que dirigeix el Sr. Cristobal Montoro, aquests jocs de mans no són gens d’estranyar. Presumeix de la gran gestió de reducció de despeses de farmàcia però en el fons el que està fent és transferir als ciutadans  el que ell deixa de pagar. Dit en altres paraules, el dèficit públic espanyol l’estem pagant tots els ciutadans. Això no és nou. Ja hem vist com els increments de l’IRPF i de l’IVA van en aquesta direcció, però a més hi ha decisions  de l’Administració que per la porta del darrere ens encoloma fins i tot allò que ells presumeixen d’haver estalviat gràcies a la seva “bona gestió”. A què es dedica el govern espanyol? On són les seves aportacions per millorar l’eficiència en l’ús del diner públic? 

Certament hi ha polítics que ens prenen per rucs… 


www.rbaestudisiprojectes.cat