Els salaris dels directius sanitaris

Referenciar els sous a l’administració pública i no al mercat, és decantar-se per la mediocritat

Cal pagar a tothom en funció de les seves capacitats i la responsabilitat assumida; al personal mèdic també.

El fet que el Partit Popular de Catalunya hagi boicotejat els pressupostos de la Generalitat només té al meu entendre un efecte beneficiós: ens dona un mes de coll, per intentar convèncer a l’Administració catalana i al Departament d’Economia  de que estan a punt de fer un autèntic disbarat.

El conseller Mas Colell, apretat per Esquerra Republicana,
està a punt de fer aprovar una mesura que comporta
que la mediocritat s'instal·li en els comitès de
direcció d'empressés públiques i consorcis 

La llei d’acompanyament dels pressupostos del 2014 incorpora una disposició per la qual els directius de la sanitat pública catalana pertanyents a empreses públiques i consorcis, estaran limitats i referenciats a càrrecs de l’Administració. Un gerent no podrà cobrar més que un conseller, i un membre de l’equip directiu (del comitè de direcció per exemple) no podrà superar el sou d’un director general.

Aquesta mesura que d’entrada pot semblar “exemplificadora” després dels diferents escàndols que ha viscut la sanitat al nostre país, té tanmateix greus conseqüències.  La primera és conceptual: un sou mesura fonamentalment la responsabilitat que una persona assumeix en l’exercici de les seves funcions i la capacitat d’aquesta persona a donar respostes adequades a les demandes que se’n deriven. La regla pràctica que permet fixar un sou quan hi ha la certesa que la persona respondrà a les expectatives és “el mercat”. Substituir “el mercat” per els sous dels polítics ens porta a la segona conseqüència. Estem equiparant la capacitat d’un professional amb el fet de “tenir carnet” d’un partit polític. I una cosa i l’altre no tenen res a veure; ni a nivell de responsabilitat, ni a nivell de capacitat, ni a cap nivell. Són situacions incomparables. Per tant els sous no es poden comparar.

El govern de Catalunya ha hagut de fer uns pressupostos
sota la pressió d'ERC, que comporta algunes mesures
pròpies de Sor Teresa Forcades

Hi ha encara una tercera conseqüència: quan a una persona no la retribueixes segons les regles del mercat, el més probable, si és un professional de vàlua, és que marxi. Que se’n vagi a treballar a algun lloc en el que li reconeguin aquest valor. En conseqüència no passarà massa temps fins que et quedis amb els professionals que ningú vol. Estem instal·lant doncs la mediocritat, tal com diu Josep Maria Via en el seu blog, en la direcció dels centres sanitaris. És això realment el que volem?  Volem que la mediocritat que en general domina la política catalana, domini també la gestió dels hospitals?. Volem fer de Catalunya un país mediocre?

Altre cosa és que avui es donin irregularitats o si es vol contradiccions. Ja vaig dir no fa massa, que no té sentit que el gerent delconsorci de Parc Taulí cobri més que el gerent del Clínic, per tant potser caldria una certa regulació per evitar que aquestes coses passin, relacionant per exemple el salari amb la facturació atès que en certa forma el que un centre factura mesura el nivell de responsabilitat que el gerent està assumint. Un altre manera d’evitar que es produeixin disfuncions és fer que els salaris siguin públics, i quan aparegui alguna retribució “fora de mercat” responsabilitzar-ne al consell d’administració que ho ha acceptat. Tothom pararia més compte en les decisions que  es prenen.

Josep Mª Via, president del Parc
de Salut Mar, mostra el seu
desacord amb la mesura

Però no em quedo del tot satisfet si no vaig més enllà. En Josep Maria Via en el seu blog parla del personal investigador i de recerca. I té raó. Però jo vull parlar també dels metges. Els metges estan molt mal retribuïts aCatalunya. Cada vegada que s’aborda el problema de la retribució dels metges catalans, apareix el cafè per tothom, i si es puja el sou als metges, s’ha d’apujar automàticament a tot el personal que treballa a sanitat. Això és una barbaritat per que recursos per tothom no n’hi han. El nostre sistema retributiu avui comporta contradiccions com per exemple el baix sou dels metges, en contraposició al sou de les telefonistes i d’altres col·lectius professionals de la sanitat. Algú ha parat compte que hi ha col·lectius a Sanitat que cobren força més que el “sou de mercat” d’aquests mateixos col·lectius en àmbits diferents al sanitari?  I això cap sindicat ho denúncia. És això lògic?

Per acabar un aclariment: quan reclamo una millor retribució pels metges, tampoc ho faig amb caràcter general. Com en el cas dels directius, caldria intentar premiar als bons professionals, no a base de DPO generalitzades, sinó mitjançant l’anàlisi personalitzat de la productivitat individual. En conec alguns que es passen l’any de congrés en congrés, pagats pels laboratoris corresponents, i que en prou feines els queda temps per veure malalts. Segurament són molt savis...però els malalts no en poden gaudir de tanta saviesa. 

www.rbaestudisiprojectes.cat