Ni és el moment, ni es pot generalitzar a tots els directius
Tanmateix, els directius de qualsevol organització que ho valguin, han de tenir retribucions de mercat
Aquests dies ha estat notícia la proposta que el Director del CatSalut Josep Maria Padrosa va presentar als seus col·laboradors, per la
qual, una part de la retribució variable que perceben podria passar a fixa. El
problema té un doble origen. Per una banda, la pèrdua de poder adquisitiu
deguda a la retallada del 5% del sou anual, i a la reducció d’una paga extra
que equival a un 7% del sou anual. Per tant una minva salarial del 12%. Cal
tenir en compte que en aquesta situació s’hi troben tots els treballadors de
l’Administració pública, no només els alts càrrecs, per tant fins aquí això són
els danys col·laterals de la crisi que afecten a tota l’Administració. Per
l’altra banda, la Llei de Pressupostos 2012 incorporava una mesura per la qual
no es poden cobrar retribucions variables vinculades a productivitat. Atès que
aquests alts càrrecs tenen en els seus contractes una part variable avaluada
entre el 10 i el 15% de la seva retribució,
la pèrdua salarial en aquests cassos es suma a l’anterior i això ens
porta a rebaixes salarials entre el 22 i
el 30% en 3 anys.
Vist així, podria semblar raonable que es busqués la manera
de reduir l’impacte d’aquestes mesures, que en aquests cassos ha estat molt
superior a la mitjana dels treballadors del sector. Succeeix però, que com en
tot a la vida hi ha moments adequats per fer les coses, i moments on segons
quines decisions no es poden prendre per més justificades que estiguin. I
aquest és el cas: estem en una situació en la que es demanen nous sacrificis salarials a tots els treballadors del sector, als que se’ls ha reduït el sou un
12% com als comandaments, i ara un altre 5% segons els nous convenis que
s’estan signant; es retallen prestacions i es pretén cobrar un copagament als
malalts de llarga estada des del primer dia del seu ingrés; el conseller de Salut continua defensant que determinades prestacions com ara la farmàcia dels
pensionistes es paguin segons nivell de
renda del malalt (com si en la declaració anual, qui més té no pagués més); caldrà pagar un copagament segons quin tipus de transport sanitari, etc., etc. Està clar
que en aquestes condicions, prendre mesures com les anunciades pel Dr. Padrosa,
tot i ser justes, no és precisament prudent.
Tanmateix hi han encara altres consideracions a fer. La
primera relativa als sous del mercat. Està clar que els directius del CatSalut haurien de ser bons professionals. Per fer això possible cal que els seu nivell
retributiu sigui “de mercat”, és a dir: el suficientment important com per
atreure al professional i fer-li atractiu la possibilitat de treballar al
CatSalut. Només amb bons professionals estarem segurs que el nostre sistema
nacional de Salut millorarà, i que els diners esmerçats en aquest sistema
s’utilitzen amb eficiència. Un bon professional et garanteix aquests dues
coses: eficiència i rigor. Com que avui els sous que es paguen no estan a
l’alçada del “mercat” és possible que tinguem en el sistema algun bon
professional no ho descarto, però està clar que el sistema no ho propicia.
Lligat amb això vindria la segona de les consideracions, i
aquesta basada en els criteris de selecció dels alts càrrecs avui en dia. Si
les retribucions han de ser de mercat, els professionals han de ser bons. El
que no pot ser de cap manera és intentar retribuir bé als alts càrrecs, només
pel fet de ser-ho. Caldria abans, fer neteja d’aquells que hi estan, però no ho
són. I d’aquests n’hi pot haver-n’hi algun al CatSalut. També s’ha de
relacionar en aquest apartat als “càrrecs de carnet”. Malauradament no només a
Salut, sinó en tota l’administració catalana, i també l’espanyola, hi ha moltes
persones que ocupen un càrrec pel fet de tenir “carnet del partit”, sense
avaluar les seves qualitats professionals. Aquestes persones no poden tenir mai
un sou de mercat, per que el seu nivell professional és molt fluix. Aquestes
persones no haurien d’estar al sistema, però si hi estan, el que no es pot és retribuir-les a preu de directiu.
Per tant i en conclusió:
- Si a la proposta de Josep Maria Padrosa, però en un moment en el que la conjuntura econòmica ho permeti. No ara.
- Transformació dels variables en fixos, només en aquells cassos de professionalitat evident i demostrable per currículum i en cap cas generalitzat sistema "cafè per a tothom"
- Prescindir com a càrrecs de comandament, de persones sense aportació de valor afegit ni currículum mínimament presentable per la resposanbilitat que estan assumint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada