Escrit per Dr. Toni
Iruela
Metge de
Família. EBA Vallcarca SLP.
@airuelal
Aquesta setmana, l’ASPCAT ha esta
notícia en relació a les cigarretes electròniques. I és que el passat dijous el
seu director el Dr. Antoni Mateu va anunciar la seva intenció d’adaptar les cigarretes
electròniques a la llei antitabac vigent, i així fer realitat que l’any 2014 no
es pugui fumar en cap espai tancat públic o privat, amb un avantprojecte de
llei que es debatrà al Parlament. Cal
felicitar-se per aquesta iniciativa que torna a ser pionera en la Salut Pública de tot l’Estat.
Seguint el que en un anterior
post d’aquest blog anunciàvem com a alguns debats pendents de la sanitat
catalana, vull tornar a emprendre algunes reflexions pel que fa a la Salut Pública. També
en un anterior post comentàvem que el passat 22 d’octubre es va publicar el Decret Llei 5/2013, de mesures de
racionalització i simplificació de
l'estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Aquest Decret implicava l’extinció de
la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
 |
| La Dra. Carme Cabezas i el Dr. Antoni Mateu de l'ASPCAT |
L’ASPCAT va ser el resultat del consens reflectit en la Llei
de SP del 2009, aprovada per unanimitat. Què ha pogut passar per justificar
aquesta decisió? Semblaria que per aquesta modificació caldria el mateix
consens i d’un procés polític almenys tan transparent i argumentat com el que
va permetre la seva aprovació.
Pel
que m’ha arribat sembla que el procés fins ara s’està
fent de manera unilateral, i a esquenes
dels principals sectors implicats, incloent l’administració local, els
agents socials i les entitats
professionals i científiques del sector. En aquest sentit voldria
destacar la tribuna publicada a La Vanguardia “Una agència necessària” el passat 6 de novembre pels reconeguts especialistes en Salut
Pública Jordi Alonso
(IMIM-UPF), Pedro L. Alonso (UB), Josep Maria Antó (UPF), Fernando
Garcia Benavides (UPF-Sociedad Española de Epidemiologia), Manolis
Kogevinas (Creal-Universitat d’Atenes), Miquel Porta (UAB) i Jordi
Sunyer Deu (UPF).
Recordem que els objectius que van caracteritzar la creació
de l’ASPCAT van ser:
- Separació de les funcions polítiques de les tècniques i executives
- Modernització de la provisió, amb major agilitat en les seves funcions;
- Governança amb participació interdepartamental i local;
- Desplegament d’una estructura territorial fortament connectada amb la resta de recursos locals;
- Autonomia de gestió i possibilitat de captació de recursos propis.
Què podem perdre
amb la desaparició de l’ASPCAT?
- Un model organitzatiu per respondre a les necessitats que enfronta la SP i al repte del seu encaix integrador amb el sistema de salut (especialment l’atenció primària i salut comunitària) en la protecció i promoció de la salut;
- La possibilitat de posar la salut en totes les polítiques mitjançant la participació dels sectors implicats en les decisions, en el comandament i en la disponibilitat de tenir un ens instrumental al servei de les polítiques de salut pública (SP).
- Una eina de gestió de la SP per les administracions, especialment la municipal i supramunicipal, que veurà com es perd l’agilitat d’establir convenis de col·laboració per la prestació de serveis, alterant la coordinació i la capacitat resolutiva eficient.
- La pèrdua del marge de maniobra i d’autonomia i responsabilitat de les estructures regionals per actuar, que no podran ser el primer nivell de resolució, amb el resultat que moltes situacions i problemes acabaran afectant als nivells centrals de decisió, de manera semblant als models de països en desenvolupament.
- Deixarà de tenir sentit la relació amb el CatSalut, el contracte programa i la integració amb el sistema assistencial, deixant el concepte de prestació dels serveis de SP i el seu assegurament, en suspens.
Per
altre part, vull recordar que l’ Agència de Salut Pública de
Barcelona (ASPBCN) ha complert 10 anys el passat 1 de gener. Aquesta
Agència, referent internacional en salut Pública, cal saber que està formada en
un 60% per l’Ajuntament de Barcelona i en 40% pel Departament de Salut tant pel
que fa al seu Govern com al seu finançament. Sent un excel·lent exemple de com
compartir autoritat política, govern, finançament i aspectes tècnics.
En la vigent Llei de Salut Pública es deixa l’ ASPBCN
integrada a l'ASPCAT que es descentralitza a Regions. Tant la Diputació de
Barcelona com l’Ajuntament de BCN estan representats en el Govern de l’ASPCAT
pel seu pes i tradició a la Salut Pública. Caldrà resoldre alguns aspectes que
fan que no sigui massa coherent el que l’Ajuntament de Barcelona formi part de
l’ASPCAT i en canvi la resta
d’Ajuntaments de Catalunya no. I per altre part, sortirà la Generalitat de
l’ASPBCN? Jo diria que no.
Tal com diuen els experts citats amb anterioritat, esperem que
aquesta no sigui una decisió definitiva (de fet el Parlament ho haurà de
ratificar, i aquí caldrà veure quina serà l’actitud dels diferents grups
parlamentaris i molt especialment d’ERC)
i que hi hagi la voluntat del Govern i en particular del Conseller en trobar el
consens necessari amb tots els sectors implicats incloent l’Administració
local, els agents socials i les entitats professionals i científiques del
sector. La situació actual de crisi fa més necessària que mai les polítiques de
Salut Pública, la problemàtica de l’alimentació infantil, les malalties mentals
i l’augment del risc de suïcidi, l’augment del turisme i noves malalties són
només alguns exemples en que una plena ASPCAT té tot el seu sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada