El Departament de Salut es desentén dels impagaments
Els farmacèutics,
contràriament a les patronals de Salut, han dit prou!
Fa dies que es comentava que a finals del mes d’octubre, el CatSalut no pagaria la factura del mes a les farmàcies, i només abonaria un 28,5% de les
factures de les entitats proveïdores de serveis de salut del SISCAT. Al mateix
temps, també ha corregut la notícia que els pagaments ICO de factures atraçades
s’endarrerien uns dies. El que havia de
ser una posada a “zero” del comptador dels deutes, es pot convertir en un
autèntic drama per les entitats que presten serveis de salut en el marc del
SISCAT.
Des d’aquest blog, sempre he defensat al conseller Mas Colell per que
em sembla una de les persones més capaces per intentar treure les finances
catalanes de l’atzucac en la que alguns les van deixar. Tanmateix, he d’admetre
que davant dels problemes de tresoreria de la Generalitat, hom podria esperar
alguna cosa més de les capacitats professionals del Dr. Mas Colell i del seu equip. Em sap greu dir-ho, però cal reconèixer que deixar que les coses
s’arreglin soles l’últim dia, no és el millor que es pot fer en aquests
situacions. Fa setmanes que es rumoreja
que els pagaments de l’ICO no arribaran a temps. Jo em pregunto, des que aquests
rumors han començat a circular quants viatges han fet a Madrid el Sr. Mas
Colell o els seus col·laboradors directes per intentar resoldre el problema?
Cap?. Però encara li haig de criticar més coses al Dr. Mas Colell: fa ja mesos,
ell va explicar els motius pels quals s’havien de prioritzar els bancs a l’hora
de fer pagaments. "Els bancs han de ser els primers a cobrar", deia el conseller,
si volem continuar tenint credibilitat davant d’ells de cara al futur. Vist com
els bancs estan ajudant a Catalunya a sortir de la crisi, aquest argument es
desmunta per si sol. Està segur el conseller Mas Colell que els bancs han de
continuar cobrant prioritàriament davant de farmàcies, tercer sector social, o
empreses del SISCAT entre d‘altres?. Sincerament crec que algú li hauria de fer
veure al conseller Mas Colell que això no pot continuar més així, que calen
altres solucions, que la sanitat no pot ja donar més de si davant l’escanyada
general que ell ha aplicat en aquests darrers 3 anys.
I mentre a Barcelona passava tot això, el conseller Ruiz era a Tortosa, com si el problema dels impagaments no anés amb ell |
Una cosa li he de reconèixer. Quan s’ha vist a sobre la que es pot
organitzar davant la protesta i les amenaces de les farmàcies catalanes si no
cobren fins l’any que ve, el conseller Mas Colell va donar la cara; no va
convèncer, però va donar explicacions. Aquesta postura contrasta i molt amb la
del conseller de Salut Boi Ruiz, que durant tot aquest procés ha estat
desaparegut, intentant que altres parlin per ell. Primer va ser Manel Jovells
president d’UCH qui va fer un manifest on denunciava entre altres coses manca
de diàleg entre els polítics transferint la responsabilitat a Madrid, però
sense fer cap crítica a la conselleria de Salut que és qui hauria de ser la
part més activa en la cerca de solucions. UCH exerceix una sobreprotecció sobre
el Departament de Salut segurament per les relacions personals que existeixen des de
fa anys entre tots ells, però això implica necessàriament haver abandonat un
dels seus principis fundacionals com és la defensa dels interessos dels seus
associats. Quina diferència entre les reaccions d’UCH i la del col·legi defarmacèutics. Aquests últims han amenaçat amb deixar de vendre fàrmacs si
l’usuari no en paga el 100% del cost, i fins i tot han anunciat que algunes farmàcies
quedarien sense alguns medicaments atès que els laboratoris i majoristes tampoc
ajudaven gens exigint-els pagaments. Tot plegat va obligar a intervenir a Josep
Maria Padrosa, director del CatSalut, per explicar que ells vetllarien per tal
que tothom tingués els medicaments que necessita, bé derivant malalts a
farmàcies que en disposin, o bé subministrant els fàrmacs directament des del
CAP. Una vegada més el conseller de Salut amagat, com si el problema no anés amb
ell. Només ahir a última hora, aprofitant una visita a un centre de Salut
Mental a les terres de l'Ebre, el Sr. conseller, es va limitar a repetir allò que hores abans havia
fet dir al Director del Servei Català de la Salut.
Cristobal Montoro, responsable de no transferir els recursos compromesos amb Catalunya, i maltractar-nos sempre. |
Podria
semblar que jo vull
culpar només als responsables polítics de la Generalitat. No; jo crec que el
gran culpable d’aquesta situació té nom i cognoms, i aquest no és altre que
el ministre del govern espanyol Cristobal Montoro. Ara bé, els responsables polítics
catalans hi tenen la seva quota de responsabilitat; l’un per estar del tot
desaparegut com si el problema no anés amb ell, i l’altre per actuar massa tard i llavors tenir que decantar-se per
la solució fàcil de no pagar factures als proveïdors dels serveis de Salut. La sanitat catalana, els sacrificis dels
treballadors de la Salut i la resignació dels usuaris mereixen un altre tipus de resposta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada