Les Mútues i Companyies d’Assistència Sanitària de Catalunya

Els metges es queixen de la baixa retribució que cobren per visita

Semblaria que hi ha pòlisses d’assistència sanitària que en la lletra petita incorporen excessives restriccions

Avui s’ha donat a conèixer un estudi del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, en el que s’estableix el ranking 2013 de mútues i companyies d’assistència sanitària de Catalunya. Aquest estudi que el COMB fa cada dos anys, s’ha elaborat sobre la base de les opinions dels metges que treballen per aquestes mútues i companyies d’assistència sanitària, fet que li atorga credibilitat per que no és possible que un gruix significatiu de metges es posin d’acord per afavorir/ perjudicar a tal o qual mútua. Es tracta doncs d’un treball amb garanties d’objectivitat.

Quan l’estudi s’ha donat a conèixer, s’ha fet molt d’èmfasi  en el fet que cal llegir molt bé la lletra petita de les pòlisses abans de signar-les. Sembla ser que avui en dia, les mútues i les companyies d’assistència sanitària estan involucrades en una mena de guerra comercial per intentar captar clients. Com que el mercat de la doble cobertura a Catalunya resta força estable en el temps (al voltant d’un 25% de la població està coberta per una pòlissa de Salut), aquesta competència entre companyies es manifesta a través de prendre’s afiliats d’una a l’altre atès que són pocs els afiliats nous que apareixen en el sistema més enllà dels relleus per raons naturals (naixements/defuncions). I per prendre’s afiliats d’una companyia a l’altre, la única arma de que  disposen les companyies és abaixar les quotes.

Reduir les quotes té un risc que no és altre que la reducció de quota vagi acompanyada d’una reducció de la prestació, i aquesta reducció de la prestació només es detecta llegint amb molta atenció la lletra petita per esbrinar quins tractaments queden exclosos,  quines proves complementaries o diagnòstiques s’han de pagar a banda, o els períodes de carència establerts per determinades malalties o prestacions. I sobre aquest risc, els metges han volgut cridar l’atenció de la població per que observen amb preocupació  com aquests darrers anys algunes companyies van reduint les  prestacions de les seves pòlisses, sovint amb el desconeixement dels assegurats. 

De fet, el problema de les companyies  asseguradores en general és greu. Des de fa algun temps han convertit allò que era un negoci de risc en un negoci rodó. Van començar amb els bonus/malus, aplicant bonificacions/penalitzacions als que sobrepassaven un determinat nivell de sinistralitat de la pòlissa, i han acabat amb l’expulsió de la prestació d’aquelles persones que superen el que els seus estudis estadístics marquen com a límit. A la que has sobrepassat la sinistralitat que ells tenen marcada com a topall, te’n vas al carrer. És a dir, un negoci que havia de ser a risc, es converteix en un negoci segur, atès que amb la connivència de la direcció general d’assegurances et poden deixar fora de la pòlissa en el moment que considerin que “no els hi ets rentable”. Un bon negoci sens dubte. Què és el que asseguren doncs? La seva rendibilitat; només això.

Per altre banda les mútues des del punt de vista econòmic tracten molt malament als metges que treballen per elles: per una visita els paguen al voltant dels 20€. Tot i que aquesta és una retribució molt baixa per a professionals qualificats, no estic gens d’acord amb les manifestacions del Dr. Jaume Padrós vicepresident 1er. del COMB a l’hora comentar els resultats d’aquest estudi, quan ha dit que com a conseqüència d’aquesta retribució tan minsa els metges estan “reduint el temps de les visites”. Tinc el convenciment que seria molt complicat trobar algun metge a Catalunya que actuï així.

Per l’exposat fins aquí semblaria que el mon de les mútues i companyies d’assistència sanitària és una mica tèrbol. I és evident que algunes coses haurien de canviar per no tenir aquesta apreciació. Tanmateix hi ha un aspecte positiu en la seva existència. Avui en dia al voltant d’un 25% de la població de Catalunya té una doble cobertura sanitària; això vol dir que més de 1,5 milions de ciutadans utilitzen els serveis de la medicina privada quan tenen un problema de Salut. S’imaginen si aquests més de 1,5 milions de ciutadans anessin de cop a l’assistència pública el drama que s’organitzaria? Si avui les llistes d’espera són en alguns cassos inacceptables, com serien amb 1,5 milions més de possibles usuaris? I a nivell de despeses? Amb els pressupostos que avui es destinen a la sanitat pública n’hi hauria prou per atendre a aquest contingent de nous malalts?

Per tant, més enllà de polèmiques, més enllà de posicionaments polítics, més enllà fins i tot dels possibles abusos que algunes mútues i companyies d’assistència sanitària estan cometent, la seva presència en el mercat sanitari d’avui en dia és del tot necessària. Vull recordar ara al conseller Ruiz: quan fa pocs anys va comentar a la seva manera aquesta realitat, li van caure pals immerescuts de tots cantons. Ara bé, per defensar el paper de les mútues i de les companyies d’assistència sanitària cal millorar el control sobre totes aquestes empreses evitant els possibles abusos que algunes puguin cometre, i això és competència  exclusiva de l’administració. 

www.rbaestudisiprojectes.cat