diumenge, 3 de novembre del 2013

ObamaCare, però sense atenció primària?


USA és el país que dedica un dels tant per cent del PIB més elevats a Salut 



Escrit per: Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal














Des de fa temps segueixo amb interès l’ObamaCare, és a dir, la llei de Protecció de Pacients i Cures de Salut Accessibles, el PPACA en anglès. Cal recordar que aquest es va signar al 2010, i que bàsicament obliga a que tots els plans d’assegurança mèdica cobreixin serveis de prevenció i evita que les companyies d’assegurances donin de baixa a un assegurat quan aquest es posi malalt. L’objectiu de l’ObamaCare és proporcionar una assegurança de salut a tots els ciutadans americans, així com reduir les despeses en matèria de salut. Les inscripcions pel ObamaCare Health Insurance Marketplace estan obertes des de principis d’octubre i fins el 31 de març de 2014.



President Obama 

La setmana passada va saltar a la premsa el mal funcionament de la pàgina web que explica i registra les noves altes a les noves assegurances mediques. Davant d’aquestes errades a la web es volien estendre sospites de mal funcionament sobre tot al sistema que l’Administració Obama vol posar en marxa. L’assetjament al Govern sobre aquest tema es va focalitzar en la persona de Kathleen Sebelius, la secretaria de Salut, que va ser sotmesa a una de les sessions de preguntes més dures  a la Càmera de Representants pels membres del Tea Party.

El propi president, que feia uns dies havia explicat en públic que la reforma sanitària  és quelcom més que una pàgina a Internet, ha tornat a fer mítings per explicar les avantatges d’aquesta llei. Cal recordar que aquesta llei segueix sent el principal blanc dels atacs del Partit Republicà, que sent que pot guanyar aquesta batalla, acabar amb la reforma sanitària i amb el president Obama.  I és que si al nostre país vivim una situació complicada, als USA fa unes setmanes han viscut el “shutdown” (paràlisi de l’Administració per no poder disposar de crèdit al no pactar-se el sostre de deute), com intent de xantatge del Tea Party republicà, que condicionava l’aprovació del pressupost a la retirada del servei sanitari creat per Obama.  Cal estar amatents  ja que també a Europa (especialment a França) avança el populisme i radicalisme al si dels partits de la dreta la qual cosa pot portar a la deriva extremista i posar en risc els principals consensos actuals.

La Sra. Kathleen Sebelius
Des de el punt de vista sanitari, recordem que els USA és el país occidental que més % de PIB dedica a la despesa sanitària i malgrat això deixava sense cobertura a més de 49,9 milions de ciutadans a l’any 2011 i no obté bons resultats als principals indicadors sanitaris. Obamacare pretén retallar el dèficit en mes de dos cents mil milions de dòlars durant els primers 10 anys.

Però es pot parlar d’un autèntic sistema sanitari als USA? Des de el meu punt de vista, no! Als USA existeix “atenció sanitària” i per cert de gran qualitat (per qui se la pot pagar), però no es pot parlar d’un SNS (sistema nacional de salut), ja que com s’ha comentat queden fora del mateix molts milions de ciutadans. Em sembla de gran coratge la reforma que està impulsant el president Obama que va destinada a millorar la cobertura. Però caldria incorporar altres aspectes per poder parlar d’un autèntic SNS (planificació i localització geogràfica dels recursos assistencials, tipus de finançament del sistema, rati entre metges d’atenció primària i resta d’especialitats, existència de contingents de pacients, etc...).  Des de el meu punt de vista aquest procés hauria d’acompanyar-se d’una orientació vers l’atenció primària. Seguint a Bàrbara Starfield això implicaria les següents característiques de les consultes d’Atenció Primària de Salut  (APS):
  • Atenció de primer contacte al SNS a l’APS.
  • Longitudinalitat, és a dir, la existència de contingents que permeten el seguiment dels mateixos al llarg del temps.
  • Integralitat, tractament dels problemes de salut sense limitació de la edat del pacient.
  • Rol de coordinació dins del sistema de l’APS.
  • Atenció salut centrada en la família
  • Atenció primària orientada a la comunitat.
La Sra. Barbara Starfield
És conegut que els països orientats cap a l’APS obtenen els millors resultats de salut i amb més eficiència. Si l’augment de la cobertura sanitària als USA està comptant amb tanta oposició, l’orientació cap l’APS seria encara més difícil per barreres culturals, interessos corporatius i fascinació tecnològica entre d’altres factors. De tota manera em sembla del tot imprescindible aquesta orientació per fer de l’americà un autèntic SNS viable i sostenible.

Estic convençut que viurem un procés de convergència entre els sistemes de salut europeus i l’americà. Als USA amb augment de la cobertura i avançament cap a la universalització i cap un autèntic SNS i a Europa amb limitacions a la cobertura universal o amb copagaments, un decrement de la funcionarització,  i més pes en la gestió privada dels serveis públics. En tots aquests canvis, el paper de l’autoritat sanitària continuarà sent clau en la planificació, finançament, avaluació i en la rendició de comptes als ciutadans.

Seguirem ben d’a prop l’ObamaCare i en un nou post intentaré analitzar la realitat de l’atenció primària als USA i veure que podem aportar des de la nostra visió.  Els lectors interessats podran obtenir més informació a: http://obamacarefacts.com/en-espanol/que-es-obamacare.php




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada