L'Hospital Transfronterer de Puigcerdà ha estat el seu gran objectiu professional
Jordi Boix ens ha deixat a l’edat de 55
anys. No és ocasió per les frases fetes, sinó que és el moment de recollir-se
en els propis sentiments recordant la persona. En Jordi fou un magnífic gerent
de l’Hospital de Puigcerdà, Des que hi va arribar ara fa deu anys
aproximadament es va dedicar en cos i ànima a equilibrar els números del
centre, sense perdre de vista la constant millora de la cartera de serveis del
centre així com assegurar la qualitat assistencial. Aconseguida aquesta fita va
continuar treballant per tal de coordinar tota l’assistència sanitària de la
comarca (primària i hospital i
sociosanitari) en una experiència pionera a Catalunya.
En Jordi tenia una visió de futur
privilegiada: per això va lluitar per aconseguir col·laborar amb l’estació
d’esquí de la Molina, per atendre als accidentats en aquesta pràctica esportiva a l’Hospital de Puigcerdà
lluitant contra poders fàctics importants, va endegar una escola de medicina de muntanya, i va ajudar a donar contingut d’una manera molt activa La Universitat d’Estiu de la
Cerdanya amb el curs “Jornada d’Estiu de la professió Mèdica” que organitzava cada any.
 |
| L'Hospital Transfronterer de la Cerdanya |
Però en Jordi Boix serà recordat a més, com
una persona excel·lent per haver estat l’ànima que ha permès que l’Hospital
Transfronterer de Puigcerdà sigui una realitat. Des del primer moment en que va
rebre la llum verda política per tirar endavant, es va posar al front del
projecte cremant etapes, que sense ell haurien tardat molt de temps a realitzar-se.
Les diferents fases que permeten inaugurar un hospital des de que es diu SI,
fins que s’inaugura són llargues, feixugues a vegades contradictòries,
jurídicament complicades... Tot això en Jordi ho va resoldre amb una eficàcia
absoluta. Recordo amb simpatia els esforços que va fer per aprendre bé el francès,
atès que en les diferents etapes del projecte les seves reunions amb els responsables
francesos de la sanitat de la zona sovintejaven, i ell va tenir clar que per l’èxit
del projecte, parlar francès amb fluidesa esdevenia clau. Podria explicar altres
anècdotes, però prefereixo trametre el condol a tota la seva família i a totes les
persones que l’han estimat i d'una manera especial als que conformàven el seu equip de direcció que l'apreciaven de cor.
Des d’aquest blog,
i des del respecte més absolut a la seva brillant tasca professional i al seu
especial i estimat tarannà personal, vull retre un sentit homenatge a una
persona que tinc el convenciment que els ceretans li sabran reconèixer tot el
que ha fet per ells. Sense en Jordi Boix, l’Hospital Transfronterer de
Puigcerdà avui encara no seria una realitat, i ves a saber si amb la crisi que
ens ha acompanyat des del 2008 i totes les inversions que des de llavors s’han
quedat pel camí, potser ni tan sols seria un projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada